Camí de Mar avança al Golf de Roses: “Disposar d'un camí de ronda únic atrauria un nou turisme i impulsaria l’economia local”

L’objectiu de l’Associació Camí de Mar Costa Brava i Costa Vermella és la creació del Consorci Camí de Mar com a promotor de l’obra que ha de permetre executar les actuacions que han estat concebudes per tenir un camí transfronterer que uneixi els actuals camins de ronda de la Costa Brava i enllaci amb el "sentier du litoral" de la Costa Vermella amb l’objectiu de renaturalitzar l’entorn costaner i millorar els contractes laborals i l’economia de les dues costes. El projecte s'ha presentat a Roses amb el compromís d'alliberar aquest estiu el traçat de 45 km des de Cala Monjoi fins a l'entrada a Mongó

Camí de Mar ha arrencat com un projecte d’èxit. D’on sorgeix?

Estem molt engrescats i entusiasmats perquè tot són bons presagis. Sense voler-ho, estem unint la classe política amb la classe empresarial, i nosaltres ens trobem al mig. La idea del projecte sorgeix perquè jo soc enginyer de Camins, i el meu col·legi professional a Madrid ens va enviar una circular sobre la celebració d’un Congrés de Patrimoni de l’Obra Pública i Enginyeria Civil a les ciutats de Conca, Toledo i Madrid al setembre. Amb el meu company, en Josep Lluís Martínez, que és historiador, coneixem molt bé la Costa Brava. Practiquem senderisme i hem observat les limitacions que presenta la zona; bàsicament, quan arribes al final d’un camí de ronda, et desvia cap a la muntanya. Volem que els camins de ronda puguin enllaçar-se entre ells, ja que actualment hi ha discontinuïtats. Vàrem proposar aquest tema, que vam batejar com a "Camí de Mar", ja que és contrari al camí de muntanya; volem l’antítesi. Al Congrés, vam presentar el Camí de Mar de la Costa Brava i la Costa Vermella. Prèviament, havíem realitzat una diagnosi i elaborat unes estratègies d’intervenció. Va ser molta feina analitzar el litoral i determinar quins camins estaven en bon estat, quins estaven en mal estat i quins no existien per completar la diagnosi.

Com s’ha materialitzat la idea?

Ho vam presentar al Congrés i va ser un èxit. Vam constituir una associació perquè la feina no quedés en un calaix i pogués convertir-se en una realitat. Estem fent tots els esforços necessaris perquè això sigui possible i hem començat a parlar amb empreses, que s’hi han afegit. Només falta el 15% del camí que encara no existeix, i ens hem de posar a treballar-hi perquè això pugui ser una realitat, la qual cosa pot transformar l’economia global. No és el mateix tenir un camí de ronda fragmentat que tenir-lo completament connectat, ja que això atraurà un nou tipus de turista que voldrà fer-lo de manera integral, per etapes, aportant recursos que beneficiaran tota l’economia, la qual actualment està desestacionalitzada.

Camí de Mar unirà els camins de ronda de la Costa Brava i la Costa Vermella per potenciar el turisme sostenible

Quins referents tenim al país i quins beneficis han aportat?

Tenim un referent que és el camí de Cavalls de Menorca, que fa vint anys estava com estem nosaltres ara. Aquest referent ens ha fet analitzar què ha passat amb l’economia de l’illa i veiem que ja no té el problema que tenia abans, que era haver de tancar tots els negocis a l’hivern. Això ha portat, entre altres coses, el camí de Cavalls, amb un nou tipus de turista que, fins fa poc, només anava a Menorca a l’estiu, com a la Costa Brava. Ara, gràcies a l’oferta turística de fer rutes a peu, ve gent d’arreu del món. Aquesta gent necessita serveis i atenció. La seva realitat la podrem viure nosaltres quan aquest camí de mar estigui acabat. És fonamental desestacionalitzar la temporada i orientar-nos cap a un turisme més sostenible. Parlem d’un tipus de turista que ja coneixem, ja que cada any organitzem una setmana del Camí de Santiago. Aquest turista, al matí, demostra una gran sensibilitat ambiental mentre recorre el camí: no deixa brossa al llarg del recorregut, sinó que guarda els residus a les butxaques i els llença quan arriba a la seva destinació. A les tardes, aquest mateix turista mostra una sensibilitat cultural profundament arrelada; busca conèixer el territori on es troba i fer excursions pels voltants.

Hi ha una data prevista?

Si tinguéssim el traçat definit, només faria falta que les administracions engeguessin les licitacions d’adjudicació d’un projecte, anéssim a fer el projecte i, conseqüentment, l’execució, perquè això és important. No obstant això, realment no és tan fàcil ni es pot fer d’aquesta manera, ja que el traçat no està definit en molts llocs. Dels 250 km que hi ha entre Argelers de la Marenda i Malgrat de Mar, 33 km no tenen camí, el que representa un 15%. Són molts quilòmetres, però el potencial també està relacionat amb aquesta longitud. Tenim un exemple a seguir: la Costa Vermella, que té la feina pràcticament feta. També ens emmirallem amb ells i ens ajudaran perquè això sigui una realitat. El 2025, tal com es va dir a la darrera assemblea de socis, el desembre de l’any passat, encetarem dues línies més de treball: la més tècnica, per a la resolució de discontinuïtats pilot, i la més simbòlica, per crear un tòtem de situació que s’implantarà a l’inici i al final de cada etapa.

El projecte d'un camí de ronda que uneixi la Costa Brava i Catalunya Nord guanya suports

Un atractiu és que sigui un camí transfronterer.

La Costa Vermella no és més que una continuació de la Costa Brava. Allà on s’acaben les platges llargues del sud de França, a Argelers, comença la Costa Vermella i finalitza políticament a la frontera, entre Cervera i Portbou. Casualment, després de la frontera, la mateixa costa rep un altre nom: la Costa Brava. Al final, no passa res; tot és una costa abrupta. El nostre plantejament és que on s’acaben les platges llargues del sud de França, comencen les platges llargues del Maresme. Comencen a Malgrat, però no volem acabar a Blanes, perquè tenim el delta de Tordera, que representa un espai protegit de molt d’interès, i volem arribar a Malgrat per la connexió ferroviària. Així doncs, tenim un itinerari circular sostenible on arribes caminant i pots agafar el tren per tornar al lloc d’origen. Es fa de nord a sud i no de sud a nord, perquè és un tema històric i geogràfic que comentem en totes les presentacions que hem anat fent.

Com valora la presentació més recent, a Roses?

Hem fet la presentació a l’Hotel Terrassa de Roses aquest dilluns passat, per gentilesa del propietari Miquel Gotanegra. Hem anomenat la presentació "El golf de Roses". A la zona hi ha quatre ajuntaments que ens donen suport: Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere i l’Escala. Vam intentar resoldre com plantejar la relació de les discontinuïtats que hi ha entre Roses i l’Escala: el port nàutic d’Empuriabrava, la Rubina, Santa Margarida i les passeres dels rius Fluvià i Muga, que són els quatre entrebancs pels quals la gent no pot anar a peu de Roses a l’Escala, i això és un problema. A través dels Aiguamolls de l’Empordà quedes tallat, i això ho gestionarem en el cas concret del golf de Roses. Dins del nostre projecte està resoldre-ho entre Argelers i Malgrat; estem fent reunions sectorials i avançant en diverses línies alhora. A Roses va haver-hi compromisos per part de les quatre alcaldies de fer una visita de reconeixement aquest estiu per veure els punts problemàtics i es va dir que es podien trobar solucions imaginatives perquè almenys quedessin resoltes les problemàtiques de la Rubina. Si podem alliberar el traçat de 45 km des de Cala Monjoi fins a l'entrada a Mongó, serien molt bones notícies.

A l’Alt Empordà, quines altres discontinuïtats més trobem?

A l’Alt Empordà, el problema és més general. El gran problema que tenim es troba entre el Port de la Selva i Roses, entre l’Escala i l’Estartit, i entre Sant Feliu i Tossa. Aquestes tres zones representen pràcticament la majoria de les discontinuïtats, i estem treballant per tenir resolt el traçat a punt perquè l’administració pugui executar els treballs. Hem de buscar solucions consensuades, i aquests treballs preliminars s’estenen des d’Argelers fins al Port de la Selva. És important tenir el traçat continu, i hi ha un punt molt important a resoldre: una discontinuïtat entre Portbou i la cala Rovellada. Allà hi estem treballant nosaltres com a associació, i cada ajuntament està resolent els seus temes particulars. Per exemple, l’Ajuntament de Colera està gestionant el pas per cala Garbet, ja que hi ha un accés que no es pot utilitzar; estan parlant amb els propietaris per trobar una solució. A Portbou també estan abordant temes més petits. Hem creat taules de treball per repartir-nos les tasques i fer reunions de seguiment amb l’objectiu d’alliberar el traçat i posar a disposició de l’administració la definició d’aquest. Ho estem fent amb Costes al costat, que ens està ajudant. Ells són els titulars del terreny, i aquesta col·laboració és clau per assegurar l’èxit del projecte.

Camí de Mar quan pot ser realitat?

Ni el termini ni els diners els sabem, perquè s’han de quantificar quan fem el projecte executiu, cosa que no podem fer perquè no hi ha el traçat definit. Hi ha una part del traçat que ha d’anar penjada en passeres, i aquí estem incorporant enginyeria singular, la qual encareix el projecte. No podem proporcionar xifres exactes, però parlem d’un volum tan elevat que ha d’intervenir tant l’Estat francès com l’espanyol. Estem fent passos per arribar als governs de Madrid i de París perquè puguin conduir aquest projecte una vegada nosaltres resolguem els treballs preliminars: resoldre les discontinuïtats amb els agents implicats de cada territori. Això ho alenteix. Nosaltres hem fet una previsió de dos anys, 2025-2026, per resoldre les discontinuïtats que més o menys representarien uns 4 o 5 km dels 33 que falten. Si aconseguim resoldre-ho en dos anys, ja podríem disposar d’aquest terreny per fer el projecte; tindríem alliberada molta part, fins i tot el 70%. El 30% que falta comporta els restants 25-26 km, una feina de vuit anys per resoldre-ho. El 2032 podríem tenir entre el 60% i el 100% resolt, però no comptem a tenir-ho abans del 2040.