Àngels Bassas: el Teatre com a motor de canvi per a la consciència ecològica i els drets de la natura

Teresa Vicente, activista i defensora dels drets de la natura, subratlla la rellevància del teatre com a eina per divulgar els drets ambientals. Segons ella, "el teatre és molt important perquè fa arribar missatges profunds de manera propera i identificable per al públic". L’obra 'Com qui sent ploure', dirigida per David Martínez i interpretada per l’actriu de Figueres Àngels Bassas, és un exemple de com l’art pot reflectir realitats socials i ambientals amb gran passió i força. Després d’estrenar-se a Girona amb gran èxit i amb una sala plena, a Múrcia també va tenir una gran resposta, amb molts membres del moviment social que es van sentir identificats amb el missatge de l’obra. Aquest 17 de gener passat va ser aplaudida l’escenari de Vic.

Teresa Vicente: "La naturalesa està viva i s’ha de dotar de drets per combatre l’explotació humana"

El missatge que ha vingut del poble ha de traspassar els límits de la universitat, la ciència o el dret i arribar també a les arts, el teatre, el cinema i la música, a la gent en general. "Tot això és fonamental per crear un canvi de mentalitat. No es tracta només de models econòmics o d’un cert tipus de progrés, perquè s’enriqueixen només uns pocs, sinó de reconèixer que el planeta és el que ens dona la vida i que hem de respectar la seva naturalesa". L’activista creu fermament que el teatre, el cinema i altres formes d’art tenen un paper clau en aquest canvi de paradigma. "El teatre té aquesta capacitat de tocar el cor de les persones i fer-les reflexionar sobre qüestions tan profundes com la vida del planeta", diu.

“No es tracta només de models econòmics sinó de reconèixer que el planeta és el que ens dona la vida i que hem de respectar la seva naturalesa”

Teresa Vicente

— Advocada i premi Goldman 2024

Àngels Bassas destaca la importància de l’obra com a "veu de molts personatges" vinculats al moviment social que Teresa representa, incloent-hi pagesos, jutges i científics entre altres. La tasca d’interpretar un personatge real va ser un repte inesperat per a ella: "No m’havia passat mai de portar a escena el personatge d’una persona viva, que em vingués a veure i que estigués a la primera fila, com va fer Teresa a l’estrena de l’obra", explica l’actriu. Recorda el moment en què va començar a treballar en el monòleg, amb la intenció de no deixar-se influenciar per la Teresa real, sinó de deixar-se guiar pel que veia en el text. "Vaig començar els assaigs sense haver vist ni parlat amb Teresa. Però quan vaig acabar el monòleg, el director va lloar que m’havia aconseguit posar a la seva pell".

La connexió va ser immediata, i fins i tot va sorgir una certa complicitat entre elles quan es van conèixer en persona, i després a Múrcia, van compartir experiències similars com a dones empoderades amb una visió comuna del món. L’obra, segons l’actriu, se centra en aquest procés de transformació personal i col·lectiva, i en com el teatre pot ser una eina fonamental per a la difusió d’un missatge de consciència ecològica i de drets per a la naturalesa.

'Com qui sent ploure' ens parla de l'excés. De voler més i més sense límit en nom del progrés, de no planificar, de tenir una lògica de bulímia capitalista, de bufet lliure, de menjar fins a ofegar-se, de quedar-se sense oxigen, de maltractar un cos, de col·lapsar-lo... De l'estupidesa humana, de la crisi espiritual, de la desconnexió amb nosaltres mateixos, amb les nostres arrels i amb la natura.

El text és fruit d'una recerca feta durant dos anys amb relació a l'ecidi a la llacuna del Mar Menor de Múrcia. Més de 30 entrevistes, on destaca el personatge de Teresa Vicente, recent guanyadora del premi Goldman (Nobel d’Ecologia) i una àmplia base bibliogràfica i documental serveix l'espectador per capbussar-se en les aigües del Mediterrani amb el repte d'aprendre a escoltar el ritme del silenci, d'aprendre a escoltat els missatges de la pluja.