Una víctima d'abús sexual treu a la llum l'agressió que va patir quan tenia 8 anys a Roses

Nascuda a Roses i resident a la localitat durant tota la seva vida, l’Àngels ha pres la decisió valenta de trencar el silenci. Després de dècades de dolor, finalment ha decidit fer pública una agressió sexual que va patir quan només tenia 8 anys. "Denunciar i fer pública aquesta agressió que vaig viure l’any 1975 és, per a mi, l’única manera d’alliberar-me del pes que he arrossegat tota la meva vida", explica l’Àngels, que ara busca alleugerir el mal emocional que l’ha acompanyat durant tants anys. Segons consta a la denúncia presentada al jutjat de Figueres, "l’individu identificat com J. G. D., conegut com ‘El Luque’, va agredir-me sexualment quan jo tenia 8 anys". L’agressió, relata l’Àngels, "es va produir estant jo sola a casa meva mirant la sèrie infantil Heidi a la televisió quan van trucar a la porta i, quan vaig obrir, l’agressor em va aixecar per la cintura, em va sostenir per sota del seu braç i amb l’altra mà em va tapar fortament la boca perquè no pogués cridar". Després, continua, "em va portar a un descampat ubicat prop de casa on s’esperaven quatre nois més, els quals em van subjectar un per cada extremitat amb la finalitat d’immobilitzar-me. Un dels còmplices es deia A. D. i de la resta només els recordo vagament".

Ajuda psicològica

L’Àngels detalla que "mentre l’agressor J. G. D. em violava, em tapava la boca amb la mà perquè no s’escoltés el meu plor. La mà era tan gran que em tapava el nas i em feia difícil respirar", explica. Recorda que l’últim que va escoltar d’un dels còmplices va ser: "No continuïs, que la mataràs". En aquell moment, va perdre el coneixement i es va despertar en una llitera d’hospital, envoltada de metges. Va necessitar ajuda psicològica durant un any, període en què no va poder assistir a l’escola i va rebre tractament a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

"Denunciar i fer pública aquesta agressió que vaig viure l’any 1975 és, per a mi, l’única manera d’alliberar-me del pes que he arrossegat tota la meva vida"

Àngels

— Víctima d'abús sexual infantil

Durant el temps que l’agressor va viure a Roses, "em va amenaçar cada vegada que ens trobàvem, ja que érem veïns. La seva amenaça constant em causava una por tan intensa que gairebé mai sortia al carrer. Quan va marxar del poble per estudiar a l’escola de la Guàrdia Civil, seguint els passos del seu pare, vaig sentir una mica d’alleujament". Segons explica el testimoni, "els meus pares mai van tocar aquest tema, ni tan sols en els seus darrers anys de vida, potser perquè el pes i la influència de la Guàrdia Civil eren tan grans en aquell moment".

Cinquanta anys després, l’Àngels ha decidit reparar la seva ferida: "Em consta que actualment viu a Lleida amb la seva dona i els seus dos fills". Des dels fets, explica, "he patit contínuament llargues i terribles nits de malsons a causa de l’agressió sexual que vaig patir quan només era una nena. Un trauma psicològic que em persegueix fins al dia d’avui". Actualment, afirma, "soc atesa pel Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), que em proporciona el suport necessari per mantenir-me mínimament forta i continuar endavant amb la meva vida". 

"Aquesta és la meva paraula, el meu testimoni, i tot i que no hi ha proves, l’absència de proves no és prova de l’absència del delicte"

Àngels

— Víctima d'abús sexual

Finalitza el seu testimoni amb rotunditat: "Aquesta és la meva paraula, el meu testimoni, i tot i que no hi ha proves, l’absència d'aquestes no és prova de l’absència del delicte". 

L'agressor, a l'entorn familiar

Les seves paraules ressonen en un context de xifres esfereïdores proporcionades per la Fundació Vicky Bernadet, una entitat que des de 1997 treballa en l’atenció integral, prevenció, formació i sensibilització sobre els abusos sexuals infantils. Segons la fundació, més del 80% dels casos d’abús sexual infantil tenen com a agressor algú de l’entorn familiar o de confiança, i un de cada cinc infants patirà abusos sexuals abans dels 17 anys. Aquesta crua realitat reflecteix la falta de coneixement que encara persisteix sobre la problemàtica. "El fet que sigui un tema tabú", expliquen des de la fundació, "provoca aquest desconeixement i, sumat a la falsa seguretat de les famílies, que pensen que això no els passarà, dificulta la detecció i prevenció d’aquests abusos".

Opinió OpinióSònia Fuentes

L’abús infantil

Des de la fundació, també se subratlla la importància d’un canvi de mentalitat i un treball preventiu a través de l’educació i la sensibilització per trencar aquest "cercle de silenci" que manté les víctimes en l’angoixa i el patiment. La detecció precoç dels abusos, en etapes infantils, és fonamental per evitar que es repeteixin i poder treballar el trauma abans que arribi a l’adultesa. Segons els especialistes, el 90% dels abusos sexuals infantils no es reconeixen fins a l’edat adulta, cosa que provoca que el procés terapèutic sigui molt més difícil i prolongat. Gràcies al suport jurídic del SIE, l’Àngels ha pogut denunciar el cas davant del jutjat, "50 anys després, quan finalment s’ha sentit prou forta per fer-ho", remarca la psicòloga que l’acompanya, Anna Romagosa. Aquestes xifres i reflexions responen a l’objectiu de fer visible un tema que encara avui és massa sovint amagat sota el silenci i l’estigma, i que, en el cas de l’Àngels, ha condicionat tota la seva vida.

És vital donar confiança als infants perquè estiguin completament convençuts que els creurem. Els professionals donen la pauta a seguir. Quan es detecta un canvi conductual en un infant que coneixem bé, hem d’entendre que el seu comportament pot tenir moltes causes, pot provenir tant d’un trauma infantil com d’un abús sexual i, si afegim aquest conflicte a la nostra casuística mental, estarem treballant la prevenció. 

Cinquanta anys després de patir un abús sexual infantil, l’Àngels trenca el silenci per, finalment, alliberar-se d’un trauma que la persegueix des dels vuit anys. El seu testimoni és una crida a la consciència. Actualment, rep ajuda psicològica per afrontar el dolor, mentre denuncia una realitat invisible que afecta milions d’infants.

Subscriu-te per seguir llegint