El castell de Sant Ferran de Figueres, un paisatge de la guerra

La memòria és una facultat que ens permet, als humans, recordar. Durant dècades, molts, en aquest país, no es van permetre fer-ho, potser per protegir els seus, potser per enterrar el que havien viscut. Però les ferides externes i internes persisteixen i es rebel·len per ser escoltades. Qui ho està fent és l’actual junta de l’associació Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres conscient que, en aquest monument, «han passat moltes coses i algunes de recents que no s’expliquen» com ara que el castell va ser, entre 1940 i 1942, un camp de concentració. Amb la complicitat del Memorial Democràtic, del qual han rebut una subvenció, l’entitat ha tirat endavant el projecte Ferides monumentals, que ara es materialitza en una exposició amb una quarantena de fotografies sobre l’antic penal civil de Sant Ferran, ubicat a la part nord i avui dia tancat a les visites, que va funcionar del 1908 al 1933 i que, a vegades, va arribar a acollir fins a nou-cents presos. L’exposició s’ha dividit en dos àmbits: un, al Passeig Nou, que s’inaugura aquest dimecres 18, a les cinc de la tarda, i un altre al porxo que dona entrada al pati d’armes del castell, el 23 de gener, el mateix dia que vuitanta-set anys enrere el Passeig Nou i el castell van ser bombardejats per l’aviació italiana.

«La memòria històrica i democràtica és un dret» i aquestes accions posen en valor el castell com «el paisatge de la guerra més important que es conserva a Figueres», detalla la historiadora de l’art, Carme Huerta, comissària d’aquesta doble exposició, convençuda del «potencial memorialista que conté el monument, encara per explorar». En el castell, explica, «hi ha hagut una presó civil dins una fortalesa militar per la qual van passar presos comuns, presos polítics i presos dissidents de l’època contemporània, és a dir, ha estat un espai de privació de llibertat, també de persones que van ser condemnades per les seves idees». Cal recordar que posteriorment al penal, el castell va acollir una altra presó, aquesta militar, del 1965 al 1991. Sant Ferran, de fet, ja forma part dels espais de memòria del país i, fins i tot, el Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili van instal·lar fa un temps, a l’exterior, un tòtem per senyalitzar-lo. Huerta reconeix la vàlua del gest, tot i que mantingui «la memòria oculta dins». Cal dir que aquest moviment entorn la fortalesa se suma a altres projectes de memòria en marxa a Catalunya i que «aprofiten vestigis per explicar fets que no volem que es repeteixin com les runes que testimonien la batalla de l’Ebre». En el cas del penal del castell, també es troben runes, concretament, les de l’antic hospital, que també acollí tallers, restes molt deteriorades pel pas del temps. Paradoxalment, mentre el penal va funcionar «es van escriure articles de premsa que donaven a conèixer les condicions de vida dels presos, la història d’alguns reclusos, els treballs que feien, les temptatives de fugida o els avalots; també es van publicar fotografies i es van editar col·leccions de targetes postals», com recordava Carlos Díaz Capmany en un article publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos l’any 1999.

Ferides externes i internes

La primera acció tangible dels Amics del Castell de Sant Ferran serà la presentació al Passeig Nou, o Passeig de la Memòria, com se l’anomena des del 2023, de la primera de les exposicions, Patrimoni ocult, que mostra imatges actuals de l’antic penal: les cel·les, els impactes de projectils que encara es veuen als murs; l’antic polvorí, reconvertit en capella, o l’hospital destruït. Totes elles «constaten els impactes destructius trobats en el monument provocats pels conflictes contemporanis», però també «les ferides emocionals deixades en la gent que va viure aquesta tragèdia», diu Carme Huerta recordant el bombardeig del 1938, abans esmentat, i la voladura del polvorí el 8 de febrer del 1939.

La mostra s’acompanya d’un quadre cronològic des de l’any 1842, quan és empresonat Abdó Terrades, fins al 1991, quan es tanca la presó militar. S’inclouen noms de personalitats polítiques, socials i sindicalistes que van passar-hi. Ubicar l’exposició al Passeig Nou no és casual: «Aquest és un espai públic proper a la gent» i això facilita que puguin veure «en quin estat es troba» aquest patrimoni. La voluntat, diuen, «és sensibilitzar entorn el valor patrimonial i memorialístic d’aquests elements que ens poden ser molt útils per transmetre el que va succeir i en el qual no s’ha aprofundit prou».

La segona exposició, 'Patrimoni perdut', que s’inaugurarà el gener, exhibirà fotografies antigues recuperades gràcies a la recerca per arxius locals, nacionals i estatals on han trobat veritables tresors com el del Centre Excursionista de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el fons fotogràfic dels Amics del Castell de Sant Ferran i la Biblioteca Nacional d’Espanya. «La mostra ajuda a veure la situació en la qual es trobaven els elements abans de ser destruïts», descriu Carme Huerta.

«Aquesta doble exposició, però, és un primer pas perquè l’associació vol anar més enllà «del compromís amb la memòria» i fer-lo extensible «a un compromís amb l’educació». Han editat una guia didàctica «perquè els joves vegin què va passar i intentar no repetir determinades equivocacions fetes pels humans al llarg de la història», admet el president dels Amics, Joan Carné. Aquests recursos didàctics els van presentar aquest dissabte passat al professorat responsable del Grup de Treball Exili, deportació i holocaust de l’Alt Empordà (DEMD). Per donar forma a la guia, s’han basat en el llibre Presons i Castell. Figueres (Gorbs, 2012), coordinat per Joan Ramon Inglada i les jornades Patrimoni del Conflicte celebrades el 2022 a la ciutat i impulsades per l’EUROM i l’Ajuntament. També s’ha previst fer una taula rodona i conferències. El vicepresident de l’associació, Javi Martín, està convençut que aquest projecte «és una primera pedra de més accions» per poder «llegir el castell des d’altres punts de vista».

Quan les bombes tenyiren de mort Figueres