Més de la meitat dels nous metges col·legiats a Girona el 2024 són de Llatinoamèrica

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) va col·legiar al llarg de l’any passat 241 metges, un 6,2% més que l’any anterior, quan se’n van registrar 227. Però el que crida més l’atenció no és aquest augment de professionals sinó l’elevat percentatge de facultatius procedents de l’estranger, sobretot de Llatinoamèrica. I és que més de la meitat procedeixen d’aquests països, concretament, 131, un 54% del total.

En els darrers anys s’ha anat evidenciant l’arribada de facultatius d’Amèrica Llatina i sembla que la tendència va a l’alça. De fet, en el tancament del 2023 el percentatge de metges llatinoamericans sobre el total de nous col·legiats va ser del 48%, amb 108 en total. Segons dades del 2023, els països que lideraven la procedència dels professionals eren Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Cuba i Perú.

CAPs de l'Empordà i la Costa Brava tenen dificultats per contractar metges per aquest estiu

Per altra banda, si tenim en compte el total d’estrangers, n’hi va haver 149, un 62% del total. En canvi, el percentatge del 2023 va ser del 53%. Després dels països de l’Amèrica Llatina, n’hi va haver cinc d’Àfrica, cinc d’Àsia, cinc de la resta d’Amèrica i tres d’altres països d’Europa. L’any 2023, n’hi va haver nou d’altres països d’Europa, dos d’Àsia, un d’Àfrica i un d’Andorra.

Pel que fa a l’àmbit estatal, destaca que l’any passat només 28 procedien de les comarques gironines, és a dir, un 12% del total. De fet, n’hi havia més de la província de Barcelona, amb 37 en total. Seguidament, n’hi havia 22 procedents de la resta d’Espanya, tres de Tarragona i, finalment, dos de Lleida. En aquest cas, les xifres són similars a les del 2023, la diferència més destacada és el descens de facultatius procedents de Barcelona.

Entre els 241 nous col·legiats es consolida la tendència femenina dels últims anys, amb un 60% de metgesses davant el 40% de metges. En el cas del 2023, el percentatge de dones va ser del 59% i el d’homes, del 41%.

L’augment de la feminització de la professió és un dels factors que ha fet créixer la demanda de nous metges. «En la franja dels 25 als 40 anys, lògicament moltes d’aquestes metgesses són mares i calen més facultatius per cobrir permisos i reduccions de jornada», exposa Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona.

Impacte de les jubilacions

Però la principal causa de l’alta demanda de professionals que hi ha hagut en els últims anys és l’increment de jubilacions. «Hi ha hagut una mala planificació, des dels col·legis vam avisar que hi haurien jubilacions massives i que no es podrien cobrir i així ha sigut, és per això que s’han hagut de contractar professionals de l’estranger per cobrir la demanda que s’ha generat», matisa. Tot i que les facultats de Medicina han incrementat el nombre de places -en el cas de Girona en un 12%-, Vilaplana considera que «s’ha fet tard», ja que els nous metges no han pogut acabar la formació a temps.

On més s’ha notat l’alta demanda és en l’atenció primària. «Molts gironins, sobretot de pobles com Santa Coloma o Sant Hilari, veuen com el metge de família que tenien des de feia molts anys s’ha jubilat i ara no tenen un professional de referència amb continuïtat perquè hi ha molta mobilitat», concreta. També hi està havent moviments a serveis d’urgències d’hospitals i clíniques i en el sector públic i privat. «El que també ha generat vacants és que ara molts professionals es decanten pel sector públic o el privat; anys enrere un sol metge combinava els dos àmbits».

Finalment, especifica que de cara a l’any vinent o l’altre les jubilacions minvaran i es preveu que hi hagi més estabilitat.

Subscriu-te per seguir llegint