Hereus d’una tradició ancestral fan la lleva del suro a Cantallops

S’està a punt de finalitzar la campanya de la lleva del suro que té lloc des de finals de maig fins a l’agost. Un grup de professionals autònoms del municipi de Cantallops i dels seus voltants es reuneix per dur a terme la tradicional lleva a les zones boscoses de l’Albera. L’activitat implica extreure el suro de l’escorça de l’alzina surera mitjançant un procés manual i físic que requereix habilitat, precisió i una profunda connexió amb la natura. Es tracta d’una tradició que connecta generacions i preserva coneixements ancestrals. Històricament, el suro ha estat un dels principals recursos econòmics de les muntanyes de l’Albera, especialment des del segle XVIII fins al XX. A Cantallops, existien diversos petits tallers dedicats a la fabricació de taps, per la qual cosa també hi havia collidors de suro i tapers.

El cap de la colla actual, Miquel Brugués, va introduir-se en aquest món als divuit anys, treballant durant els estius mentre estudiava a la universitat amb l’antiga colla de Cantallops. Actualment, durant la major part de l’any, es dedica al sector de la construcció, però en altres èpoques realitza tasques forestals i desbrossaments. «Fa aproximadament vint anys que durant els estius em dedico a pelar suro. Som un grup de joves de Cantallops, així com de pobles com Agullana i Maçanet de Cabrenys, hereus dels avis d’aquestes contrades que teníem una manera de treballar i volem continuar amb aquesta habilitat, preservar aquest coneixement que vam rebre d’ells», explica.

Els llevaires destaquen la importància d’aquesta transmissió intergeneracional per mantenir viva una tradició que perdura des de fa 200 anys i que ha experimentat una notable reducció de mà d’obra local experimentada. Amb la disminució de les generacions més grans i la menor transmissió de l’ofici, al sector s’han incorporat treballadors d’altres regions, com Andalusia i el Marroc. En l’actualitat, una nova generació de joves locals, d’entre 25 i 30 anys, està aprenent les tècniques tradicionals per garantir la continuïtat d’aquest art.

Per Brugués, així com per la majoria de joves que s’inicien en la lleva, es comença per la feina de traginer, portar el suro un cop extret fins al camí. «Amb el temps, he anat aprenent les habilitats per treballar amb precisió: utilitzar la destral, coneguda com la picassa a l’Empordà, per extreure el suro sense danyar l’arbre. És una feina manual i física que requereix destresa, ja que cal evitar causar danys a l’arbre. Si es produeix una ferida, en la propera collita, entre 12 i 14 anys més tard, no oferirà un suro de qualitat òptima».

Un cop recollit el suro, els traginers el transporten des del bosc fins als camins, on els camions estan preparats per portar-lo a les fàbriques. La majoria es troben en localitats com Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners.

Coneixement de la natura

La lleva del suro és una forma d’artesania que requereix una profunda comprensió dels cicles naturals i del comportament de les alzines sureres. Les estacions seques o humides influeixen en la facilitat amb què es pot extreure el suro i en la seva qualitat. Els mesos òptims solen ser juny i juliol, tot i que la temporada s’ha anat escurçant a causa del canvi climàtic. «Els estius, cada vegada més calorosos i secs, posen els arbres sota més estrès fent-los més susceptibles a plagues com l’escarabat perforador i la plaga del corc, que afecten la qualitat del suro».

Municipis com Agullana, Maçanet i Cantallops concentren una gran densitat de suredes. La colla extreu entre 2.000 i 3.000 quilos de suro al dia, mentre que abans s’arribaven a extreure 3.000 quilos diaris amb més facilitat. Malgrat els avenços tecnològics, com l’ús de tractors i camions per al transport, el procés d’extracció continua sent principalment manual.

Durant l’hivern, quan la lleva del suro no es duu a terme, Brugués es dedica a negociar, amb els propietaris dels boscos i els compradors, uns preus que s’han mantingut estancats des de la pandèmia, a més de planificar la temporada següent. La tasca implica determinar les zones boscoses a treballar i establir acords amb les fàbriques. La qualitat del suro i el seu destí final, sigui per a taps de vi jove, cava o vins de reserva, depèn en gran mesura del procés de selecció i classificació posterior a l’extracció.

La qualitat del producte es veu afectada per les condicions climàtiques; anys de sequera o temperatures extremes poden reduir la quantitat i qualitat del suro produït, el treball és més exigent i el rendiment menor. «Ara ho tenim tot bastant en contra: l’augment de plagues i els boscos estressats fa que sigui més difícil llevar i la productivitat baixa en comparació a 50 anys enrere» quan els avis que, com en Llorenç Alsina, havien treballat molts anys als boscos recorden una situació i un clima que facilitaven la lleva.