Què recordarem a la ciutat de Figueres d’aquest 2024 que deixem enrere?

El 2024 ha estat un any més de sequera, amb l’embassament de Darnius-Boadella molt baix, que arribà a un mínim de reserva d’aigua de l’11%. Aquest fet va comportar una reducció dràstica del reg a la nostra pagesia i va tenir amb l’ai al cor el sector turístic. Ara bé, en contrast amb aquesta manca d’aigua, va ploure en dies molt assenyalats per a Figueres: El diumenge 31 de març, que va impedir l’enlairada del globus del Festival Còmic i, per Fires, la tarda de l’1 de maig va fer a guitza als firaires. També la pluja deslluí la matinal del Festival de Jazz de Figueres del dia 9 de juny i un plugim aigualí la festa de Sant Pere... i totes aquestes gotellades, junt amb les de la resta primavera, no serviren per omplir el pantà.

50 anys de Teatre-Museu Dalí

L’efemèride més important de la ciutat ha estat el cinquantè aniversari del Teatre-Museu Dalí, l’objecte surrealista més gran del món, que ha convertit Figueres en una destinació turística coneguda arreu. L’acte de celebració fou multitudinari i comptà amb un pastís que reproduïa el Teatre-Museu, obra del pastisser Christian Escribà amb la col·laboració dels pastissers de la ciutat, el seguici dels gegants Gala i Dalí i un espectacular videomapatge.

Altres actes se sumaren a aquesta fita, com el dinar dalinià a l’Escola d’Hostaleria, que va evocar que Dalí, de petit, volia ser cuinera, talment com alguns dels nois i de les noies d’aquest centre educatiu.

L’any acabà amb l’exposició '50 anys del Teatre-Museu Dalí. La construcció publicitària d’un espai artístic', comissariada per Josep Playà i Max Pérez, autors que publicaren dues obres dalinianes en aquest mateix any: Els últims secrets de Dalí i Figueres, Ciutat de genis: Dalí, Deulofeu, Monturiol, Fages de Climent, Pujols i el rei Micomicó, respectivament.

Som de la Ceba (Negra)

La darrera setmana de febrer va coincidir el centenari de la Funerària Vicens amb el Festival Ceba Negra, dedicat a la crònica negra i al true crime. Xavier Vicens, tercera generació de l’empresa, va publicar el llibre Un altre món, on explica les millors anècdotes de la seva trajectòria professional, que van ser citades per l’informàtic forense Bruno Pérez en el marc del festival.

Els forenses Narcís Bardalet i Anna Hospital van impartir una lliçó magistral d’odontologia forense, remarcant la importància de les fotos BBC (bodas, bautizos y comuniones) per identificar cadàvers a partir de la dentadura. El doctor Bardalet va triomfar amb el programa de TV3 El forense, en el guiatge al cementiri, junt amb Mariona Seguranyes i Josep M. Dacosta; i aquest pediatre-forense va col·laborar en la recerca infructuosa del cadàver de la noia de Portbou en el cementiri local, un dels casos més mediàtics de la seva carrera professional.

Any Montserrat Vayreda

L’escriptora nascuda a Lladó i que escollí Figueres per viure i escriure ha estat protagonista de nombrosos actes celebrats amb motiu del centenari del seu naixement. La filòloga Anna Maria Velaz n’ha estat comissària i impartí diverses conferències al llarg del territori, per tal de donar a conèixer i vindicar la vida i l’obra de la poetessa de l’Empordà. Entre altres esdeveniments, Velaz fou la conferenciant en la trobada d’autors que convoca el Departament de Cultura a Girona amb motiu de Sant Jordi.

Figueres, com a ciutat de lletres, feu remembrança de Maria Àngels Anglada, en el 25è centenari de la seva mort, amb la presentació del llibre 'Maria Àngels Anglada. La memòria plaent', a l’Institut Ramon Muntaner, on fou professora, i el Museu de l’Empordà dedicà una exposició al seu net, Adrià Ciurana, titulada; 'M’abrigo de terra', mostra de la producció que va fer l’artista figuerenc entre els anys 2008 i 2018. L’any va cloure amb l’inici de la ruta Josep Pla a Figueres, una nova proposta per descobrir la capital de l’Alt Empordà a partir de la literatura planiana.

Un pregó trencador

Les fires i festes de la Santa Creu van sorprendre amb un pregó innovador, a càrrec del periodista Carles Pujol. La seva intervenció, molt més que un parlament, va tenir acompanyament musical per part de Josep Serra, va desgranar el Decàleg del bon figuerenc i va regalar a l’alcalde una samarreta amb la cara d’en Berruga estampada, el capgròs icònic de la faràndula municipal. Com ja és tradició, tot seguit al pregó oficial que es fa des del balcó de l’ajuntament, a pocs metres de distància es llegeix un altre pregó, que enguany fou convidat David Arias, que feu gala del seu mestratge.

#GastroFigueres

Dues catedrals gastronòmiques de la ciutat van publicar el seu llibre. Pels volts de Sant Jordi, Xavier Febrés firmava Motel Empordà, elogi de l’amor estable i, per la campanya de Nadal, Josep Valls i Joan Ferrerós signaven La vida a can Duran on descriuen la rellevància d’aquest hotel restaurant cèntric i centenari, situat al cor de la ciutat, i recullen la dita "si vols menjar bé, has d’anar a Figueres".

Figueres va veure com tancaven dos establiments emblemàtics: el Frankfurt’s, amb mig segle de vida, i casa Ribas "El bon beure", després de 70 anys de servei, en un paisatge gastronòmic cada vegada més cosmopolita, fruit de la gran diversitat de la seva població.

15 anys d’'Els jugadors de whist'

En 2009, Vicenç Pagès Jordà va publicar 'Els jugadors de whist', la gran novel·la de Figueres. Diverses entitats van rememorar la figura i obra d’aquest autor, un dels més rellevants de la literatura catalana actual. Així, la biblioteca Carles Fages de Climent dedicà un cicle d’activitats "A l’entorn de Vicenç Pagès", els del castell de Sant Ferran organitzaren una conferència i una sortida per recordar la importància d’aquesta fortalesa en l’obra de VPJ i el curs Escenaris literaris, organitzat per la UNED Garrotxa i celebrat a la Fundació Clerch i Nicolau, creà la ruta Els jugadors de whist amb 20 parades per la ciutat, amb una selecció de textos pagesians.

Benvolguts Absents

En 2024, ens van deixar diverses persones del món cultural, entre altres: Ventura Pons, cineasta que va reobrir el cinema Las Vegas; Aurèlia Guillamet, amb obituari d’Anna Teixidor; Pere Horts, professor i astrònom; Josep Maria Ortega, periodista; Pere Padrosa Puignau, empresari i cofundador del Museu de la Tècnica de l’Empordà i Joan Ruiz Solanes, autor de diverses excavacions arqueològiques.

Subscriu-te per seguir llegint