Hanan Serroukh: "L’islamisme a Figueres és una realitat normalitzada"

Hanan Serroukh va fugir d’un matrimoni forçat i de la seva ciutat, Figueres quan tenia 14 anys. Més de trenta anys després, encapçala la lluita per la llibertat de moltes altres dones musulmanes a l’estat. L’activista és assessora de forces de seguretat en matèria de risc i amenaces terroristes.

'Coraje. El precio de la libertad', aborda els inicis de l’expansió de l’islamisme, precisament des de la ciutat de Figueres.

La major part del llibre i el seu origen tenen lloc a Figueres. Ara, amb 50 anys, sento que és un moment per reflexionar sobre la meva trajectòria, d’on vinc i quines passes he fet, per posar ordre i compartir serenament les meves vivències, lluny de la intensitat dels 20 anys. He recuperat records importants de la meva vida a Figueres, especialment del col·legi Sant Pau, que per a mi era el millor del món. Tot i néixer a Barcelona, la meva família es va traslladar a Figueres, on em vaig escolaritzar fins als 11 anys, quan un islamista no em va permetre acabar d’estudiar.

L’arribada de l’islamista, com vostè l’anomena, la porta a viure una etapa extremadament dura.

La primera part del llibre reflecteix la meva infantesa, una etapa de vida sana i integrada, no ens sentíem immigrants, sinó ciutadans. Tot va canviar amb la mort del meu pare, quan la meva mare va caure sota la influència d’un islamista. Això va trencar la convivència i va instaurar normes que separaven musulmans i no musulmans. Se’m va prohibir anar a l’escola, participar en curses d’atletisme i classes de natació, quedant reclosa a casa. Reflexiono sobre com aquest trencament va posar fi a la meva infantesa i em va fer viure amb por i desconfiança, simplement pel fet de ser dona, de començar a tenir una figura femenina: és un pecat i has de començar a tapar-te. L'islamista em va transmetre començar a viure amb por, amb desconfiança. Allò que era una vida normal, va desaparèixer del tot.

Es va produir una separació radical.

Aquest radicalisme, que no formava part de la nostra realitat ni de la comunitat d’aquell moment, va irrompre i ho va canviar tot. La immigració havia creat vincles entre autòctons i nouvinguts, però l’islamisme ha trencat aquests llaços, generant separació, visible en elements com el hijab o el nicab. Revisar la meva història em porta a reflexionar sobre Figueres, una ciutat acollidora on abans hi havia una convivència fluïda i una participació conjunta en actes culturals i festius com la Santa Creu. Això es va esfondrar amb l’arribada de l’islamista que va ser qui va obrir la primera mesquita a la ciutat, imposant la religió com a element vertebrador, quan no ho era, i controlant el comportament segons codis islàmics. Als anys 80, aquesta persona va introduir conceptes com el dels Germans Musulmans i la seva influència. Vaig acabar fugint de la violència que suposava voler-me imposar un matrimoni concertat segons els preceptes islàmics. Malgrat això, aquesta figura es va convertir en interlocutor entre la comunitat, l’administració i dirigents polítics de Figueres i altres municipis. Per seguretat, prefereixo no donar noms, però així va ser.

Era una nena, la volien casar i va poder fugir. Com diu en el llibre, s’ha de tenir coratge per lluitar per la llibertat.

Quan em van imposar el matrimoni, vaig dir que no, però com que no vaig cedir, vaig fugir de casa agafant un tren de matinada. Vaig baixar a Girona, on vaig acabar en un centre tutelat. Amb 14 anys, em vaig veure separada de la meva mare i repudiada per oposar-me a les normes imposades. La meva mare era una dona del seu temps, però va canviar sota aquesta influència, i des d’aleshores no l’he tornat a veure. És dolorós i perillós. Mentrestant, l’home que va causar tot això va continuar la seva vida a la ciutat. Malgrat haver estat citat per l’administració, no es va presentar perquè no reconeix les nostres lleis. Fugir del matrimoni imposat i ser repudiada va significar trencar amb tot, quedar-me sola i perdre part de la meva història a Figueres com en el seu moment l’herència cultural del Marroc. Durant anys, només passar amb tren per Figueres em provocava por, però ara he après a passar-hi sense angoixa. Tot i això, ha estat un procés llarg i difícil per recuperar-me i tornar a ser forta. La primera vegada que a Catalunya es denuncia un matrimoni forçat va ser el meu. És prou significatiu que un dels primers indicadors de presència d'islamisme hagi sortit justament de Figueres.

Com veu la situació que viu actualment Figueres? Aquella fissura s’ha anat fent gran?

A Figueres, l’evolució de la convivència i la immigració ha portat a la formació d’una societat paral·lela, amb joves nascuts a la ciutat que viuen segons valors i paràmetres diferents. Això reflecteix el que ha passat a Bèlgica, França o Holanda. Figueres és ara un punt clau en una situació delicada, amb fissures socials que certs agents, com les xarxes dels Germans Musulmans, estan explotant per manipular la població. La diversitat no s’ha integrat en un marc comú que enforteix la ciutat, i molts elements de l’islamisme s’han blanquejat, guanyant capacitat d’influència i perpetuant la divisió social.

"Figueres està en perill de viure una preocupant metamorfosi social cap a l’islamisme"

La ciutat pateix doncs una transformació preocupant?

Figueres ha viscut la diversitat com un element enriquidor, però també ha cedit en exigir una convivència comuna, la qual cosa ha permès una transformació que ha diluït la seva identitat. Aquesta realitat ha convertit la ciutat en un punt estratègic per als moviments islamistes, que han utilitzat la seva posició fronterera per estructurar una societat paral·lela. Tenim un jovent que, malgrat haver nascut a la ciutat, no creix en els mateixos valors socials i morals. Tot això reflecteix el fracàs d’una diversitat que no ha cohesionat, sinó fragmentat. Com a filla de la primera onada migratòria del Marroc, he estat víctima d’un islamisme que s’ha expandit i normalitzat sota la idea malentesa de la diversitat cultural.

De quina manera està present l’islamisme a Figueres?

El fenomen de l’islamisme polític està present a tota Europa i també a Figueres, impulsat pel blanqueig d’elements com el hijab, identificat com un símbol identitari. Agents de seguretat europeus han denunciat com la Comissió Europea ha permès aquest blanqueig i la normalització de la influència dels Germans Musulmans. Abans, la convivència era senzilla, com quan al col·legi Sant Pau la meva mare només demanava al menjador que no se’m donés porc, sense problemes. Ara, però, el menú halal ha marcat un canvi profund. Acceptar el fet diferencial no hauria de suposar una transformació. A Figueres, on abans la idea d’una mesquita generava incredulitat, ara n’hi ha moltes, amb controls socials creixents que recorden una "policia islàmica" Aquest fenomen, que inclou pressions per comportaments com portar màniga curta o parlar amb persones no musulmanes, exemplifica un control moral que ja s’ha vist a altres llocs d’Europa i que, malauradament, es viu també a Figueres.

"Hem d’evitar que el moviment islamista tingui capacitat de captar els joves nascuts i criats aquí"

Les autoritats en són prou conscients i treballen en això?

Em pregunto si les autoritats volen realment abordar el problema de l’islamisme. Alguns partits fan uns eslògans contraris a l’islamisme, però realment no saben què fer. La seva resposta és fer-los fora, però la solució no passa per aquí, perquè això s’està gestant i s'estan captant joves nascuts i crescuts al nostre país. L’ideari de la reconquesta diu que la gent ha de tornar a l’islam i fan bandera d’això. Ningú està fent una contra narrativa, una pedagogia contra l’islamisme, el que hem d’aconseguir, i això és clau, és que no tinguin capacitat de captació entre els nostres joves i això s’aconsegueix amb un front comú a escala cultural educativa i un treball de model social i polític molt més desenvolupat que el que tenim ara, perquè ells continuaran fent apologia i les seves campanyes i congressos islamistes. Europa comença a entendre la dimensió social i política de l’islamisme, que afecta la integració i crea fissures entre els "infidels" i els musulmans. Denunciar aquests problemes no és racisme, sinó necessari per abordar la realitat, però sovint es desqualifica a qui ho fa.

El que fa succeir a Ripoll podria haver passat aquí? Per què no es fa més feina davant aquesta amenaça?

Correcte. Allà va aparèixer un personatge que va canalitzar aquest radicalisme, que no sorgeix simplement de l’exposició a vídeos, sinó que es forma al llarg dels anys a través del missatge interioritzat en les llars i entorns socials. Això normalitza la divisió entre ‘infidels’ i ‘fidels’, creant un context propici per al creixement d’aquest fenomen. La política ha de tenir una estratègia clara per afrontar l’islamisme, generant espais on persones com jo puguin expressar les seves inquietuds i assenyalar els riscos associats. En el cas de Figueres, considero que està en perill de viure una metamorfosi social cap a l’islamisme, que s’alimenta de les fissures de la societat, com ara la creixent desigualtat social i un sistema educatiu debilitat. L’amenaça jihadista ha estat considerada un problema global fins que no hi ha hagut incidents locals, però ara és essencial entendre que aquesta amenaça no es limita als atemptats; pot portar-nos a haver de triar entre els valors democràtics i l’islamisme. La realitat política d’altres països, com França, ens mostra els riscos que podem afrontar si no estem alerta. Necessitem poder dialogar sobre el model de societat que desitgem construir, una societat diversa i moderna, sense por de ser etiquetats com a racistes. És hora d’iniciar una batalla social i cultural activa per defensar els nostres valors i garantir un futur harmònic per a tots. L'amenaça no és un atemptat només, és que ens trobem un dia entre haver d'escollir entre democràcia i islamisme. Fixa't en la realitat que té França. Nosaltres no som aliens al que ha succeït.

La seva professió de quina manera li permet combatre aquesta realitat?

Formo part del grup de treball Gesspain i soc mare. Vaig fundar l’associació Punt de Referència per ajudar joves extutelats. Ara col·laboro amb cossos de seguretat, fent anàlisis. Soc mediadora sociocultural entre la comunitat musulmana i altres grups.

'Coraje, el precio de la libertad'

• Autor: Hanan Serroukh
• Editorial: Sekotia
• Preu: 17 euros

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ