L'Alt Empordà ha rebut 206 menors no acompanyats durant els últims cinc anys

Les comarques de Girona han rebut, durant els cinc últims anys, un total de 1.252 menors no acompanyats que han estat tutelats per la Generalitat (i dels que, per tant, es té constància). Bona part d’ells han anat a parar al Gironès (883) i l’Alt Empordà (206). En canvi, hi ha altres comarques, com el Pla de l’Estany (3), la Cerdanya (4) i el Ripollès (7), on la seva presència ha estat més aviat testimonial. En aquest repartiment hi té molt a veure, òbviament, on se situen els centres d’acollida que té la Generalitat.

Aquestes dades les ha proporcionat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en una resposta parlamentària a la diputada del PP Montserrat Berenguer. En total, al conjunt de Catalunya han arribat 9.479 menors migrants sols, i després de Barcelona, on n’hi han anat a parar 6.686, la província de Girona se situa en segon lloc. Més enrere ja hi ha Tarragona, amb 947 menors migrants acollits, i finalment Lleida, amb 594. Durant el 2024 es va arribar a la xifra rècord d’arribades, ja que la demarcació va rebre 524 infants, que van suposar gairebé un 22% dels que van arribar a tot Catalunya

Pel que fa a la distribució per comarques, més enllà de les ja mencionades, el Baix Empordà va acollir 37 d’aquests joves, la Garrotxa 41 i la Selva, 71. 

D’aquests joves, tots tutelats per la Generalitat, 46 van ser acollits per alguns membres de la seva família extensa (és a dir, familiars llunyans que ja vivien aquí). Pel que fa als recursos que té la Generalitat a les comarques gironines per tal d’atendre’ls, la demarcació disposa de deu residències o pisos joves vinculats al programa d’inserció laboral, dos serveis de primera acollida i sis serveis de protecció d’emergència.

Amb relació a la procedència d’aquests infants i adolescents, els principals països d’origen són Marroc, Gàmbia i Algèria. Tot i això, també n’han vingut d’altres països com Afganistan, Índia o la Xina, entre molts altres.

Quan arriben a Catalunya, aquests joves tutelats per la Generalitat poden anar a cases d’acollida -ja siguin de família extensa com de família aliena-, sempre que hi hagi familiars a la zona que puguin i vulguin fer-se’n càrrec. Si no, poden anar a un centre d’acollida, en alguns casos ordinari i en d’altres de serveis especialitzats en l’atenció de joves migrats sols. A més, se’ls ofereixen mesures per a la transició a la vida adulta i a l’autonomia.

Més enllà dels divuit anys

Tot i això, aquestes mesures de protecció desapareixen quan els joves fan els divuit anys. En aquests casos, la Generalitat assegura que intenten donar-los el màxim suport possible, tot oferint-los mesures de caràcter econòmic, jurídic o social o amb l’atorgament o el manteniment d’una plaça en un d’aquests centres. En assolir la majoria d’edat, a més, els joves poden sol·licitar l’accés a programes d’autonomia personal per a extutelats amb acompanyament personal, d’habitatge, formatiu i laboral.