Morir esperant una plaça pública en una residència a l'Empordà

La veïna de Garrigàs Anna Pagès va morir esperant una plaça pública en una residència (i les tres persones que tenia al davant també). Tenia 92 anys i una demència que obligava a la família a no deixar-la mai sola (tenia el grau 2 de dependència acreditat i cada dia l’havien de rentar i vestir). 

El problema, però, s’havia agreujat un any abans, quan a la seva jove —la cuidadora principal— li havien diagnosticat un càncer de pit que l’obligava a sotmetre’s a un tractament de quimioteràpia. A més, la seva néta patia una cardiopatia (li havien donat la invalidesa) i no podia fer esforços, pel que tampoc se’n podia fer càrrec. "Necessitàvem ajuda perquè cada dia era una incògnita, no sabíem com evolucionaria la demència i els nostres problemes de salut ens dificultaven poder-la cuidar com es mereixia", recorda ara la seva néta, Núria Teixidor.

Es van plantejar contractar una cuidadora perquè la seva àvia pogués quedar-se a casa, però amb els ingressos que tenia aquesta possibilitat es va esfumar en un obrir i tancar d’ulls. "Entre la pensió de viudetat, la seva i l’ajut a la dependència, els seus ingressos fregaven els 1.100 euros al mes, i amb això era impossible contractar a algú, si a més has de pagar el menjar i les despeses de llum, aigua i gas", sosté Teixidor.

L’altra opció era una residència. "Però tampoc podíem pagar 2.000 euros al mes", assegura. L’única solució era demanar una plaça pública, sabent que el temps d’espera podia ser etern: "Vam trobar una residència a prop de casa i això ens donava tranquil·litat perquè podríem anar-la a veure cada dia", afirma Teixidor. En visitar-la, els va caure una gerra d’aigua freda: "Ens van dir que hi havia entre un any i mig i dos anys d’espera", assegura. Tot i així, la van inscriure.

Des de Serveis Socials els van oferir la possibilitat de portar-la a un centre sociosanitari de Figueres "perquè la cuidadora principal estava malalta", però "no ens solucionava res ni tampoc era immediat": "Per mi suposava el doble de feina, havia de portar a la meva mare a quimioteràpia a Girona i després anar corrents a Figueres a donar-li l’esmorzar, el dinar i el sopar a la meva àvia", lamenta. Quan ja portaven gairebé un any i mig esperant la plaça, la seva àvia va morir.

Amb tot, Teixidor reclama que es puguin fer "excepcions" en casos d’urgència: "En aquestes situacions s’haurien de trencar llistes, si els familiars no se’n poden fer càrrec i la persona no pot pagar una cuidadora, han de poder entrar en una residència". Una "injustícia" que s’agreuja encara més en el cas de les persones grans en situació de vulnerabilitat: "Hi ha gent que no deu arribar als 600 euros al mes i no té familiars que se’n puguin fer càrrec". 

Sis mesos per pagar l’ajut

A més, Teixidor també denuncia que "la Generalitat va tardar més de quatre mesos en venir a fer la valoració del grau de dependència de la meva àvia" i "sis mesos en pagar-nos el primer ajut".

Per tot això, Teixidor és regidora de la gent gran a l’Ajuntament de Garrigàs. "Vull lluitar pels drets de les persones grans, ells han lluitat tota la vida per nosaltres i ara ens toca a nosaltres fer-ho per ells". Ho fa "per amor a l’art", perquè no en rep cap salari.

Subscriu-te per seguir llegint