El Suprem manté la pena de presó a l’únic condemnat pels atacs del Paradise de la Jonquera

L’únic condemnat per les explosions que van ocórrer el 2012 al macroprostíbul Paradise de la Jonquera ha perdut la batalla contra el Tribunal Suprem. Amb una pena de cinc mesos de presó i una multa de 900 euros imposada per haver-li trobar documentació falsa en un registre a casa seva durant la instrucció del cas, va ser l’únic dels set acusats que no va ser absolt durant el judici celebrat el 2022 a l’Audiència de Girona. La sentència alertava que no hi havia prou indicis per condemnar-los per haver perpetrat dos atacs amb explosius el 12 i el 23 de desembre de 2012, i per l’avís d’atemptat telefònic de la nit de Cap d’Any. El judici, doncs, no va poder resoldre l’autoria dels atacs amb explosius, que van quedar impunes.

L’únic condemnat pels fets va acudir a la Sala Penal del Suprem al·legant que se l’havia d’absoldre perquè el passaport fals que van trobar a casa seva s’havia requisat de manera il·legal i sense empara judicial, ja que el registre s’havia autoritzat per trobar armes o explosius. Manuel Marchena, que firma la sentència de cassació, rebat aquesta petició i conclou que la interlocutòria judicial ja emparava aquesta troballa pel fet que la falsificació està relacionada amb la resta de delictes que s’investigaven. La documentació que se li va trobar eren diverses targetes d’identitat que tenien la mateixa foto -de l’acusat-, però que tenien noms diferents. Aquella fou l’única prova de delicte que es va poder demostrar com a certa al judici, i per la qual s’ha acabat condemnant el processat.

A més, la sentència del Suprem recorda que l’acusat té fins a cinc condemnes a França per delictes de drogues, frau i associació de criminals, a més de figurar a arxius policials de persecució criminal. Tot plegat eren indicis "rellevants" que justificaven el registre policial. 

D’aquesta manera, el Suprem dona la raó a la secció tercera de l’Audiència, que ja va alertar la defensa que la petició de nul·litat del registre al domicili s’havia fet al final del judici, "evitant amb deslleialtat el debat processal". En tot cas, s’hauria d’haver demanat des del primer moment de la investigació, quan les parts van tenir accés al sumari del cas. I tot i això, la petició hauria estat desestimada. 

Com que se li ha desestimat el recurs, l’acusat haurà de pagar-ne les costes, i també una 27a part de les de la sentència de primera instància. 

Explosions a mig esclatar

La sentència del Suprem, que ja no es pot recórrer, tanca el cas tretze anys després que tinguessin lloc els fets. El primer va ser un atac amb dos explosius la matinada del 12 de desembre, dels quals un va explotar en un magatzem sense provocar ferits. El 23 de desembre es va trobar davant el prostíbul un cotxe que a dins duia una bomba amb butà i càrrega explosiva, però que no va explotar. L’últim fet va ser un fals avís d’atac la nit de Cap d’Any que va obligar a desallotjar tot el local. Es van investigar vuit persones a qui es vinculaven als atacs, i el suposat líder va morir el 2017. S’enfrontaven a penes des de 4 fins als 26 anys de presó. 

Subscriu-te per seguir llegint