Joana d'Aragó i de Cardona, una nissaga de dones lliures, poderoses i empoderades

L’investigador figuerenc Jordi Álvarez creu que a Catalunya "no es fa divulgació de la història i les persones que volem saber coses ens cal fer un pas endavant". Això ha fet, i, aquest gest l’ha dut a impulsar recerques relacionades amb Castelló d’Empúries i l’entorn de l’historiador, cronista i advocat Jeroni Pujades i a oferir xerrades, com la que va inaugurar divendres passat el cicle de conferències de l’associació cultural El Salner. En aquesta ocasió, Jordi Álvarez es va dedicar a il·luminar la figura d’una gran comtessa d’Empúries, Joana d’Aragó i de Cardona, descendent de cases reials, una dona empoderada, culta i "molt poderosa" - ostentava també els títols de duquessa de Sogorb i de Cardona i comtessa de Prades- que va viure a cavall entre els segles XVI i XVII, que va mantenir un vincle emocional molt estret amb el comtat i, malgrat tot, de la que no se’n saben massa coses. "És la principal dels Cardona, tant ella, la filla com la neta, una nissaga de dones que se situen al capdavant de l’estat familiar, unes línies femenines de poder a les que atacava el Concili de Trento". Segons Álvarez, "el comtat d’Empúries va ser el refugi anti-Trento de Joana, un territori on les dones sabien llegir i escriure, les monges llegien la Bíblia i que, a més, escrivien".

La investigació realitzada per Jordi Álvarez no ha estat, en absolut, fàcil, però l’ha ajudat la recerca prèvia de mossèn Miquel Pujol i molts llibres alemanys. "El més complicat ha estat lligar caps", admet. A l’inici va trobar un munt de Joanes de Cardona coincidint en un mateix moment temporal. Cal dir que els Cardona eren la família nobiliària de més influència política i poder econòmic de la Corona d’Aragó. "Jo cercava la figura de Joana d’Aragó i de Cardona que es feia dir Joana de Cardona, perquè era el tronc principal, però vaig trobar que la mare, la filla, la cosina, totes se’n deien. També aparegué una Juana Fernández de Córdoba y Aragón que, de fet, és la mateixa". Igualment, va trobar fets insòlits com que la primera Joana de Cardona es va casar amb setze anys i va ser mare per primer cop als trenta-quatre i després va tenir onze fills. Álvarez creu que "va existir una manipulació" amb el teló de fons "d’una lluita dinàstica" entre els Cardona, que ostentaven el poder, i l’arribada dels Habsburg, però també "un problema cronològic", que crea confusions al llarg de quatre dècades, relacionat amb la reforma del calendari gregorià l’any 1582.

Mecenes de l'historiador Jeroni Pujadas

Joana de Cardona va néixer el 1543 i va morir el 1608. Alguns fixen el lloc de naixement a Sogorb, altres al castell palau d’Arbeca. Ella és "l’última Cardona" i Álvarez volia conèixer-la millor, a ella i el seu entorn, també molt poderós i estudiat fa anys per mossèn Miquel Pujol, en el que apareix Galzeran de Cardona i l’historiador i cronista, nomenat assessor i comissari general del comtat per Joana, Jeroni Pujadas. Aquest, de fet, li dedica molts escrits del seu dietari en el qual "Joana de Cardona és el personatge principal, ja que era la seva mecenes com ho serà després el seu fill, que va morir abans que ella i que també fou mecenes de Lope de Vega, i, més tard, el net".

Joana "va tenir una vida molt activa". La relació amb Castelló "va ser molt intensa i, tot i que vivia a Barcelona, hi anava contínuament per portar notícies, que després s’acabaran escrivint, a diferència d’altres comtes que havien estat molt absents i simplement cobraven les rendes". Joana es va casar amb Diego Fernández de Córdoba, marquès de Comares, que lluïen "com escut propi, l’escut d’Empúries, fins i tot abans que cap Fernández de Córdoba arribés a Empúries". La comtessa està enterrada al monestir de Poblet.