Daniel Lladó Bosch: compromís absolut amb la cuina, el seu ofici, i la vida

En Daniel Lladó Bosch va ser un home compromès cent per cent amb tot el que feia i que tenia la capacitat d’abocar-s’hi amb cos i ànima. No només a la cuina, la seva vocació i professió, sinó en totes les activitats en les quals s’implicava. No entenia la vida sense esforç, sacrifici, i passió i així ho va transmetre a les seves dues filles: la Núria i la Sara.

Des que la seva mare se l’enduia de ben jovenet a ell i als seus dos germans, en Joan i l’Alexandre, a fer la temporada a Cadaqués fins a exercir de cap de cuina de l’hotel restaurant Travé de Figueres durant més de 30 anys, la seva trajectòria va estar marcada per l’esperit de màxima exigència, superació i humilitat. Era d’aquelles persones que quan treballava en un lloc se’l feia seu i hi posava totes les hores i la salut que calgués perquè tot anés endavant.

En Daniel va treballar també a Olot, a Cadaqués, al Port de la Selva, a Blanes, a França a Mallorca i mai va deixar de formar-se perquè era una persona inquieta que sempre volia saber-ne més i provar coses noves. A més, també li agradava compartir els seus coneixements i, per aquest motiu, va fer nombroses col·laboracions amb l’escola d’hostaleria de Figueres i anava a Peralada a ensenyar a les dones a cuinar.

Nascut a Borrassà, en una família humil i treballadora, sense haver pogut anar a l’escola va saber forjar-se del no res una professió i arribar a ser un referent a base de dedicar-hi hores renunciant , moltes vegades, a passar temps amb la família. Haver arribat lluny i el fet de ser reconegut per la seva feina el feia sentir molt orgullós.

Home de caràcter, amb carisma, però a la vegada sensible, va deixar un molt bon record a totes les persones que van passar per la cuina de l’hotel Travé que van ser moltes .

Encara que passés per un mal moment, en Daniel sempre feia bona cara i era de la broma fàcil però que a la cuina es transformava per poder dirigir amb fermesa un equip i que els casaments i els grups que hi havia al restaurant en aquell moment fossin atesos amb un servei d’excel·lència.

Després de la mort de la seva dona no va tornar a cuinar mai més.

El seu compromís no va ser només amb la feina. Gran aficionat al futbol, un cop jubilat es va bolcar amb el Futbol Club de Borrassà on va formar part de la seva junta i, a més, va estar portant de forma altruista el bar i ajudant en tot el que fes falta. Aquí hi va trobar el seu refugi i el seu salvavides per intentar superar la pèrdua de la seva Júlia. En Daniel es desvivia amb la mainada i sempre tenia paraules agradables per a tothom. No és estrany que al club tots li tinguessin també una gran estima. Descansa en pau.