Compradors de droga: "Estem deixant de pillar a l’Alt Empordà; hi ha molts Mossos, massa risc"

En l’actual panorama del narcotràfic internacional, la regió central de Catalunya proporciona un bon escenari i alguns actors secundaris, però no els protagonistes ni els guionistes dels relats. Així, ni els líders de les xarxes ni els seus lloctinents operen des del territori. Simplement s’aprofiten de les oportunitats que els brinden unes carreteres poc vigilades —A-2, C-14, C-16, C-17—­ i un context en què és fàcil que els seus subordinats i col·laboradors passin inadvertits.

Res indica que aquestes organitzacions vagin a instal·lar enormes sucursals del crim organitzat al territori. En canvi, sí que els interessa disposar d’espais segurs per muntar laboratoris i magatzems per a la seva mercaderia: cocaïna, èxtasi o haixix. I també la contractació de joves perquè transportin aquestes substàncies fins a França.

Ni Galícia ni Andalusia

Després d’haver fracassat en múltiples ocasions a l’AP7 a la Jonquera i a altres municipis de l’Alt Empordà —Figueres, Cabanes...—, s’han decantat per les estacions d’esquí de la Cerdanya i l’Alt Urgell, saturades de visitants durant l’hivern. Però els agents de la Guàrdia Civil consultats per a aquesta informació coincideixen a descartar que la Catalunya central es converteixi en seu permanent de cap gran màfia.

"No passarà el mateix que a Galícia o Andalusia, simplement aquest serà un punt de suport o un lloc de pas provisional", vaticina Antonio, destinat actualment al sud d’Espanya. Un col·lega, ja retirat, Juan, ironitza: "Els capos prefereixen el sol i la platja de Marbella, les Illes Balears o el litoral valencià, o les mansions de la serra de Madrid".

Un funcionari judicial amb un àmplia experiència en la tramitació de delictes d’aquest tipus a Catalunya destaca que la "indústria" s’ha anat engreixant, tot i que els elements que hi intervenen "són més diversos i, aïlladament, de menor envergadura". Això els permet ser més imaginatius, àgils i versàtils. "Cada macrobatuda policial que aparentment serveix per desarticular una banda, en realitat n’origina dues o tres", diu.

Més tràfic, més assassinats

Encara que el grup en qüestió quedi escapçat, els fills, els socis o els subalterns del mafiós empresonat munten les seves organitzacions. La puixança del narcotràfic dispara la criminalitat. El nombre d’atemptats amb explosius a un país com Suècia, que gaudeix d’una excel·lent reputació, va ser el més alt de la història el curs passat: gairebé dos per setmana. El motiu? La droga.

En opinió de Juan, "per molt despistada que estigui la policia, es pot saber si hi ha grups forts a un indret determinat". "De cop i volta, comencen a aparèixer cadàvers per la zona", subratlla. "La regió central és vista com un corredor o un centre d’operacions secundari, no pas com un mercat en expansió, com la República Txeca, Eslovàquia o Dinamarca", li dona la raó el seu company Antonio.

Tant el Departament d’Interior com el Ministeri homònim han publicat memòries en què es recullen tendències a l’alça. Per exemple, les compres de "desenes i fins i tot centenars de grams de cocaïna" per part de ciutadans francesos en localitats frontereres de l’Alt Empordà.

Els altres supermercats

Charlie —nom fictici d’un camell pirinenc que es nega a aportar cap detall que permeti identificar-lo— no creu que es faci res semblant a l’Alt Urgell o la Cerdanya. "Però no perdo l’esperança. Això ens treuria de pobres!", fa broma.

Camille, universitària resident a la Catalunya nord, i la seva xicota, Marion, són dues d’aquestes clientes transfrontereres. "Els nostres pares fan la compra setmanal als supermercats de la Jonquera. Nosaltres hi busquem… altres productes", confessen sense pudor. En qualsevol cas, estan "deixant de pillar a l’Alt Empordà". Els motius són incontestables: "Molts Mossos, massa risc".

Santuaris del crim

Juan, l’exguàrdia, comenta que, als policies pirinencs, "potser els falten informadors, confidents". "I als petits traficants, bagatge i veterania. És evident que les màfies els veuen com mà d’obra poc qualificada", rebla. Sigui com sigui, a la Catalunya central, hi ha còmplices que cooperen amb organitzacions sòlides. En les primeres posicions del rànquing delictiu, figura la mocromàfia, banda marroquina que ha acumulat un gran poder a territoris com els Països Baixos, Bèlgica i, darrerament, Catalunya i el conjunt de l’Estat.

Els seus santuaris intocables són Marbella i Melilla. Les tensions amb la banda il·legal de moters Satudarah, xarxa neerlandesa d’inspiració indonèsia, s’estenen per múltiples nacions. Itàlia, que no ha deixat de ser un pol de conflictes, és igualment influent. Ara per ara, qui hi mana és la Ndrangheta, que va arribar a controlar el 80% de l’entrada de cocaïna a Europa gràcies a la seva aliança amb paramilitars colombians.

Sense cridar l’atenció

La màfia albanesa és un altre puntal del crim organitzat al continent. Nascuda durant la Guerra dels Balcans, destaca per la violència dels seus mètodes i la versatilitat en les activitats: del comerç de l’heroïna provinent d’Afganistan a la venda d’armes, tot passant pels tractes amb els capos colombians de la coca, la immigració il·legal o el conreu massiu de marihuana.

Aquestes dues organitzacions —la Ndrangheta i els albanesos— no es volen fer notar a la Península Ibèrica, en especial, perquè Europa ha deixat de ser el destí definitiu per funcionar com un laboratori de processament i una escala ideal per a la tramesa a altres àrees. Els principals països d’origen de la cocaïna ja no són Colòmbia i Perú, sinó altres, com l’Equador, Veneçuela, Costa Rica o Brasil.

La majoria dels contenidors amb substàncies tòxiques desembarca a Anvers (Bèlgica) i Rotterdam (Països Baixos), ports molt concorreguts, com el de Barcelona, que segueix sent rellevant. De vegades, les drogues es barregen amb altres components perquè semblin fertilitzants o aliments per a animals domèstics. El "mètode del ganxo cec" és un dels més populars per eludir els controls a les duanes. Els estupefaents es reparteixen entre diferents containers, camuflats entre articles legals, i es falsifiquen els segells d’identificació.

Els mínims riscos

Ja no s’aposta per un sol carregament, ni per mar ni per carretera. Cada vegada hi ha més parades per deixar el mínim rastre possible. La cocaïna salta sovint d’Amèrica a Àfrica —a nacions com Costa d’Ivori, Guinea o Senegal— abans d’ingressar a Europa. L’heroïna i els opiacis d’Afganistan i el Triangle daurat —Myanmar (Birmània), Laos i Tailàndia— recorren la ruta de Turquia i els Balcans.

L’explicació a Catalunya

Per a Antonio, "la influència de la geopolítica és evident". "Als delinqüents, els va bé la inestabilitat de qualsevol àrea. L’altre factor que sempre consideren són les mancances dels cossos policials: perquè tenen pocs efectius, perquè els cal més pressupost... Potser per això els narcos estan preparant els falsos esquiadors per traslladar els paquets a través dels Pirineus a l’hivern", addueix.

Des dels Mossos d’Esquadra, se sosté que no tenen "constància" d’aquest modus operandi, tot i que estan "amatents a qualsevol canvi en la metodologia d’introducció de substàncies en aquestes zones".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint