Jordi Sargatal anuncia l'impuls del Govern a la creació del parc natural de l'Albera

"L'Albera tindrà parc natural, tenim la voluntat que així sigui", així s'ha manifestat Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica del govern català, en el transcurs de la celebració del 40è aniversari del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, pioner a Europa i que està situat des de fa trenta anys al Santuari de la Mare de Déu del Camp de Garriguella. La trobada ha reunit més de dues-centes persones, moltes d'elles vinculades al món naturalista català i ha comptat amb una jornada de portes obertes per a mostrar l'activitat del CTR, clau en la recuperació de la tortuga mediterrània i la tortuga d'estany.

L'alcaldessa de Garriguella, Raquel Salas, ha mostrat el seu agraïment als impulsors dels Amics de la Tortuga de l'Albera, l'entitat que ha mantingut viu el projecte durant tots aquests anys. En representació d'aquest grup de naturalistes empordanesos hi han estat tres dels fundadors del grup, Joan Budó, Jenar Fèlix i Xavier Capallera. Budó ha fet un extens balanç d'aquests quaranta anys de lluita per evitar l'extinció d'aquests preuats rèptils amb closca. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha desitjat que el recorregut del Centre "s'allargui molts anys més" amb la complicitat del Govern català.

Jordi Sargatal, primer president de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden), ha recordat els primers esforços d'aquell grup de joves idealistes que ara fa quaranta anys "van lluitar per salvar aquesta tortuga tan nostra i tan important per a la biodiversitat del territori". Davant d'un auditori coneixedor de la reivindicació, el secretari de Transició ecològica ha anunciat la voluntat del Govern "d'impulsar la creació del parc natural de l'Albera", una figura sol·licitada unànimement per tots els municipis de la serralada, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Diputació de Girona, a més d'una bona part de les formacions polítiques que hi són representades. "Canviar la figura del paratge a parc natural ho demanen els propietaris, els ajuntaments i la gent de l'Albera i a nosaltres, com a govern, ens correspon atendre a la voluntat de tots ells". Cal recordar que els disset ajuntaments implicats van aprovar, mesos enrere, una moció de suport a aquesta iniciativa nascuda des de la societat civil representada en entitats de defensa de l'Albera.

Front comú per convertir el puzle de l’Albera en un espai ordenat

La creació del parc haurà de ser tramitada i aprovada pel Parlament de Catalunya, com ha passat amb anterioritat amb els altres tres parcs empordanesos: els Aiguamolls de l'Empordà, el Cap de Creus i el Montgrí, les medes i el Baix Ter. L'Albera té diverses figures de protecció com a paratge natural, però la seva disgregació en forma de puzzle ha estat sempre el seu taló d'Aquil·les.

En nom del CRT, Joan Budó ha agraït tots els suports i ajuts rebuts des de 1984, entre ells al Bisbat de Girona per la cessió de l'espai del Santuari de la Mare de Déu del Camp de Garriguella, que avui ha rebut visitants de diverses generacions, amb molta mainada que ha pogut gaudir d'un espectacle infantil relacionat amb la jornada. Entre els assistents també hi ha hagut responsables de diversos serveis i d'entitats públiques i privades, entre ells el director del parc natural de cap de Creus, Ponç Feliu i l'alcalde de Vilamaniscle, Mon Bonaterra, on es va instal·lar el primer CRT, a Mas Pòlit. Els assistents han acabat l'acte amb un aperitiu, en el qual no hi ha faltat el vi de la DO Empordà del celler Mas Llunes.

Història del CRT

Fundat l’any 1984, el Centre de Reproducció de l'Albera és pioner a Europa en la cria en captivitat de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), una espècie en perill d’extinció que manté a l’Albera la seva última població natural de la península Ibèrica. Al llarg dels anys, el centre ha ampliat la seva tasca conservacionista a altres espècies de tortugues autòctones, com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d’estany (Emys orbicularis), extingida a les conques del Ter, el Fluvià i la Muga als anys noranta.

En els darrers vint-i-set anys de cria efectiva de la tortuga mediterrània al CRT, s’han alliberat 3.790 exemplars al Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera i 317 exemplars al Parc Natural (PN) de Cap de Creus. A més, el centre ha acollit un total de 10.475 exemplars procedents de particulars que han pogut ser alliberats als parcs naturals del Garraf, dels Ports, de Montsant i l’Espai d’Interès Natural (EIN) del Gaià, la qual cosa ha contribuït a la recuperació de la tortuga mediterrània en altres indrets del país.

El centre també acull projectes de recerca i treballs de camp sobre ecologia i biologia de tortugues, i, d’aquesta manera, té un paper crucial en la conservació de la biodiversitat de Catalunya. A més de la cria en captivitat, ha dut a terme campanyes per eliminar espècies invasores de rius i rieres, fet que ha ajudat a protegir els hàbitats naturals de les tortugues autòctones. A banda d’això, ha destacat per la seva tasca de sensibilització ambiental, i ha rebut més de 210.000 visitants al llarg dels anys.