L'Alfolí de l'Escala, entrada a la màquina del temps de Josep Esquirol

Si no heu anat encara a veure-la, teniu temps fins al 16 de març per a fer-ho. L’entrada és gratuïta, però el seu contingut no té preu. Des del 13 de desembre passat i fins al pròxim 16 de març, l’Alfolí ens permet entrar en una màquina del temps amb l’exposició Josep Esquirol. La memòria fotogràfica de l’Escala. Organitzada pel Museu de l’Anxova i la Sal i l’Arxiu Històric del municipi, fa un recorregut gràfic i material basat en el fons de Josep Esquirol Pérez (Barcelona, 1873- l’Escala, 1931).

Són una setantena d’imatges més dues vitrines amb objectes personals i mobiliari de l’estudi que havia tingut al carrer de la Torre. També es projecta un documentat audiovisual dirigit per Tània Hirte amb guió de Lurdes Boix, comissària de l’exposició. Totes les imatges estan documentades i entre elles hi ha alguns dels caps d’estudi que són un llibre obert sobre l’etnografia pesquera del nostre país.

Esquirol va néixer a Barcelona l’any de la fallida proclamació de l’Estat Català. El seu pare, Josep Esquirol Llusí, era nadiu de Vilanova i la Geltrú, es va casar amb la cubana Paulina Pérez Garcia i va residir a l’Escala. Pare i fill són enterrats en el cementiri mariner de la vila. El fotògraf es va casar amb l’escalenca Francesca Alonso Mornau el 1898.

La família del fotògraf Josep Esquirol dona càmeres i altres articles a l'Arxiu Històric de l'Escala

Esquirol va tractar Caterina Albert i també es va relacionar amb Josep Puig i Cadafalch, impulsor de les excavacions d’Empúries, i l’escriptor Octavi Saltor, entre moltes altres personalitats de la seva època. Empúries forma part del seu catàleg de plaques de vidre, una extensa col·lecció de més de dues mil peces que l’Arxiu Històric de l’Escala ha anat recopilant al llarg dels anys i que tenen orígens diversos. La donació feta el 1989 per part de Josep Clos, Lluís Vilabrú i Josep Vidal van donar vida a un fons que podia haver desaparegut i que avui forma part d’un dels arxius fotogràfics més valuosos de Catalunya, amb imatges d’altres autors. L’Ajuntament també es va preocupar d’adquirir material dipositat en el Museu Miró anys enrere i la família d’Esquirol va fer una rellevant donació l’any passat, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement.

El primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Martí Guinart, diu que "amb aquesta exposició fem reviure la mirada del fotògraf. Contemplant-la, veiem com sembla que era plenament conscient que retratava un món que desapareixia, i que les seves imatges es convertirien en documents únics que ajudarien a explicar la manera de viure de la seva societat".

Per sort nostra, Josep Esquirol forma part de l’elenc dels fotògrafs autòctons o nouvinguts que a cavall entre el segle XIX i el segle XX, ens han deixat un llegat retrospectiu d’allò que va ser i, malauradament, en molts casos, ja no és. Josep Maria Cañellas (1856-1902) forma part del grup capdavanter d’aquesta màquina del temps, on tenen cabuda, per mèrits propis, Lucien Roisin (1884-1943), Valentí Fargnoli (1885-1944), Joan Lassús (1901-1996) i Melitó Casals, Meli (1910-1990). El també fotògraf, Jordi Mestre, expert en restauració d’imatges antigues, manifesta sobre Esquirol que "la gran crònica de l’Escala és ell" i en destaca "la seva condició innata pel bon gust".