El Consell Comarcal impulsa el Pacte de l’Alt Empordà pel català per revertir el retrocés de la llengua

El Consell Comarcal impulsarà el Pacte de l’Alt Empordà pel català, un compromís per garantir la pervivència i el desenvolupament de la llengua catalana en l’àmbit local i comarcal. Aquest pacte ha estat aprovat aquest dimarts en el ple ordinari de febrer, arran d’una moció presentada conjuntament pel govern de Junts (13) i PSC (4), amb el suport d’ERC (11), Tots x l’Empordà (3) i la CUP (1), i amb l’únic vot contrari de VOX (1).

Amb aquest acord, el Consell Comarcal es compromet a impulsar el Pacte de l’Alt Empordà pel català per subratllar la necessitat urgent d’adoptar mesures efectives que reverteixin la tendència regressiva en l’ús de la llengua. Així mateix, fa una crida al compromís dels ajuntaments, la societat civil altempordanesa i la ciutadania en general, ja sigui mitjançant l’adhesió al pacte o el seu suport.

Durant el ple, el vicepresident del Consell Comarcal i conseller de Cultura, Josep Maria Bernils, va recordar que "la moció constata uns fets avalats per la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de Catalunya, presentada per la Generalitat fa dues setmanes. Si la Unesco considera que una llengua és vulnerable o en risc quan el seu ús social cau per sota del 30% de la població, aquí estem en el llindar. Per això, la moció vol ser un crit d’alerta als ajuntaments i a tota la societat civil de l’Alt Empordà perquè facin tot el possible per promoure la nostra llengua en tots els àmbits".

Bernils va afegir que "aquesta moció no va en contra de cap llengua ni cultura, i menys en una comarca com la nostra, on es parlen desenes d’idiomes diferents. El que ens mou és defensar la identitat pròpia del país, que es concreta en el més elemental: la llengua i la cultura. Celebrem que la moció hagi estat presentada conjuntament per gairebé tots els grups comarcals, excepte un. Ara la traslladarem a tots els ajuntaments perquè l’assumeixin i, a partir d’aquí, cadascú faci les accions que tingui al seu abast. És evident que la situació del català no és la mateixa a Vilanant que a Figueres, a Albanyà o a Roses, però arreu hi ha mesures a emprendre. Individualment, el més important és no dimitir del català: usar-lo com a primera llengua, com a idioma preferent i només canviar-lo quan sigui clar que no ens entenen. És un gest molt simple, però d’una gran importància, encara que no ho sembli".