El (gran) Gran Jonquera d’Antonio Escudero

És un dijous d’octubre, poc més tard de les dotze del migdia, i una llarga cua de persones esperen taula per dinar a La Tagliatella del Gran Jonquera. El restaurant no és precisament petit, més de 600 metres quadrats i capacitat per a gairebé 300 persones. Però s’omplirà sense problemes. Igual que l’endemà, divendres i, encara més, durant el cap de setmana. A aquella hora, la gran majoria dels que s’esperen a la cua, per no dir tots, són francesos. Tots han arribat fins a la Jonquera per «anar de compres» i, segurament, cap sap el que està passant, en aquell mateix moment, a pocs metres seu. Ni qui són, ni que estaven fent, Antonio Escudero, Pepe Bono i, encara que aquest nom potser els soni més, Joan Laporta. El mateix dia que ells havien decidit anar de compres a l’outlet de l’altra costat de la frontera, el dijous 10 d’octubre, Escudero inaugurava l’ampliació del Gran Jonquera acompanyat de l’exministre socialista, del president del Barça i d’un miler de persones entre polítics, empresaris, clients, restauradors... I gairebé tothom que té pes a l’Alt Empordà amb les principals excepcions de l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, i de les acabalades famílies jonquerenques que el 1984, fa 40 anys, van mirar Escudero per sobre l’espatlla quan ell, el seu germà Abel (destinat com a Guàrdia Civil a la Jonquera) i les seves respectives dones, Cati Riscado i Cisa Bermúdez respectivament, van obrir una botiga al poble.

D’aquella botiga, de 150 metres quadrats, reaccionant bé al que acabaria passant a la Jonquera amb la desaparició de les duanes, on havia treballat Antonio Escudero, pel Tractat de Schengen, a l’actual grup empresarial hi ha un trajecte de 40 anys. Amb l’ampliació del passat dijous, el Gran Jonquera passa a tenir gairebé 60.000 metres quadrats de superfície comercial, es preveu que doni feina a 250 persones més, de les 550 que ja ocupa, i compta amb algunes de les franquícies, per exemple de Lefties o Zara, més rendibles de l’estat. Després de quatre anys d’obres, amb la pandèmia complicant l’arrencada, l’ampliació és una inversió econòmica de gran magnitud que demostra el potencial d’un grup, l’Escudero, que també té potes en el camp dels estancs el turisme o l’immobiliari a més d’altres supermercats a tocar de la frontera. Només en el sector del tabac, l’any passat els Escudero van invertir l’any passat 17,1 milions d’euros en tres subhastes per fer-se amb la llicència de tres estancs. En competència amb l’altra gran família amb interessos comercials al poble, els Raurich, que en van pagar 12,1 milions per dues llicències.

La propietat del Gran Jonquera està al cent per cent en mans de la família Escudero a través de la firma Invest La Jonquera que, consultant els seus comptes a través d’Insight View, va completar el 2022 amb una facturació de 10,3 milions d’euros, el 31% més que l’any anterior, i uns resultats de 2,43 milions (19%). La situació financera d’Invest La Jonquera, amb un patrimoni de 74,95 milions d’euros i un fons de maniobra de gairebé 30 milions (exactament, 29,3), ha permès al grup afrontar la inversió de l’ampliació que, mentre els francesos, continuïn passant la frontera té el seu èxit assegurat.

En els seus parlaments del passat dijous, tant Antonio Escudero com la seva filla Anna, aquesta parlant en francès, van donar les «gràcies» als clients arribats de Ceret, Perpinyà, Narbona, Carcassona o Besiers. «El centre comercial disposa de dues places centrals, la primera és la plaça Torre Eiffel, on s’ubica la torre de 15 metres que ens ha fet visibles a tot el món gràcies a les xarxes socials; i la segona, la que ens trobem ara, la plaça Louvre honorant el museu de París amb la reproducció de la piràmide i una nova Torre Eiffel de 36 metres que es veu des de l’autopista. Tots aquests emblemes són mostra de la nostra estima al client francès que per a algun dels nostres negocis representa el 95% de la clientela i que per al Gran Jonquera és un total del 75%», va dir el pare en un discurs dirigit, encara que no el sentissin, a clients com els que en aquell mateix moment feien cua a La Tagiliatella.

Inicialment atret per la diferència de preus en productes com el tabac , l’alcohol o la benzina, el client francès ha estat la clau de l’evolució de la Jonquera un cop va desaparèixer la frontera. L’impuls del canvi generacional, amb els quatre cosins - Abel (finances) i Javi (supermercats), fills d’Abel Escudero i Cisa Bermúdez; i Ana (estancs) i Toni (centre comercial), fills d’Antonio Escudero i Cati Riscado- integrats en el negoci, dona força al canvi de la vella Jonquera d’alcohol i tabac al «país del shoppìng» de les falques publicitàries del Gran Jonquera. Segurament, els francesos no tenen al costat de la frontera un centre comercial de més nivell que el jonquerenc fins a l’imponent Westfield Lyon Part Dieu (280 botigues).

Centres comercials i nuclis històrics de les ciutats

El moment dolç dels centres comercials, el mateix dia que s’inaugurava l’ampliació del Gran Jonquera el gegant sud-africà Lighthouse Properties va comprar l’altre gran centre comercial de les comarques gironines (Espai Gironès) per 170 milions d’euros, és el marc ideal perquè el projecte del Grup Escudero es faci fort com un gran referent comercials als dos costats de la frontera. Els problemes en el desenvolupament comercial dels centres comercials de les ciutats mitjanes fan que, avui en dia, ni Figueres ni Perpinyà puguin competir-hi. «No vull entrar en la polèmica de la marxa de Zara de Figueres. Figueres ha sigut una ciutat molt potent, però com totes les ciutats, els centres històrics ha anat a menys, per la mateixa idiosincràsia de la gent», explicava, en declaracions a ACN, Antonio Escudero poc abans d’un acte d’inauguració oficial on ni Jordi Masquef ni cap regidor del govern de la capital de la comarca van assistir.

Figueres ha sigut una ciutat molt potent, però com totes les ciutats, els centres històrics ha anat a menys, per la mateixa idiosincràsia de la gent»

En canvi, la llista d’alcaldes i altres representants polítics era inacabable. D’aquests, per l’entusiasme en el seu discurs, el que més es va significar va ser l’alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, que no va amagar la seva llarga sintonia personal amb Escudero. Rememorant el seu passat comú en el món del futbol - el llavors conegut com a «Noguer Planas» va fer carrera com a linier i Escudero havia estat àrbitre al futbol regional - el polític de Junts, en «el dia que inaugurem el gran Gran Jonquera», no va escatimar elogis «per a l’Antonio» que «amb 14 anys va marxar de casa amb dos entrepans i un bitllet de 500 pessetes» i «des de llavors no s’ha atipat mai de treballar».