Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista

Sebastià Pèlachs, alcalde de Cabanelles: "Tenim l'amenaça d'un nou parc solar de 66 hectàrees a Espinavessa"

Nascut a Castellar del Vallès (1958), Sebastià Pèlachs Farcy va arribar al municipi de Cabanelles ara fa uns dotze anys, després de passar un temps a Lladó. És alcalde de Cabanelles des del 2023 per ERC. Anteriorment, Pèlachs havia estat alcalde de Besalú i coordinador territorial de l’ANC.

Sebastià Pèlachs, a l’exterior de l’ajuntament de Cabanelles.

Sebastià Pèlachs, a l’exterior de l’ajuntament de Cabanelles. / M.T.

Marc Testart

Marc Testart

Cabanelles

Gairebé hem arribat a la meitat d’aquest mandat. Com li van les coses?

Ni bé ni malament. Senzillament, van avançant. En l’anterior mandat, ja vaig ser regidor de l’Ajuntament de Cabanelles, perquè els faltava algú per acabar de fer llista i m’hi vaig posar. Una vegada arribem a les últimes eleccions, hi va haver renovació de personal dins de la candidatura. A l’hora de decidir qui encapçalava aquesta llista, tots van apuntar cap a mi perquè, al cap de mig any, em jubilava i era qui podia tenir més disponibilitat. El primer mig any vaig compartir alcaldia i feina, a la comunitat terapèutica de Can Serra, i ens en vam sortir com vam poder. Ara tinc dedicació absoluta. Tenim l’escull de la burocràcia. En teoria, la digitalització és una eina que ens hauria de permetre anar més de dret a les coses i a fer més fàcils les feines, però és just el contrari.

Costa gestionar un micropoble?

Vaig ser alcalde d’un altre poble, força més gran, Besalú, i aquí semblarien les coses més fàcils, però, amb menys recursos i amb menys gent, has de fer el mateix.

Va ser alcalde de Besalú?

Sí, va ser en el mandat entre 1987 i 1991. Vivia a Besalú en aquella època. A Beuda, un poble veí, s’hi volia col·locar un abocador comarcal de la Garrotxa. Es va crear una comissió antiabocador i també hi vaig ser. Hi havia eleccions municipals i es va tornar a presentar l’equip que governava Besalú. Es va muntar una agrupació independent i vaig sortir elegit alcalde.

Quins són els deures que tenen marcats per a aquest mandat municipal?

Vam començar el mandat amb dues espases apuntant. Una era el tema de l’aigua i l’altra la prevenció d’incendis. Som un poble petit quant a nombre d’habitants (289 veïns), però és molt gran pel que fa a territori. De fet, és la suma de sis pobles: Cabanelles, Espinavessa, Sant Martí Sesserres, Vilademires, Queixàs i l’Estela. A més a més, tenim el veïnat de la Palma. Som cinc habitants per quilòmetre quadrat, però passem dels 100 quilòmetres de camins, que hem d’anar gestionant i això ho fa complicat. Quant a prevenció d’incendis, tenim la part nord del municipi, que és bosc i tot és propietat privada i els petits propietaris ho tenen molt malament per a gestionar-ho i es va convertint en un polvorí. A més, el desembre passat s’acabava el pla de prevenció d’incendis i vam fer la seva renovació.

I amb l’aigua, com els va?

Bé, hem passat força bé tot aquest període. Tenim una xarxa amb tres dipòsits i quatre pous. No hem tingut insuficiència d’aigua, tot i que és una xarxa força vella, de més de 30 anys, i l’any passat ens van concedir una subvenció per a digitalitzar tota la xarxa. Això ens permetrà estar pendents de si hi ha fuites d’aigua i tenir un control en la despesa.

Tenen signat un protocol de col·laboració amb Resilience Earth...

Aquesta entitat està fent un programa per a recuperar el bosc de ribera i una sèrie d’espècies animals que són en perill d’extinció al Fluvià. En un dels trams del riu, a l’alçada d’Espinavessa, ens van proposar portar-hi uns camps de treball per sensibilitzar en la convivència amb la natura. Ens va semblar perfecte.

Què pot suposar això per al municipi?

Un espai més de sensibilització. Fa vint anys, semblava que les coses anirien molt millor, però no és el cas. Llavors, com més sensibles siguem, podrem mantenir el nostre contacte amb la natura. En aquesta zona, hi tenim una amenaça, ja que hi volen posar un parc solar de 66 hectàrees, que agafaria part de Cabanelles i part de Crespià, al Pla de l’Estany. Seria un element més per a impedir que això tirés endavant.

Quines són les mancances de Cabanelles?

Com la majoria de micropobles, el fet d’haver de tirar endavant amb els pocs recursos que tenim ja representa una multiplicació de l’esforç. Per altra banda, en els organismes que tenim a escala d’administració, com els consells comarcals, no hi notem el seu suport. Pel que fa als tècnics, tenim una secretària amb dedicació parcial a través de la Diputació. Tenim un arquitecte sis hores cada quinze dies i esperem que, a partir d’ara, la càrrega de treball vagi disminuint, ja que han ampliat la plantilla al Consell Comarcal.

"Volem un país on es pugui viure millor"

Al mes de juny del 2015, ara fa una dècada, la territorial de Figueres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) renovava la seva junta, que fins llavors encapçalava Imma Parada. La nova junta estaria formada per 28 persones, coordinades per l’ara alcalde de Cabanelles, Sebastià Pèlachs, el qual havia sigut coordinador comarcal de l’Assemblea entre els anys 2011 i 2012 i antic membre del Secretariat Nacional en aquells darrers dos anys.

"Va ser una època, des del 2012 fins al 2017, de molt treball i dedicació per a engrescar la gent. Des del referèndum de l’1 d’octubre -continua explicant Pèlachs, qui encara està vinculat a l’ANC com a simple associat-, no hi ha hagut un treball de passar comptes amb nosaltres mateixos. Vam entrar en un període desmuntat i, des de les últimes eleccions al Secretariat Nacional, crec que hi torna a haver una capacitat de reencaminar el treball de l’ANC, que ha de tornar a ser el mateix que va ser al començament, posant-se al costat de tota la gent que lluita per un país més just. Volem més justícia social, un país socialment més treballat i on es pugui viure millor", argumenta ara. L’ANC va obrir una nova etapa dirigida pel cantautor Lluís Llach, que va agafar les regnes de l’Assemblea Nacional.

En l’etapa de Pèlachs al capdavant de la territorial de l’ANC, Robert Pallarés i Consol Rovira eren el secretari i la tresorera en una Junta d'una trentena de persones.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents