L’àrea urbana de Roses té la mirada posada en l’estació de Vilajuïga

Les estacions ferroviàries de Vilajuïga i Camallera han estat vistes durant molt temps com a elements desaprofitats per a la mobilitat de les respectives àrees urbanes dels seus dos municipis de referència, Roses i l’Escala.Malgrat els intents dels ajuntaments implicats en aconseguir millores de les infraestructures i de les cadències de pas dels trens, ambdues estacions continuen lluny de complir aquest objectiu.

Col·lectius com Defensem el Tren de l’Empordà han tingut sempre molt present aquesta línia de ferrocarril convencional que, en el cas de la nostra comarca, abasta des de Portbou fins a Camallera. El gran projecte de transformació ferroviària de Figueres i Vilafant, amb el trasllat de les vies a ponent i la creació de la nova variant Vilamalla-Vilabertran, es presenta com una oportunitat rellevant per a potenciar el tren convencional des de la futura estació multimodal de Figueres-Vilafant, segons els plantejaments acordats recentment pels governs de l’Estat i la Generalitat de Catalunya amb consens majoritari dels dos ajuntaments.

Uns acords que semblen donar continuïtat a l’anunci del mes d’octubre passat del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible sobre l’adjudicació per part d’Adif d’un contracte per a la remodelació i millora de l’accessibilitat a tres estacions de tren: Camallera, Vilajuïga i Colera. Per totes elles circulen serveis ferroviaris de les línies R11 i RG1 de Rodalies. La inversió és d’11.833.869,7 euros.

Roses està a l'espectativa

Consultat directament sobre la qüestió, l’alcalde Josep Maria Martínez observa des de Roses amb atenció aquests plantejaments de futur amb l’objectiu clar de resoldre "les mancances que patim en el transport públic interurbà des de fa anys". Amb relació a les informacions publicades recentment sobre l’estat de la qüestió ferroviària a la comarca, Josep Maria Martínez parla clar: "Per a nosaltres és una reivindicació històrica que la de Vilajuïga pugui ser l’estació de Roses i de la seva àrea urbana. Per la seva proximitat amb el nostre municipi, sempre hem tingut clar que hauria de ser una referència per a tots els nostres vilatans. Em consta que és molt utilitzada per estudiants rosincs que han d’anar a Barcelona i Girona, els és més fàcil agafar el tren a Vilajuïga més que no pas anar a Figueres. És un element que cal considerar des de tots els punts de vista".

Aquesta realitat concreta mostra una vegada més les dificultats que presenta el transport interurbà per carretera des de les respectives estacions d’autobusos, amb horaris i freqüències que, segons l’alcalde de Roses, "no resolen del tot les necessitats, malgrat l’esforç recent de la companyia de bus per ampliar les freqüències reivindicades de fa molts temps i avui ja implementades". Josep Maria Martínez espera tenir més informació sobre el desenllaç de la transformació ferroviària a Figueres i Vilafant, amb la nova línia convencional que acostaria els passatgers a espais d’àmbit comarcal com l’Hospital o els Jutjats i a la línia d’alta velocitat.

Això no obstant, no amaga els seus dubtes quan diu que "una reflexió que ens hem de fer és si, en ple segle XXI, el tren és el mitjà de transport públic que hem de potenciar o hi ha altres opcions. Estem a punt de començar una nova era de la mobilitat i és un debat obert. Allò que és molt clar i evident és que Rosers necessita millorar el transport públic".

"Una reflexió que ens hem de fer és si, en ple segle XXI, el tren és el mitjà de transport públic que hem de potenciar o hi ha altres opcions"

Josep Maria Martínez

— Alcalde de Roses

L’alcalde també destaca un aspecte gens menor sobre la utilitat de l’alta velocitat ferroviària amb estació a la comarca: "Hi ha un visitant nostre que cada vegada es desplaça més en trens model AVE que quan arriba a l’estació de Vilafant té un problema de connexions. Aleshores, la qüestió és clara: seria el tren convencional una manera de connectar amb nosaltres? Tant de bo fos així! Aquesta queixa ens arriba des de l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus i necessita una solució que, per carretera o per tren, ha d’arribar com més aviat millor". Per Martínez, antics projectes de trens o més recents de tramvies que havien d’unir Figueres i Roses "en el fons, tenien el seu fonament, encara que els primers tenien una vocació més comercial que per a passatgers, ara serien útils".

Figueres-Roses, un projecte del 1900

Gràcies a l’Arxiu Municipal de Roses (AMR) tenim coneixement d’un projecte de ferrocarril entre Figueres i la localitat costanera que va impulsar Juan A. Mas Yebra l’any 1900 i que va ser redactat per l’enginyer Álvaro de la Gándara. Els documents que conformen aquest projecte s’han conservat a l’Ajuntament de Roses des de la seva producció i recepció a les dependències municipals. Inclou una interessant memòria en la qual s’exposen les raons econòmiques que plantejaren la necessitat de construir una línia ferroviària entre la capital altempordanesa i la seva sortida natural al mar, i ajuda a comprendre quin paper i què significà Roses en el context econòmic i social de l’època.

Segons relataven temps enrere els responsables de l’AMR en la seva valuosa tasca de divulgació del Document del Mes, el principal objectiu del frustrat projecte era el de connectar el port natural de Roses, i el seu comerç de cabotatge, amb el rerepaís comarcal, i la seva agricultura orientada al mercat. A més, però, l’existència d’una línia ferroviària assegurava la presència d’una cada vegada colònia més nombrosa d’estiuejants benestants. En definitiva, el tren era entès com una eina estratègica per garantir un futur econòmic viable.

La memòria es completava amb un estudi econòmic del pressupost d’explotació i conservació de la línia i de les tarifes que s’havien d’aplicar. Així mateix, el projecte incloïa els plànols generals del traçat, dels perfils longitudinals i dels transversals.

El promotor del projecte fou l’advocat barceloní Joan Adolf Mas Yebra, també impulsor de la urbanització de la Ciutadella de Roses (actuació urbanística inacabada que marcà el creixement urbà de Roses al llarg de bona part de segle XX) i un dels personatges que intervingueren en la concreció real del pla Cerdà barceloní. Álvaro de la Gándara es va llicenciar per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1873, fou director del departament d’indústria de la comissió espanyola de l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876.