L'escola d'El Far d'Empordà reivindica els valors de poble

El gener de 1925, ara fa just cent anys, els veïns d’El Far d’Empordà van inaugurar un nou emplaçament de les escoles a la casa Dalmau, una antiga casa de pagès ubicada al bell mig del nucli. Al poble ja hi havia hagut escola abans, però sempre havia restat apartada o era de petites dimensions: pels volts del 1868 es trobava a Fortianell, la primera granja-escola de l’Estat espanyol; més tard, en una casa particular del carrer de Dalt i, finalment, al camí del veïnat de l’Oliva, considerat aleshores als afores. La casa Dalmau, adquirida i subdividida per l’Ajuntament per ubicar-hi també el jutjat de pau i la casa consistorial, s’ha demostrat, avui dia, un gran encert si es té en compte que l’escola encara es manté en aquest mateix lloc, tot i haver-se plantejat el seu trasllat i ampliació, projecte que va caure amb la crisi del 2008. Rosa Maria Moret, la directora, no ho lamenta gens: "Sabem que la nostra escola no és bonica, que no té un gimnàs enorme, ni sala de música, però és que no en volem cap de nova igual a totes les que es fan ara perquè aquesta escola és una escola de poble, de debò", assegura amb convicció ferma.

Aquesta declaració la fa Rosa Maria Moret coincidint amb l’apogeu de la celebració del centenari de l’actual ubicació de l’escola, una efemèride que no passa cada dia i per la qual, l’any passat, ja es va crear una comissió integrada per membres d’aquest centre educatiu, l’associació de famílies i l’Ajuntament amb la voluntat de "dissenyar un programa d’activitats per arribar al ventall més ampli de tots els sectors de la comunitat educativa". El cartell inclou propostes molt diverses i de gran qualitat. És el cas de l’enregistrament d’un audiovisual, produït per Pigot Visual, d’una hora de durada, que "recull el testimoni d’alguns exalumnes més grans" que han passat pel centre i que freguen els noranta anys, fins a joves que avui dia inicien o estan a punt de concloure l’etapa universitària. "És una pinzellada general a cent anys d’escola", descriu Rosa Maria Moret.

També ho és una exposició que s’instal·larà al local social i que reuneix més de cent cinquanta fotografies, cedides per la gent del poble, en la qual es podrà copsar l’evolució de l’escola i apareixeran mestres i alumnes de diferents etapes. La mostra, a més, recupera material sobre aquells primers anys que ja s’havien vist en una exposició anterior, comissariada per Moret a finals dels anys noranta. Un material que, diu la directora, potser avui dia hauria estat impossible de localitzar.

La vida del Far d'Empordà i de l’escola es plasmen en un mural de Diana Taubin

La mostra s’inaugurarà aquest dissabte 25 coincidint amb la celebració d’unes jornades educatives gratuïtes que, organitzades per l’escola amb l’associació de mestres Rosa Sensat sota el títol Projectes reals a l’escola, s’allargaran tot el cap de setmana i serviran per presentar un ventall d’experiències reals dutes a terme per sis escoles similars a la d’El Far, "escoles cícliques, és a dir, on encara hi ha cursos que es fan junts". "Aquestes són experiències que t’enriqueixen i que, si es queden tancades dins l’àmbit de l’escola, ningú més se’n beneficia", conclou Moret. Dissabte també s’impartiran dues ponències. La primera a càrrec de Xavier Besalú que parlarà d’un tema ben candent: 'L’educació a Catalunya, avui: prioritats, confusions, desencantaments i possibilitats' (9.15 hores). La segona l’oferirà Fernando Hernández i porta per títol 'Afavorir una educació desobedient a partir d’experiències d’indagació crítica' (11.45 hores). La segona part de la jornada es farà diumenge i estarà més enfocada al poble. Aquest dia s’ha previst la presència al poble d’autoritats i persones vinculades al món educatiu de les comarques gironines. Serà el moment en què es visionarà el documental sobre l’escola, es presentarà una placa commemorativa amb motiu del centenari i s’obrirà el centre educatiu a tothom "per ensenyar quin treball hi fem".

D’altra banda, dins aquest conjunt de propostes també s’ha reeditat el llibre 'L’escola. El Far d’Empordà', fet per la mateixa Rosa Maria Moret l’any 2016. La reedició s’ha impulsat en constatar que moltes famílies del poble no disposaven de cap exemplar. El llibre és un bon testimoni de la història d’aquesta escola de poble, cent anys que no han estat absents d’incerteses i, fins i tot, de moments en què es va fregar el tancament. Rosa Maria Moret recorda que els seus inicis van ser "molt precaris". Eren temps en què, "si els nens no anaven a escola, no passava res". Al llarg d’aquests cent anys també hi ha hagut períodes durant els quals el professorat "deixava molt a desitjar" i moltes famílies van optar per dur els seus infants a altres centres propers a Vila-sacra o a Figueres.

Fregant el tancament

Un altre moment crític, recorda Rosa Maria Moret, va ser a finals dels noranta quan no s’arribava ni a la xifra requerida per mantenir l’escola oberta, amb només onze alumnes matriculats, la majoria d’ètnia gitana. "Aleshores l’Ajuntament va reunir a tota la gent jove del poble, amb edat de tenir fills, per demanar-nos què volíem fer, si volíem mantenir l’escola perquè era una font de despeses", rememora Moret. I mentre altres pobles, com va ser Vila-sacra, van optar per tancar l’escola, tres famílies van acceptar el repte durant un any, malgrat moltes veus en contra, i van matricular els fills al primer curs d’infantil. El gest va coincidir amb una empenta de l’Ampa i es va viure "un revulsiu" que es va sumar a l’entrada d’una nova direcció molt implicada. La bona feina va comportar "un efecte crida", així com uns bons resultats que no han deixat de millorar des d’aquell moment fins el dia d’avui quan el centre compta amb 94 alumnes matriculats. El curs anterior s’havia arribat als 99 alumnes, el màxim que pot absorbir el centre educatiu i el mateix poble.

Rosa Maria Moret reconeix que  "no seguim modes i d’aquestes només agafem el que ens convé, el que sabem donarà resultats".  Ella admet que tots els alumnes de l’escola saben que "aquí s’ho passaran bé, però hauran de treballar i esforçar-se", un mètode que, quan arriben a la secundària, els juga a favor i els permet "encarar qualsevol mena d’aprenentatge". Per a Moret és ben clar que l’escola del Far "no és un casal d’estiu, dels que n’hi ha molts i, malauradament, tot l’any, sinó que és sinònim d’esforç, aprenentatge, treball i gaudi, on es mantenen i parlem de les tradicions i, sobretot, en català". En aquest sentit, diu que tots els alumnes parlen català tot i ser, paradoxalment, la gran majoria, castellanoparlants. 

Un dels secrets de l’èxit d’aquest centre centenari és el seu professorat, del tot implicat. "Des de bon principi teníem molt clar quin tipus d’escola és la que no volíem i el professorat l’hem construït a base de temps, tots treballant al cent per cent i amb una mateixa filosofia". Aquesta manera de fer, admet Moret, "ha permès que l’escola no perilli, que la gent vulgui venir, que els nens estiguin contents i tinguem molt bons resultats". Remarca com els alumnes fan molta activitat fora de l’aula dibuixant a l’aire lliure, anant a buscar el tió, al casal de la gent gran, observant els ocells en directe o el mateix entorn. "El nostre pati és tot el poble", conclou la directora.