L'antiga base militar i agrícola de Mornau acollirà el projecte de recuperació dels ibis amenaçats

Els astres s’han alineat en un tema ambiental que afecta de ple la biodiversitat del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el patrimoni natural i rural de la comarca. El resultat final d’aquesta alineació es farà realitat en un espai poc conegut en l’actualitat, però que en el passat va jugar un paper destacat en la ramaderia i l’agricultura, com és la Torre Mornau de Pau.

En aquest espai singular, propietat de la Generalitat de Catalunya, és on s’instal·larà l’aviari que ha de permetre tirar endavant la recuperació d’un ocell molt especial, l’Ibis ermità (Geronticus eremita), que durant uns anys va estar en greus perill d’extinció i que ara, gràcies als esforços de diverses entitats i institucions, ha començat a remuntar el vol.

Hem de recular en el temps per a recordar un fet gens anecdòtic ocorregut a l’Alt Empordà aquests darrers anys, amb l’aeroclub d’Ordis com a escenari, que ha portat aquests ocells a protagonitzar una singular aventura de superació volant per mitja Europa seguint uns ultralleugers que els guiaven.

L'aeroclub d'Ordis rep els ibis que aprenen a migrar amb ultralleuger travessant Europa

El darrer viatge documentat va tenir lloc el passat setembre, quan trenta-sis exemplars d’ibis ermità van fer escala durant tres dies a les instal·lacions d’Ordis. L’estol procedia d’Àustria i el seu destí final era a la província de Cadis. La recuperació dels ibis són l’objectiu d’un projecte Life de recuperació a Europa amb implicació del Zoo Botànic de Jerez. Els ocells, com ja ha passat en anteriors temporades migratòries, es desplacen guiats per un equip de científics que viatgen en ultralleugers, entre els quals hi ha dues biòlogues que exerceixen de mares de les aus.

El viatge europeu dels ibis ermitans passa per Ordis i el govern vol reintroduir-los a l'Empordà

En aquest darrer viatge, els ibis van ser rebuts per Jordi Sargatal, Secretari de Territori i Sostenibilitat del govern català, i Bernat Garrigós, president de la Fundació Alive de l’Escala. Juntament amb els responsables austríacs del projecte, van anar a visitar possibles emplaçaments per a fer realitat que l’Empordà formés part d’aquest projecte, en el qual Sargatal hi va estar implicat des del seu naixement.

Conveni de col·laboració

Com a resultat d’aquesta voluntat d’acollir el projecte, a mig camí entre Àustria i Andalusia, fa pocs dies, el president de Fundació Alive, Bernat Garrigós, i el president de la Sociedad Gaditana de Historia Natural (SGHN), Álvaro Pérez, van signar un conveni de col·laboració per a la cria d’ibis ermità destinats a l’Alt de l’Empordà.

Setmanes abans, durant el Simposi Internacional sobre l’Ibis ermità celebrat a Jerez, la Fundació Alive ja va signar un conveni amb l’Ajuntament de la localitat per regular la cessió d’entre 15 i 20 pollets d’ibis per part del ZooBotànic de Jerez. A més d’assistir tècnicament a la Fundació Alive en el desenvolupament del projecte, pel que fa a l’aclimatació, tècniques d’alliberament i d’establiment d’un grup d’ibis eremita a Catalunya, l’Ajuntament es comprometia a oferir l’assessorament sanitari necessari perquè el projecte es desenvolupi amb èxit a l’Empordà.

Ara, la Fundació ha fet un pas més i ha signat el conveni amb l’SGHN, encarregada de tenir cura diària dels pollets de Jerez. Amb aquest nou conveni, segons ha informat l’entitat, la Fundació finançarà un tècnic a la SGHN, que s’encarregarà de coordinar els voluntaris de Jerez per a la cria dels pollets empordanesos. A més, la fundació finançarà els materials i alimentació necessaris per a la criança a mà dels pollets d’Ibis ermità al Zoo Botànic de Jerez i cobrirà les despeses de desplaçament i de manutenció del personal de la SGHN que hagi d’acompanyar i supervisar el transport dels pollets fins a l’Empordà.

Paral·lelament, la fundació Alive ja està treballant en la creació d’aquesta borsa de voluntaris que rebran una formació per ajudar a la cria dels pollets d’ibis. A partir del mes de juny, s’espera que prop d’una vintena de col·laboradors, organitzats en torns, donin suport a un projecte que compleix una gran assignatura pendent, com és donar utilitat a Mornau, una gran finca agrícola que durant una època es va convertir en el centre de remunta d’equina de l’Exèrcit espanyol, del qual se’n beneficiaven els pagesos de la comarca.

Esperant els primers pollets "empordanesos"

La Fundació Alive de l’Escala va tenir clar des d’un primer moment que el projecte de recuperació de l’ibis ermità tenia tot el sentit del món i entrava en els seus objectius. Per Bernat Garrigós, biòleg i president d’Alive, "a part de complir els objectius de fer recerca, divulgació i difusió de l’entorn natural, també tenim el de la conservació. I aquesta conservació la volem destinar a dos camins: un és comprar terrenys per a tirar endavant el projecte Estanys d’Empordà i l’altra és la gestió directa d’espècies, i aquí és on entra el projecte de l’Ibis ermità". Garrigós recorda que "és una espècie que havia estat present a tota la Mediterrània i que havia estat superamenaçada, a punt d’extingir-se". Els projectes de salvaguarda i recuperació existents han fet que la seva població hagi augmentat una mica, facilitant així la possibilitat de recuperar-la. "Per la nostra comarca ja han passat exemplars amb migració natural o assistida i ara se’ns ha obert la possibilitat d’acollir una tercera població europea, a mig camí entre l’austríaca i l’andalusa, complint un paper molt ecològic i cinètic molt important", apunta el biòleg.

Actualment, en el món hi ha uns 1.500 exemplars en estat salvatge i uns 1.700 en captivitat. N’havien arribat a quedar només uns dos-cents cinquanta en llibertat, al Marroc, en una situació crítica. "Els projectes iniciats cap a l’any 2000 al nord dels Alps i a Jerez han estat fonamentals i ara, des de l’Empordà, podem reforçar-los", diu Garrigós.

A la Torre Mornau és previst que hi arribin, entre maig i junt, una vintena d’exemplars criats a mà des del ZooBotànic de Jerez. Posteriorment, s’espera una nova fornada d’uns deu exemplars, a l’estiu, procedents de França i el zoo de Barcelona. Es criaran junts a l’aviari de Pau, situat a tocar Vilaüt. La primavera de 2026 seran alliberats. La gestió del projecte és en mans de la biòloga figuerenca Marina Izquierdo.