Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Habitatge

L'Alt Empordà planteja el cohabitatge per a la gent gran com a nou model social a les residències

Vilamalla acull la primera d’una sèrie de xerrades informatives impulsades pel Consell Comarcal

L’objectiu d'aquesta "alternativa" és combatre la solitud no desitjada, que afecta 167.000 persones a Catalunya

L’Alt Empordà planteja el coliving per a la gent gran com a nou model social a les residències

L’Alt Empordà planteja el coliving per a la gent gran com a nou model social a les residències / Empordà

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Vilamalla

L’envelliment de la població és un dels grans reptes socials del segle XXI. Es preveu que el 2033, els majors de 65 anys superin els 2,6 milions, representant gairebé el 25% de la població catalana. En aquest context, una nova proposta de cohabitatge sènior està guanyant força a Catalunya, amb l’objectiu de crear un model adaptat a les necessitats de les persones grans. Per donar a conèixer aquesta alternativa a les residències tradicionals, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà organitza xerrades informatives a Vilamalla i properament en altres pobles. Aquesta nova filosofia busca resoldre el problema de la solitud involuntària que moltes persones grans pateixen, presentant una cooperativa sense afany de lucre que depèn de les persones. "La nostra missió és divulgar aquest model alternatiu", expressa Glòria Pla, psicòloga del Consell Comarcal. 

La xerrada a Vilamalla va anar a càrrec de Josep Maria Ricart, membre del primer cohabitatge cooperatiu sènior de Catalunya, a Sant Feliu de Guíxols, Walden XXI, inspirat en el model danès, que funciona al país des dels anys 80. Es tracta d’una alternativa que ofereix una solució comunitària per afrontar la solitud i l’aïllament, centrant-se en les cures i combinant l’ajuda mútua amb la vida autònoma. "La proposta representa una manera innovadora de viure la vellesa, basada en l’autogestió i la participació activa de tots els membres, qui són els encarregats de dissenyar els espais i organitzar el funcionament de la comunitat", destaca Ricart.  

62.000 places en residències

Actualment, Catalunya compta amb més de 62.000 places en residències per a persones grans; però el 91% d’aquestes són de gestió privada i sovint no s’adapten a les necessitats individuals dels residents. Aquesta iniciativa està dirigida a persones d’entre 55 i 68 anys, oferint amplis espais comuns i privats que faciliten la interacció social i l’ajuda mútua. La idea és clara: "Som la darrera generació que ens hem encarregat de la nostra gent gran i la primera que no volem que els nostres fills s’encarreguin de nosaltres". Aquesta afirmació reflecteix el desig de mantenir l’autonomia i independència fins al final a través d’un nou model que cada cop guanya més adeptes i garanteix que cada membre sigui responsable de la seva vida mentre contribueix activament a la comunitat. Ricart remarca en què consisteix: "Els residents paguen una quota mensual per a l’ús de l’habitatge i per serveis d’atenció adaptats a les seves necessitats físiques i psíquiques". Això no només assegura una vida digna, sinó que també respecta la individualitat dins del col·lectiu. Enfront dels models tradicionals que busquen el benefici econòmic amb la vellesa, el cohabitatge sènior es fonamenta en el respecte mutu, el suport col·lectiu i l’autogestió. 

Des del Consell Comarcal, Glòria Pla posa èmfasi en el fet que, actualment, hi ha un treball constant per sensibilitzar diferents pobles de la comarca sobre aquesta alternativa. "Un dels objectius d’aquest any, vinculat a la taula dels drets de la gent gran, és fomentar aquest debat perquè les persones grans expressin el seu desig de viure a casa per evitar la soledat. Aquest model social busca ser més compartit i comunitari; el cohabitatge es presenta com una alternativa fonamental en una comarca on hi ha poques opcions al model residencial tradicional".

Bona resposta de públic

Josep Maria Ricart va reunir una seixanta assistents per parlar del cohabitatge sènior com un nou model alternatiu a les clàssiques residències privades o públiques. No volem quedar-nos sols a casa en una situació d’aïllament involuntari; actualment, 167.000 persones viuen soles a Catalunya. A Vilamalla, "hem tingut una gran assistència a la xerrada; si algú es desplaça és perquè realment li interessa. Moltes persones al voltant dels seixanta anys estan plantejant-se aquesta opció. Pel que fa als ajuntaments, seria interessant que alguns estiguessin disposats a cedir terreny o facilitar iniciatives individuals per promoure aquesta classe d’habitatge. A més, hi ha opcions perquè siguin intergeneracionals també", conclou Pla.

"No volem que els nostres fills ens aparquin en una residència"

Els habitatges col·laboratius per a gent gran són una alternativa que busca evitar la desarrelació familiar i de l’entorn de les persones grans. “Nosaltres, que tenim entre 60 i 70 anys, formem part d’una generació que vol opcions diferents, adaptades a les seves necessitats. Les residències actuen com a pàrquing i no volem ser ‘aparcats’ pels nostres fills en una residència o que se separin parelles amb més de cinquanta anys junts per falta de places com està passant ara; a més busquem una vida activa i plena”, explica Josep Maria Ricart, periodista i membre del primer cohabitatge cooperatiu sènior de Catalunya, a Sant Feliu de Guíxols, Walden XXI, que entrarà en funcionament després de l’estiu, i que representa un nou model, presentat el dia 6 de febrer a Vilamalla.  

Cal destacar que l’avantprojecte de la nova llei de dependència i ajudes preveu models com els nostres habitatges col·laboratius per a persones grans, tractats amb la mateixa consideració que les residències. A Catalunya, hi ha molts projectes en marxa i “aviat veurem un creixement important en aquest model alternatiu a les clàssiques residències privades o públiques. Coincidint amb l’any internacional de les cooperatives, l’economia social guanya força, i joves estan comprant masies per crear comunitats familiars”. La filosofia del nou model de cohabitatge es basa “en la importància de la comunitat i volem promoure un estil de vida més col·laboratiu i menys individualista. Aquests habitatges ofereixen serveis comuns, la qual cosa permet una vida comunitària enriquidora. Això facilita la interacció amb els veïns, compartint moments i activitats junts, com jugar a cartes o fer àpats”, explica Ricart. El projecte Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols espera acabar les obres al juny per començar a viure-hi després de l’estiu. “Preparar-se a partir dels seixanta anys és essencial”. Vivim en un moment d’explosió, al país, considera Ricart. Si ara hi ha una quarantena de projectes arreu de l’estat que parteixen d’aquesta nova filosofia s’espera que es multipliquin en els pròxims anys, conclou.

Tracking Pixel Contents