El privilegiat emplaçament que les empreses es disputen i els ecologistes defensen

Amb Repsol Renovables, ja són set les empreses que aspiren a poder instal·lar un parc eòlic marí al golf de Roses. I no és casualitat: el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) dibuixat pel ministeri de Transició Ecològica estableix que aquest és l’únic espai de Catalunya on es pot construir un parc d’aquestes característiques. De fet, el POEM preveu cinc «demarcacions marítimes» arreu de l’Estat. Catalunya queda dins de l’anomenada Llevantino-balear, on només es podran col·locar molins al golf de Roses i a dues zones al nord de Menorca, a les illes Balears. És per això que aquest espai delimitat al nord de l’Alt Empordà, de 250 quilòmetres quadrats entre el Golf de Roses i l’Escala, amb una distància mínima de dotze quilòmetres de costa, s’ha convertit en un emplaçamanet d’allò més cobejat per a les empreses energètiques, fet que ha disparat les alarmes entre els ecologistes. 

La plataforma STOP al Parc Eòlic Marí, creada precisament arran de l’aparició dels primers projectes en aquesta àrea, alerta que la instal·lació de molins de vent pot suposar un dany irreversible per al medi natural de la zona, a banda de tenir un fort impacte paisatgístic. L’adjudicació es farà a partir d’una subhasta organitzada pel Ministeri. Mentrestant, la Generalitat -a través de l’anterior govern d’ERC-promou el Plemcat, una plataforma experimental que té com a objectiu testar la tecnologia (ja que l’eòlica marina encara té poca tradició a les costes catalanes i espanyoles) abans no s’hi acabi implantant un parc eòlic de forma definitiva. Tot i que la decisió final depèn del Ministeri, i per tant del Govern del PSOE, Esquerra no es va oposar a la instal·lació del parc eòlic marí, conscient de la necessitat d’accelerar la transició energètica a Catalunya, on hi ha un evident endarreriment respecte als objectius marcats per Europa. Ara, és previsible que el govern socialista de Salvador Illa s’aliï també el PSOE i vegi amb bons ulls la instal·lació d’un parc. De fet, la nova consellera de Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ja va defensar durant la campanya electoral que calia donar un nou impuls a les renovables tot fent-les compatibles amb el paisatge, i va considerar que el nou parc eòlic marí podria ser un «bon impuls» en aquest sentit. 

Des de la plataforma STOP al Parc Eòlic Marí afirmen que no estan en contra de la implantació de renovables, però consideren que els macroprojectes que s’han presentat fins ara responen només a interessos econòmics i no tenen en compte l’alt valor natural de la zona. «Ens trobem davant d’una agressió sense precedents i de conseqüències irreversibles als valors mediambientals, paisatgístics, socials, econòmics i culturals de tot l’Empordà», adverteixen en el seu manifest. La plataforma compta amb una quarentena d’entitats i unes 2.000 empreses, a banda de diversos ajuntaments i els tres parcs naturals de l’Alt i el Baix Empordà. En els darrers anys, han recollit milers de signatures en contra la construcció de qualsevol parc eòlic marí a la zona.

Set propostes sobre la taula

I això que els projectes que hi ha sobre la taula són molt diferents entre si, ja que van dels 50 megawatts als 1.200. El primer que es va presentar és el Tramuntana, que és el que té la tramitació més avançada i el que ha fet una feina més ingent per intentar «guanyar-se» el territori. Promogut per BlueFloat Energy i Sener Renewable, a les quals fa poc se’ls va unir la italiana Plenitude, preveu la instal·lació de 33 aerogeneradors amb 500 MW de potència situats a uns 24 quilòmetres de la badia de Roses. Al llarg dels últims anys, els promotors del Tramuntana s’han reunit amb nombrosos agents del territori per explicar-los el projecte i respondre dubtes, tot garantint una tecnologia el més respectuosa amb el medi natural possible, així com una distància prudencial per evitar l’impacte paisatgístic.

Projecten un nou parc eòlic marí al golf de Roses amb 70 aerogeneradors i 1.050 MW de potència

Un altre projecte és el de Ferrovial, que porta per nom Creus i contempla la instal·lació de 34 molins per generar 510 MW de potència. A més del Cap de Creus, Ferrovial està concursant per instal·lar parcs eòlics a diferents punts del litoral espanyol, com per exemple a Cadis i Màlaga. 

Un projecte molt similar és el de Capital Energy Offshore, que també preveu 34 molins i 510 MW de potència. En aquest cas, porta per nom L’Empordà. 

Per la seva banda, Ibedrola, a través de la seva filial Iberenova Promociones SAU, també ha presentat la seva pròpia proposta. En aquest cas, el seu parc s’anomenaria Gavina i preveu una producció de 500 MW.

Molt més reduïda és, en canvi, la proposta de l’enginyeria basca Saitec, amb només cinc aerogeneradors i una potència prevista de 50 MW. El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns quinze quilòmetres del Cap de Creus i produirien l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d’un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual s’ha fet una altra prova pilot al port de Bilbao.

Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de Catwind i garantiria una potència de 1.200 MW, la més elevada dels que s’han plantejat fins ara. 

Finalment, la proposta que Repsol ha posat ara sobre la taula, amb 70 aerogeneradors i 1.050 MW de potència, suposa la setena iniciativa, i la segona més gran de les que s’han anat presentat fins ara.

A totes aquestes propostes se’ls ha d’afegir el parc experimental que vol impulsar la Generalitat. La previsió és que el Plemcat se situï a 25 quilòmetres de la costa i compti amb tres molins de 260 metres d’alçada com a màxim. A més, preveu una línia d’evacuació 1oo% soterrada. La previsió inicial és que les obres puguin començar l’any que ve. 

Incògnites obertes

A hores d’ara, però, el futur parc eòlic marí encara està envoltat d’incerteses. Fa uns mesos, el Ministeri va publicar el Reial Decret en el qual fixa els criteris per a la subhasta, que bàsicament prioritzaven les condicions econòmiques. Tanmateix, la Generalitat ha reclamat a l’Estat que rectifiqui i que tingui també en compte els criteris ambientals i socials. Per exemple, ha demanat que els aspectes relacionats amb l’impacte s’equiparin als econòmics i que tinguin un 50% del pes en la ponderació. Mentrestant, des de la plataforma STOP al Parc Eòlic segueixen presentant al·legacions als diferents tràmits i projectes que es presenten, en un cas que podria acabar a Brussel·les. 

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint