La història de les cooperatives vitivinícoles de l'Empordà mostra la seva rellevància social i econòmica

La sala de botes del celler cooperatiu d'Espolla ha acollit, aquest dimarts a la tarda, la presentació del llibre El cooperativisme del Vi a l'Empordà, editat per Brau i que és el colofó de la Beca d'Investigació Eduard Puig Vayreda, convocada pel Consell Regulador de la DO Empordà i l'Ajuntament de Figueres. Els autors han format un equip multidisciplinari compost per l'historiador Albert Testart, la mestra i escriptora Rosa Mara Moret, l'arquitecte Joan Falgueras, l'economista Joan Armangué i el periodista Josep Playà. El treball explica els orígens del cooperativisme vitivinícola a partir del segle XIX i radiografia l'evolució d'un sistema econòmic col·laboratiu que va arribar a sumar quinze agrupacions de productors a la comarca, de les quals només en queden tres amb plena vitalitat: Empordàlia, Espolla i Garriguella.

El treball profunditza en tots els aspectes relacionats amb el cooperativisme i posa l'accent en la presència de les dones, l'arquitectura de les bodegues, el paper social de les entitats, els personatges clau de cada època i el futur del sector. Tot plegat amb una destacada presència d'elements gràfics històrics i testimonis directes del món de la vinya i el vi.

L’obra treu a la llum molts aspectes fins ara tancats en el dietari del localisme de cada població. Els autors han buscat i rebuscat testimonis i documents que permeten valora millor un fenomen social i empresarial gens menor i que va ser impulsat "des de les elits que tenien més capacitat econòmica. El cooperativisme inicial és dual, per mantenir l’statu quo i dels petits propietaris que troben una oportunitat d’obtenir nous mètodes i recursos", explica Albert Testart.

Per a Joan Armangué, "aquest llibre omple un buit de la història de l’Empordà i el seu cooperativisme, aquest estudi global no existia". Entre els personatges que Armangué considera com a claus d’aquestes agrupacions rurals hi ha Joan Tutau i un fort lligam entre la docència i el cooperativisme amb les figures d’Antoni Balmanya a Espolla, Gregori Artizà a Capmany i Narcisa Vicens a Cantallops.  

Rosa Maria Moret no amaga la seva sorpresa en comprovar que, a l’hora de buscar bibliografia sobre quin paper havia tingut la dona en aquest sector "hi havia menys que res". Per això el seu capítol té un valor excepcional, perquè aporta noms, testimonis i circumstàncies que fins ara no s’havien relatat. "Les dones del cooperativisme no són enlloc. Són les grans oblidades i han estat el pal de paller", diu. Durant anys, l’excepció va ser Francesca Bassegoda Carlas, membre del consell directriu d’Espolla a principi dels anys trenta.

Les quinze cooperatives existents durant el segle XX també van donar lloc a projectes arquitectònics singulars, fets realitat amb noms il·lustres com els de Pelai Martínez. Joan Falgueras ofereix un extens repàs d’aquest patrimoni que inclou "la mirada a la transformació dels edificis històrics" i "un aprenentatge constant sobre l’arquitectura contemporània" i alguna troballa excepcional, com un projecte de César Marinell que no es va arribar a materialitzar a Palau-saverdera. Falgueras també destaca l’aspecte del "paisatge urbà" dels pobles quan s’aixecava l’edifici d’una nova cooperativa "era, simbolicament, com posar una església". Josep Playà, periodista i fill d’enòleg té clar que "cada cooperativa és un món diferent i no sempre coincident". De la seva rellevància en dona fe el fet que a finals dels anys seixanta "hi havia quinze cooperatives i amb prou feina una desena de cellers particulars". "Avui vivim un moment de transformació, l’Empordà ha sabut reaccionar als canvis". I, acaba: "La història de les cooperatives és la història dels nostres pobles de l’Albera". 

Un projecte d'estudi del paper dels migrants en el món de la vinya i el vi

El mateix acte va servir per a donar a conèixer el projecte guanyador d'una nova beca Eduard Puig Vayreda, que ha estat atorgada a Jordi Esteve i Clara Isamat amb el projecte Vitis Africana. Ambdós van ser els guanyadors de la primera edició d'aquesta convocatòria amb un treball dedicat als Antics cellers de l'Albera. El lliurament d'enguany va anar a càrrec de la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta. A la sala hi era present Oriol Puig Bordas, fill de l'enòleg que dona nom a la convocatòria. La presentació no va comptar amb la participació de l'Ajuntament de Figueres, organisme que també impulsa les beques i que tenen la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, l'Incavi, la Universitat de Girona, l'Institut d'Estudis Empordanesos i la Venerable Confraria de la Bota de Sant Ferriol. La beca té com a patrocinadors diversos cellers del territori, com ara *la vinyeta, Peralada, Pere Guardiola, Espolla i Vinyes dels Aspres.

En la cloenda de l'acte, el president del celler cooperatiu d'Espolla, Josep Maria Tegido, va lloar la feia feta pels cinc autors del llibre, que ofereixen "una mirada molt necessària per a les cooperatives que encara elaborem vins dels nostres socis. El paper que hem fet fins ara ha de tenir futur, ja que tenen una funció social en els pobles en els quals són presents. Una cooperativa tancada és com una escola tancada. Abastem des d'Agullana fins al mar i les tres existents hem de buscar punts comuns".