"Probablement, l'Alt Empordà som la comarca que genera menys energia renovable"

Agustí Badosa Figueras (1956) és enginyer superior en telecomunicacions. Va ser elegit president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà el 2023. Fill de Sant Pere Pescador, va entrar a la política municipal el 2007 com a regidor del seu poble natal, del qual és l’alcalde des de 2015 en representació de Junts per Catalunya. Bon coneixedor de la comarca, lidera el govern del Consell amb un pacte d’entesa entre la seva formació i el PSC. 

Un any llarg després de la presa de possessió del nou plenari del Consell Comarcal, quin balanç fa de la feina feta?

N’hem fet molta i també hem dut a terme diversos canvis que han repercutit en el ritme d’aquest treball en diferents àmbits. Per exemple, vam fer una aposta ferma per una renovació de la gerència per donar resposta al fet que les dinàmiques van canviant, sabent que el gerent sortint havia fet una molt bona feina. Els tràmits administratius van fer que el nou gerent no pogués ocupar el càrrec fins al mes de novembre, tot i això, hem treballat per tirar molts projectes endavant, sense obviar que, com en totes les administracions que comencen un nou mandat, sempre queda la sensació que amb l’arrencada ha faltat la inèrcia que et permet fer més coses a part de moure papers.

Vostè presideix un organisme públic que és gestor de serveis, però no receptor d’ingressos. Un mal endèmic.

Exacte. A nosaltres, la Generalitat ens encarrega feines i ens delega competències sobre temes de serveis socials, ensenyament i altres coses, però en gran part són finalistes, no hi ha ingressos per a poder gestionar la seva redistribució. Parlant clar, la Generalitat s’ha de plantejar molt seriosament el finançament dels consells comarcals, la situació actual és força insostenible. L’altre gran problema que tenim és l’estructura interna, amb una part del personal vinculat a contractes programa, la qual cosa fa que només tinguin assegurat el lloc de treball per a tres o quatre anys i això genera una inestabilitat gens favorable, per als mateixos afectats i per a la institució. I com que no tenim capacitat de generar ingressos, com sí que la tenen els ajuntaments, la part dels sous que podem oferir està per sota de la dels municipis grans, cosa que genera una competència lògica que acaba generant una mobilitat del personal gens positiva per al Consell. Amb aquest context, patim una inestabilitat de plantilla evident.

Agreujada segurament pels processos d’estabilització que permeten la pública concurrència en la convocatòria de places municipals, veritat?

Sí, la realitat és aquesta. I encara hi ha un altre factor rellevant, que ja s’ha fet públic en diverses ocasions i que crec que ja estem en procés de solucionar. Arrosseguem com a mal endèmic uns convenis col·lectius que no estan adaptats a la realitat dels consells i trobar-hi solució ha estat un dels nostres objectius, ja n’hem parlat a la mesa de negociació i tenim plena voluntat d’arribar a acords. Teníem un conveni col·lectiu específicament centrat en el personal laboral i, fent grans números, d’entre dos-cents treballadors només n’hi ha quatre en aquesta situació, la resta són funcionaris. Hem d’anar als convenis que tenen els ajuntaments i les diputacions.

Per tant, també resoldrien el desequilibri salarial entre administracions?

Per aquí han d’anar les coses, si volem tenir una plantilla estable que ens permeti millorar tots els serveis que gestionem, hem de buscar aquest equilibri, que potser no serà del nivell d’una capital de comarca, però ens hi acostarem. Consolidar l’equip és important per a tots nosaltres.

Aquests dies, malauradament, han estat notícia per les relacions amb el president de la Protectora i l’extracció judicial dels gossos i gats que acollia. Un fet lamentable.

Tots els grups representats en el plenari del Consell hem anat a una per defensar els tràmits fets i la gestió de la consellera de Medi Ambient, Anna Palet. Els atacs que ha rebut han estat intolerables. Hi ha dos aspectes a destacar. Un d’ells és que ja fa temps que estem treballant en l’obertura d’un centre nou d’acollida i protecció d’animals de companyia a Pedret i Marzà. Els tràmits es van complicar amb licitacions que van quedar desertes a causa de l’increment de costos dels materials i el projecte s’ha hagut de reformular. Ara es tornarà a licitar amb tots els pressupostos actualitzats. El conveni amb la Protectora el vam anar allargant, però ja estava clar que tenia data de caducitat. Malauradament, ens hem trobat que hem fet tot el procés administratiu per a la sortida que tocava, amb l’afegit dels informes tècnics documentats que advertien que el servei que s’estava donant no era l’adequat, sobretot tenint en compte la Llei de benestar animal, a la qual tots plegats ens devem. Lamento molt que tant els responsables polítics, en aquest cas la consellera Palet, com tècnics, hagin estat assetjats per aquest senyor. Tothom ha d’entendre que quan un contracte s’acaba, s’acaba i punt.

Quines perspectives hi ha respecte d’aquest nou equipament?

Ara estem alleugerits perquè els animals recuperats estan en unes altres instal·lacions, de manera transitòria, que compleixen el nivell de professionalitat que s’escau. Esperem que el nou centre de Pedret i Marzà pugui entrar en funcionament d’aquí a un any, si tot el procés va com ha d’anar.

"Tots els ajuntaments hem de fer reflexions en el sentit de buscar oportunitats cap a la transició energètica"

El gran equipament que gestiona el Consell és l’abocador de Pedret i Marzà. En quin estat es troben els projectes d’ampliació i millora del Centre de Tractament de Residus?

Anem tard en diversos aspectes, però, així i tot, crec que d’aquí a un any, si tampoc hi ha cap entrebanc administratiu, hauríem de poder dir que aquest Centre, en les seves diferents fases, estaria acabat. Allà tenim un equipament d’abast comarcal que formaria part de la xarxa de tres grans centres que la Generalitat, des de l’Agència de Residus de Catalunya, té com aposta a la demarcació. Els altres dos són els de la Garrotxa i el de la Selva-Gironès. En el de l’Alt Empordà, en aquests moments, estem rebent totes les restes orgàniques de Girona, perquè no disposen de cap altre equipament pròxim.

Costa d’entendre que anys enrere, el Consell, els ajuntaments, les entitats naturalistes i altres actors del territori haguessin consensuat que el desplegament de la captació de les energies renovables es fes en els corredors d’infraestructures i que ara el debat estigui obert amb afectacions que no tenen res a veure amb aquest consens. Com s’explica?

Amb les energies renovables, cadascú, des de cada sector i des de cada posició geogràfica, s’ho mira a la seva manera. També és veritat que les regles del joc no estan acabades de definir per part de la Generalitat. Aquest famós Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) no acaba de veure la llum. Havia d’haver sortit el 2023, ja som al 2024 i la nova consellera, Sílvia Paneque, tampoc veu clar que enguany estigui llest. Seria bo per a tothom que s’accelerés, per saber on som. El Consell i la Diputació ja vam generar documentació sobre el tema que hauria de permetre, amb PLATER o sense, que en l’àmbit municipal quedés clar que sí, i què no, a cada poble. Conèixer el dibuix de cada municipi és essencial. Com a Alt Empordà, ens falta obrir el ventall, el zoom i veure que probablement som la comarca de Catalunya que genera menys energia renovable. Hem de caminar molt, sobretot si mirem objectius de 2030 i 2050, no estem bé.

Les administracions donen prou exemple, en aquest sentit?

Des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà acabem de licitar un parc foto voltaic a Pedret i Marzà, en els terrenys antropitzats de l’abocador comarcal, a les seves parts clausurades. Si tot va bé, a finals d’any estarà acabat i no serà petit, precisament. La majoria de l’energia generada serà per a l’autoconsum del CTR, però també s’obren possibilitats de fer altres coses. N’hem parlat amb l’empresa pública Energètica, per explorar possibilitats de futur. Per tant, d’exemple com a institució ja en donem en un espai aprofitable. Tots els ajuntaments hem de fer reflexions en el sentit de buscar oportunitats cap a la transició energètica. A través dels Pactes dels Alcaldes (PAES) de la Diputació de Girona ja s’han creat comunitats energètiques, però encara són poquetes, hem de pedalar més tots plegats. Penso que s’està fent més en l’àmbit particular, si parlem d’autoconsum, que en altres àmbits públics i privats.

On sembla que té poca cosa a dir el territori és en la utilització de l’àmbit marítim, de competència estatal, malgrat l’oposició de plataformes i científics a la instal·lació d’un macroparc en el front de mar de la badia de Roses.

Ens fa por a tots plegats perquè és un tema molt nou. Hi ha informes de tota mena i potser han sortit més a la llum els que diuen que els impactes seran molt importants. També n’hi ha d’altres que consideren que s’ha de veure què passarà. Des del meu punt de vista, com a president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Pere Pescador, considero que el Plemcat (la plataforma d’assaig que impulsa la Generalitat) ens hauria de permetre veure, a l’avançada, abans no arribés la subhasta de licitació d’execució de projectes, si realment el parc marí genera impactes. Si fos així, seria l’única manera de dir-li a l’Estat que aquí no hi pot haver parcs d’aprofitament de l’eòlica marina, perquè hi ha impactes, del tipus que siguin. Aquesta experimentació s’ha de fer. Entenc, a més, que hi ha determinats municipis, més enllà dels de la costa, que s’han trobat això de nou i que són més recelosos. Els costaners ja hi estem a sobre des dels temps de la pandèmia. Sigui com sigui, alguna cosa hem de fer!

Parla de l’Empordà interior, la gran majoria dels 68 municipis de l’Alt Empordà són micropobles. Molts van perdent els petits serveis locals: botigues de queviures, fleques, carnisseries... I ara sembla que portar una oficina bancària amb una furgoneta mitja hora al mes sigui un gran què... No troba que caldria un gran projecte de suport a la vida rural?

El servei bancari aquest d’una vegada al mes... Només de pensar en un petit poblet de cent habitants no surten els números. És un pedaç, parlant clar. Tots els pobles ens preocupen, però els micropobles encara més! N’estem parlant a través de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i farem un consell d’alcaldies per parlar d’aquesta agenda rural tan necessària perquè la Generalitat se la cregui. I més en el nostre cas, amb la gran quantitat d e municipis petits que hi ha a l’Alt Empordà. Aquests pobles necessiten alguna mena de respir, més musculació en serveis de proximitat. No serà fàcil trobar solucions.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ