Joan Maria Roig, alcalde de la Selva de Mar: “La botiga era una demanda que hi havia des de feia molt de temps”

Joan Maria Roig Crespo (la Selva de Mar, 1961) és restaurador i va entrar en política municipal l’any 2003, quan accedia al càrrec d’alcalde del seu poble. Ha exercit fins ara, excepte entre 2015 i 2019, quan va ser rellevat per Carles Buscató Sansballo. 

Com tenen orientat aquest mandat municipal?

En aquest mandat, anem consolidant les coses que vam començar en el mandat anterior, com la botiga, que ja funciona des del mes de juny i que era una de les demandes que hi havia de la gent del poble. Al mandat anterior, vam adquirir una finca per fer-hi un aparcament i eliminar un sector urbanístic, rebaixant la capacitat que tenia d’habitatges. Una altra cosa és intentar regular tot el que és l’aparcament de vehicles a dins del poble. Aquest estiu ja ho vam posar en marxa amb molt d’èxit. L’altre objectiu és consolidar el Trull. Hem obtingut una subvenció del Leader de 70.000 euros o més i deixaríem condicionada la planta baixa donant-li uns usos com una biblioteca o una sala d’exposicions. El centre cultural de l’entrada del poble també l’hem d’adaptar als incendis amb un projecte que, ara, tenim a exposició pública. Aquest any, també, hem instal·lat càmeres a l’entrada del poble.

Per algun motiu?

No és que tinguem problemes de robatoris, però, així, la gent se sent més tranquil·la. Ara estem redactant el projecte de la segona i tercera plantes del Trull.

Què els pot donar l’ampliació del Trull d’en Rubiés?

No sé si ens donarà vida al poble, però, sí que esperem que sigui un punt de trobada i que s’hi puguin fer moltes activitats. Aquí, a la Selva, no som tants, però tenim el centre cultural, que funciona molt bé, i això d’aquí del Trull seria per a fer-hi xerrades, reunions o tastos de vins, perquè, a la Selva, hi tenim el celler Mas Estela, el Sol Ixent, el Mas Mas Selva i el Maristany, entre altres.

La Selva de Mar recupera l'única botiga del poble a l'edifici del Trull

Mentre no hi havia la Botigueta, quins problemes generava la seva absència?

Com que no hi havia cap botiga aquí, havies d’anar al Port de la Selva, tot i que no és que sigui molt lluny, són dos quilòmetres i, al Port de la Selva, ja hi has d’anar per la farmàcia, pel banc i pel pa. Per tant, a la gent gran, això li creava una mica d’inconvenient. Era una demanda que hi havia des de feia temps i ho vam provar. Hi va haver una noia que ho va agafar i esperem que li funcioni.

Parli’m d’aquest estudi de la mobilitat i dels aparcaments de tot el municipi ...

A la Selva, hi tenim el carrer de Dalt i el de Baix, a més de la Plaça. Per tant, és impossible fer una circumval·lació i els carrers han de ser de doble sentit. Després, teníem tota la plaça i molts sectors, que quedaven plens de cotxes. Vam dir de buscar una solució i aquesta va ser treure els cotxes. Primer, necessitem uns llocs per col·locar-los i va ser aquest pàrquing que vam fer a l’entrada. Ara tenim tres pàrquings al voltant del poble. A la plaça, a l’estiu, no hi vam deixar aparcar a ningú. A l’hivern, han quedat sis o set places de pàrquing. La gent ho ha anat entenent i ha funcionat. Més que de mobilitat, era d’aparcament, aquest estudi. Tenim una altra zona, a tocar d’El Brescó, que també s’omple de cotxes i hem habilitat una finca que tenim al costat per a treure els cotxes d’arran de carretera.

Han tingut problemes d’aigua fins ara?

Sí, però el Consorci d’Aigües ens farà la portada d’aigües a la Selva i al Port, que ja està adjudicada. Ens portaran l’aigua del pantà i serà una manera d’estar més tranquils. També diuen que muntaran les dessaladores.

El trasllat del punt d’informació del Parc Natural de Cap de Creus a Vilajuïga ha fet efecte aquí?

Nosaltres havíem ofert el Trull, a través d’un conveni amb la Generalitat, perquè fos la seu del parc, però, després d’uns anys de crisi, van dir que no, però el projecte ja el tenim. El fet d’anar cap a Vilajuïga és evident que ens afecta, però, de moment, no ens ha representat res.

Per ser micropoble, què és el que els afecta més?

Potser no tenim els serveis que tenen els pobles normals i, per tant, ens els hem d’inventar i buscar una solució. No ho podem tenir tot. Tenim un consultori mèdic, però no podem dir que el metge vingui cada dijous. La botiga, l’hem hagut de muntar nosaltres. Ara tenim la sort que ve la banca mòbil cada quinze dies i és una cosa més. Estem parlant de 200 habitants, encara que a l’estiu siguin 500. El problema de ser un micropoble té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Fa més de dues dècades que treballa d’alcalde. Què és el que s’emporta?

La feina feta i la gent que t’ho reconeix. A vegades, penses que faràs una gran obra, però, després, té el significat que té. A vegades, però, fas una petita cosa i l’agraïment és infinit.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ