Destil·lats
Quevall Licors de Llançà elabora el primer bourbon cent per cent català
La destil·leria s’alia amb el pagès Lluís Rovira de Palau-sator i l’última boteria que queda a Catalunya per posar en relleu els productes del territori

El blat de moro de Palau-Sator, una bota de Torner a la destil·leria de Quevall a Llançà. / Eduard Martí

Després de l’èxit del whisky de malta, el Catalonia Single Malt és el primer elaborat íntegrament a Catalunya i amb productes catalans. Quevall Licors continua en aquesta línia i ha començat a destil·lar bourbon, whisky tipus americà. "Aquí a Catalunya tampoc s’havia fet mai, així que aquest serà el primer", explica Isaac Castelló, fundador de l’empresa. El cereal base per a aquesta classe de destil·lat és el blat de moro. No obstant això, aquest any ho han tingut complicat "ha coincidit amb la sequera i aquí a l’Alt Empordà no se n’ha pogut plantar per les limitacions en el reg. Però vam trobar un pagès de Palau-Sator, Lluís Rovira, que és dels pocs que n’ha pogut fer". De fet, una de les raons de provar de fer bourbon "és que a l’Empordà sempre s’ha plantat blat de moro" remarca Castelló. Això va en la línia amb el seu objectiu que és "fer valdre un producte, en aquest cas el bourbon, i que tot el que hi hagi al seu voltant procedeixi de Catalunya per posar en relleu el territori".
Blat de moro centenari
En aquest sentit, aquest 2025 Quevall vol recuperar una varietat endèmica de blat de moro que es feia a l’Empordà per a fer bourbon. I continuarà treballant amb Lluís Rovira, que té llavors d’una varietat centenària que antigament es plantava a la comarca. Rovira explica que no sap la procedència exacta del cereal. "A mi me’l va donar un home de Forallac. Ell feia molt temps que tenia el blat de moro perquè era una varietat que plantava la seva família i em va dir: "'Això és com un tresor, perquè no el trobaràs enlloc'", explica Rovira.
El problema és que aquest tipus de blat no està modificada genèticament i té un rendiment molt baix. "No és productiva, perquè està molt exposada a les plagues i la rendibilitat és baixa. Un transgènic pot anar de 3.000 a 4.000 quilos la vessana, i aquesta, potser, són 1.000 quilos i la feina és la mateixa".
Sobre això Castelló comenta que, "en el nostre cas, que no valorem tant el rendiment com en altres productes perquè el nostre té un valor afegit, ens interessa fer-lo servir".

El blat de moro que Quevall utilitza per fer el bourbon. / Eduard Martí
L’última boteria catalana
Quevall també treballa amb la Boteria Torner 1739 situada a Vilafranca del Penedès, l’última que queda a Catalunya. "Ja que fem whisky volíem posar en relleu l’ofici de boter, per això treballen amb Torner. Els barrils que comprem són de roure català del Montseny i les Guilleries", destaca Castelló.
De fet, aquesta empresa va estar a punt de tancar el 2023 per falta de relleu. Però un grup de tres socis la van comprar. El celler penedesenc Suriol, amb Assís i Francesc Suriol al capdavant, Núria Guillaumes, enòloga, i Sergi Camps, que ha estat implicat en el sector vitivinícola.
"Una part de la identitat catalana de fer vi és el barril, i si perdíem la boteria, perdíem la identitat", remarca Assís Suriol. L’objectiu d’aquesta empresa i en el que són especialistes és en el fet de treballar amb les fustes del territori, castanyer, acàcia, cirerer i roure català. "La fusta catalana és la part essencial del que fem", exposa Suriol. Igual que Quevall vol fer valer el producte del territori. "Moltes vegades ho sabem tot de fora i ens perdem el que tenim aquí. Per exemple, si envellim vins en botes de castanyer, els vins són diferents? Millors o pitjors? No ho sabem, però són els que ens corresponen fer per la zona on estem. Però el problema és que no ens ho creiem", sentencia Suriol.
Mestre boter
Les botes tant per vi com per whiskies i conyacs es torren. Pel vi es fa amb poc foc i molta estona, perquè el que interessa és que tingui un gust més suau. En canvi, pel whisky es busquen gustos i aromes més estridents, per això es torren amb molt foc i poca estona d’exposició. En aquest sentit, Isaac Castelló explica que pel bourbon es fa servir un torrat que s’anomena pell de serp. "El procés, com amb tot, ha estat de prova i error".
Abans de torrar, però, s’ha de construir la bota. Aquest procés és pràcticament tot manual. Suriol explica que "hi ha alguna màquina, però és molta artesania". Els boters han de ser molt hàbils perquè totes les peces que formen el barril encaixin i no hi hagi pèrdues. "Ara ens falta trobar relleu per tot aquest ofici. I, ara per ara, no es pot estudiar enlloc. El que necessitem és algú jove que comenci com a aprenent al costat d’un mestre boter".
Bourbon a foc lent
Igual que el whisky de malta, el bourbon ha de reposar un mínim de 3 anys en bota abans de comercialitzar-lo. A finals d’aquest any, han omplert el primer barril, però no serà fins a finals del 2027 que es podran tastar els resultats, si tot va bé. El blat de moro és el cereal principal, però per elaborar aquest destil·lat també és necessària la malta d’ordi. Al blat de moro li falten uns enzims que són els que fan que fermenti. En el cas de Quevall, un 86% és blat de moro i un 14%, malta d’ordi.

Els alambins que s'utilitzen per destil·lar el bourbon. / Eduard Martí
- Una granja de l’Empordà que produeix llet per a Cacaolat aposta per la robotització: “No volia ser un esclau com el meu pare”
- Tanca l’empresa de l’Empordà que va traslladar els mobles de Dalí, Eva Longoria i Schwarzenegger
- Els inicis a la docència: de 'sense papers' a funcionari
- Crim de Bellcaire: la víctima va fingir que era morta per evitar que la parella l'acabés matant
- El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema
- Les imatges de la granja de Can Magret de Peralada
- Aquests són els 4 plans que no et pots perdre el cap de setmana del 13 i 14 de desembre a l'Alt Empordà
- Una morta en un un xoc frontal entre un turisme i una furgoneta a l'N-II a Biure
