Vuit municipis de l'Alt Empordà amb un risc molt alt d’inundacions no tenen un pla vigent

Dels 221 municipis que conformen la província de Girona, 139 estan obligats a tenir un pla de protecció civil per risc d’inundació i més de la meitat, concretament 88 (el 63%), no compleixen amb aquesta premissa, ja sigui perquè està pendent de revisió (79) o bé perquè encara no l’han redactat (9), segons dades de Protecció Civil actualitzades a 24 d’octubre. Entre les nou localitats que no tenen el Pla d’Actuació Municipal (PAM) redactat destaquen Castelló d’Empúries i Puigcerdà, ja que estan catalogades amb un risc "molt alt" d’inundacions, de la mateixa manera que Osor, Fontanilles de Cerdanya, Llívia, totes elles catalogades amb un risc "alt".

OpinióMarc Verdaguer

La DANA i la gestió política

D’aquests 88 municipis que no tenen el pla vigent, hi ha 31 localitats que estan catalogades per Protecció Civil amb un risc "molt alt" d’inundacions. Els municipis es divideixen per comarques de la següent manera: al Gironès n’hi ha quatre (Bescanó, Cassà de la Selva, Flaçà i Llagostera); a la Selva n’hi ha quatre més (Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Vidreres); al Baix Empordà se’n troben vuit (la Bisbal, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Gualta, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Serra de Daró i Torroella de Montgrí); a l’Alt Empordà n’hi ha vuit més (Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, Llers, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador i Vilabertran); al Pla de l’Estany n’hi ha dos (Banyoles i Porqueres); a la Garrotxa un altre parell (les Preses i Vall d’en Bas); al Ripollès n’hi ha dos més (Camprodon i Ribes de Freser) i, finalment, a la Cerdanya només n’hi ha un: Puigcerdà.

Els vuit pobles de l'Alt Empordà

• Castelló d’Empúries
• L’Escala
• Figueres
• Llers
• Peralada
• Roses
• Sant Pere Pescador
• Vilabertran

Després que una DANA (Depressió Aïllada de Nivells Alt) hagi provocat greus inundacions i la mort de centenars de persones al País Valencià, és important conèixer perquè és necessari disposar d’un pla per fer front una inundació. El PAM és un document on els municipis recullen les actuacions previstes en cas d’emergència per inundacions, siguin del tipus que siguin, des de zones a evacuar fins a senyalitzacions expresses o inversions en millores de canalitzacions i sistemes de drenatge de l’aigua, entre altres. En municipis petits i mitjans, l’argument per no disposar d’aquest document sol ser l’econòmic.

Senyalitzar i tancar passos inundables o rieres són exemples de mesures que preveuen els plans municipals per donar una resposta ràpida i eficaç davant els episodis de pluges localment intenses. Unes actuacions que poden salvar vides i evitar pèrdues materials. Un cop aprovats, aquest tipus de plans de protecció civil s’han de revisar cada quatre anys i, entre els que el tenen caducat, la meitat fa més de deu anys que es van validar. 

Nou centres educatius de l'Alt Empordà estan ubicats en zones inundables

Deures pendents

A les comarques gironines encara queden molts municipis que no han redactat el pla o que aquest està pendent de revisió, el que significa que fa més de quatre anys que es va homologar per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i no s’ha presentat a revisió tal com estableix la llei de Protecció Civil. Per tant, no hi ha garanties que estigui en vigor pel que fa a anàlisi de risc i operativitat.

Si s’analitza la situació per comarques, queda evidenciat que hi ha una problemàtica general, ja que no hi ha cap comarca que tingui més municipis obligats a tenir el protocol vigent que localitats que haurien de tenir-ne i que no en disposen. La comarca gironina que destaca per sobre de totes per la manca de municipis obligats a tenir un pla per inundacions que no en tenen és la Cerdanya, ja que de les set localitats que haurien de tenir-ne, no n’hi ha cap que ho hagi fet. Concretament, en aquesta comarca hi ha sis dels vuit municipis de la província que ni tan sols l’han redactat: Alp, Bolvir, Fontanals de la Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya i Puigcerdà. El municipi restant és Llívia, que, tot i que tampoc el tingui vigent, ja està pendent de revisió. 

Pel que fa a la comarca del Gironès, hi ha una dotzena d’ajuntaments que no tenen el pla, però el més remarcable és el cas de Sant Andreu Salou, perquè és l’únic que no el té redactat. Això no obstant, les poblacions més destacades com Girona o Salt sí que tenen el pla fet i vigent.

A la comarca de la Selva hi ha 10 localitats que no tenen el document en regla de les 20 que haurien de tenir-ho elaborat. La gran majoria estan pendents de revisió, a excepció d’Osor, que encara no l’ha redactat. De la mateixa manera, el Baix i l’Alt Empordà tenen 18 i 24 municipis sense el pla, superant per nou i deu localitats als que sí que ho tenen, respectivament. Finalment, a la Garrotxa i al Pla de l’Estany només hi ha quatre pobles que tinguin el document en ordre, tres dels quals garrotxins, dels 16 que entre ambdues comarques que haurien de tenir present el procediment.

Risc natural a Catalunya

Amb un historial d’episodis d’origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans, les inundacions són el principal risc natural a Catalunya. Un total de 1.300 km², el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població. Pel que fa a les inundacions pluvials, els canvis detectats darrerament en la pluviometria han portat a revisar els avisos d’intensitat de l’Inuncat per adaptar-los als fenòmens violents cada cop més habituals i "difícils de preveure". 

D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració seguint la Directiva Europea d’Inundacions, en aquests moments hi ha 521 municipis catalans obligats a disposar d’un pla municipal específic sobre inundacions. Però en la darrera actualització del registre, del 28 de febrer, només 200 (el 38%) consten amb el pla homologat i en vigor. Un total de 256 localitats sí que el tenen, però sense actualitzar (tenen quatre anys de vigència), i 65 més no l’han tingut mai, inclosos 17 amb un risc "molt alt".

Entre els que no tenen el pla fet hi ha municipis amb un risc molt alt d’inundació com Badalona, Rubí, Montcada i Reixac i Vilassar de Mar. Per contra, hi ha 224 municipis que sí que tenen vigent el pla d’actuació, una xifra que ha augmentat respecte a l’últim any, ja que s’hi han sumat 64 municipis més. 

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint