Jordi Chozas: "La cervesa artesana feta a Catalunya és de molta qualitat, però encara no té un estil propi, com la cuina o el vi"

Llicenciat en Història per la UAB i educador de la Fundació Altem, Jordi Chozas Serradell és l’autor de la Guia de la cervesa artesana feta a Catalunya (Norfeu). Coincidint amb la Festa d’Hivern, divendres va presentar-la al castell de Llers, el seu poble de residència, amb un acte que va tenir com a colofó un tast de la cervesa local Limbik.

Jordi Chozas ha tancat el cercle d’una inquietud que li va sorgir durant la pandèmia i la pèrdua de la socialització que vam patir tots plegats. D’aquells temps de foscor i confinament en va néixer la voluntat d’escriure un llibre dedicat a un producte molt estès, però poc conegut. D’aquí va néixer la Guia de la cervesa artesana feta a Catalunya, una obra divulgativa que ha vist la llum aquest hivern i que, divendres passat, es va presentar al castell de Llers.

L’alcalde del poble, Màrius Vergés, s’ha referit a l’obra com "la Guia Michelin de les cerveses". I és que el treball de Jordi Chozas és molt complet i detalla, una per una, les cerveses i els elaboradors que ha trobat a totes i cadascuna de les comarques de Catalunya. "Segur que ens n’hem deixat alguna, també potser n’hi surti alguna que ja no hi és i altres que han aparegut de nou. El món de la cervesa artesana es mou molt", diu abans de reblar un apunt important: "A la Guia, parlo de la cervesa feta en el nostre país, però no es tracta de la cervesa catalana, perquè aquí encara no tenim un estil propi, tot i que que moltes de les que es fan tenen una alta qualitat i que podem competir amb la de qualsevol altre país amb una tradició més llarga que la nostra".

Producció relativament recent

De fet, durant la seva xerrada a Llers, l’autor va explicar que els orígens de la cervesa artesana feta a Catalunya cal buscar-los a principi dels anys noranta, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona. "Aquí encara caminem amb bolquers, però s’ha fet una gran feina". I insisteix a dir que "no tenim un estil propi, com sí que s’ha aconseguit amb la cuina o el vi. La cervesa, per dir-se catalana, encara té aquesta assignatura pendent".

Durant tres anys llargs, acompanyat per la seva dona Margarida, ha visitat elaboradors, obradors, fires i tastos per tot el territori, amb "alegries i decepcions", però, sobretot, "descobrint l’empenta de molta gent".

Li agrada fer pedagogia de la cervesa artesana, sense buscar "cap guerra amb la cervesa industrial. Jo era consumidor estacional de la cervesa de les grans marques, però quan vaig descobrir aquest món artesanal em vaig adonar que hi ha moltes cerveses per beure cada dia de l’any, no només quan fa calor".

"Menjar bé, també vol dir beure bé"

Resseguint els quatre elements fonamentals del producte, com són l’aigua, el malt, el llúpol i els llevats, té clar quin paper juga cada element i no se n’està de dir que "una bona aigua ajuda a fer una bona cervesa" i que les cerveses industrials "sense llevats, són mortes". Per tot plegat, ha arribat a la conclusió que "menjar bé, també vol dir beure bé", i en aquesta situació de benestar alimentari situa la cervesa com una beguda de llarg recorregut històric "que ja tenia molta importància en el món mesopotàmic. Ara és un refresc, però durant molts segles va ser una beguda molt important".

Es mostra agraït pel suport rebut per tot l’equip de Norfeu, de Brau Edicions i, també la col·laboració de tots els elaboradors citats, a més de Santi Triviño, de La Canetenca, autor d’un capítol dedicat a la cervesa de guarda, i a l’il·lustrador Dimitri Ignatev.

La Guia de Jordi Chozas no té la voluntat de ser definitiva, però sí que es pot considerar pionera per l’abast de la informació que recull en un sol llibre "que hauria pogut tenir set-centes pàgines, segons la documentació que vaig preparar, però que els editors em van fer reduir amb molt bon criteri".

En el recorregut documental, també hi ha tingut un pes important el creixent nombre de fires i tastos que es fan arreu del territori, un fet que s’ha evidenciat a l’Alt Empordà amb trobades específiques o esdeveniments que han permès presentar les cerveses artesanes en llocs com Figueres, Empuriabrava, Roses, Vilafant, entre altres localitats. "A Catalunya, tenim una bona xarxa de fires, cosa que a França no tenen. I també cal dir que les cerveses artesanes ja han entrat a la carta dels millors restaurants". "Salut i birres", conclou l’autor.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ