Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Deneguen un plus per jubilació anticipada a tres empleats de l'Ajuntament de Figueres

El Suprem resol a favor del consitori i diu que cap llei avala aquestes gratificacions

La façana de l'Ajuntament de Figueres en una imatge d'arxiu.

La façana de l'Ajuntament de Figueres en una imatge d'arxiu. / ACN

Figueres

El Tribunal Suprem ha resolt a favor de l’Ajuntament de Figueres en un litigi iniciat per tres treballadors de l’ens que van demanar una indemnització per la seva jubilació anticipada. L’Alt Tribunal ha denegat aquesta petició dels empleats, que s’acollien a un acord intern del consistori figuerenc on es gratificava econòmicament la jubilació anticipada, segons defensaven. 

En una sentència curta i concisa, el Suprem ha indicat que no hi ha cap llei general que dictamini el dret dels treballadors públics a gaudir d’una retribució en cas de jubilació anticipada i que, per tant, una norma interna d’un ajuntament no pot validar aquesta pretensió. 

«Per la seva naturalesa retributiva, no es poden donar primes, gratificacions, indemnitzacions, o en general, incentius per jubilació, i els acords municipals que així ho preveuen són invàlids», subratlla l’Alt Tribunal a resolució. 

Els empleats van decidir dur el consistori al jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona després que el 2020 l’Ajuntament de Figueres els desestimés una sol·licitud d’indemnització de 15.710 euros. Els empleats al·legaven que tenien dret a aquesta gratificació, tal com constava en un acord regulador on es recollien les condicions de treball del personal funcionari del consistori figuerenc.

A més, els demandants van al·legar que aquell any no s’havia inclòs una partida pressupostària incloent els incentius a la jubilació anticipada pendent de pagament que reclamaven.

Raó parcial

El jutjat Contenciós Administratiu va donar la raó parcialment als treballadors indicant que l’acord al qual es referien els demandants era vigent, un fet que l’Ajuntament discutia. 

Amb tot, la discussió final que ha arribat al Tribunal Suprem no era si la norma estava vigent o no, sinó si era vàlida i aplicable als treballadors municipals. 

El Suprem conclou que la seva jurisprudència és clara en aquesta qüestió, i tanca la porta a qualsevol recurs. D’aquesta manera, resol el litigi cinc anys després, imposant a cada part les costes causades a la seva instància. Pel que fa a les costes comunes, les fa pagar a mitges.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents