Neix a Roses un projecte de voluntariat juvenil per combatre la solitud de la gent gran

Lola Gil, de setze anys i estudiant de batxillerat a l’Institut Illa de Rodes de Roses, és la impulsora del projecte «Cuidem-los», una iniciativa que busca fomentar el voluntariat entre els joves a les residències de gent gran. Després de prendre consciència del greu problema que suposa la solitud per a aquest col·lectiu, Gil ha decidit centrar el seu treball de recerca, que presentarà l’any vinent, en aquesta qüestió. La solitud s’ha convertit en un dels grans reptes per a les persones grans, un sector de la societat que, gràcies a l’augment de l’esperança de vida, està prenent cada vegada més pes.

Documental a la residència

Gil reivindica, mitjançant un documental gravat a la residència Pi i Sunyer de Roses, la manca de voluntariat, una qüestió que s’ha agreujat després de la pandèmia: «Em vaig adonar que la gent de la meva edat no se sentia interessada a fer voluntariat amb persones grans. Aquesta etapa de la vida no és tan visible, especialment per als joves, ja que ens hi sentim més desconnectats».

Va organitzar dues jornades de voluntariat a la residència, una amb persones amb demència i l’altra amb persones que no tenien cap problema cognitiu: «Hi ha la falsa creença que les persones amb demència no se n’adonen. Es comuniquen de forma diferent i també va ser una experiència molt positiva per a elles». Per dur a terme aquestes activitats, l’estudiant va constatar la dificultat que va suposar trobar persones voluntàries al seu institut. «Vull que es vegi reflectit en el meu treball aquesta problemàtica, i a la vegada deixar constància que és molt fàcil ser voluntari en una residència, un cop al mes o quan es pugui, i les persones grans ho valoren molt». Un cop acabat el documental, per donar-li més visibilitat, «vaig creure convenient crear unes xarxes socials per al projecte».

Gil ha necessitat aprofundir en la solitud que senten les persones grans en aquesta última etapa de la seva vida, la qual és perjudicial per al seu estat d’ànim i també els afecta físicament. El 40,9% de les llars d’una sola persona correspon a persones de més de seixanta-cinc anys. Com a conseqüència, moltes d’elles acaben en una residència, ja que no poden viure sols de manera autònoma. Aquestes persones poden sentir-se soles i experimentar sentiments negatius. Una de les solucions és el voluntariat, el qual aporta positivitat i l’oportunitat de sociabilitat als residents. «Una estona del teu temps pot significar la diferència en l’estat d’ànim d’una persona gran, tens en les teves mans la possibilitat de fer feliç a una persona. Animo a tothom a formar part del projecte ‘Cuidem-los’» remarca Gil.

Una estona del teu temps pot significar la diferència en l’estat d’ànim d’una persona gran, tens en les teves mans la possibilitat de fer feliç a una persona"

Rosa Gil

— Creadora del documental Cuidem-los

El documental dona veu a diferents professionals de la residència que comparteixen la seva visió del dia a dia d’una persona que no rep visites: «El seu ànim és més baix i seriós, es mostra més trist», expressa Maria Carmen Càmara, treballadora sociosanitària del centre. «Els voluntaris ens ajuden amb les persones residents, les acompanyen, estan amb ells i les relaxen».

Sense motivació

Gil fa notar que molts avis i àvies no tenen ningú al costat, han perdut la parella, se senten abandonades i sense motivació per continuar. «En aquesta etapa final de la seva vida, hi ha molts canvis: han perdut les relacions socials, han marxat de casa, i ha minvat la seva autonomia, tot això influeix en el sentiment de solitud» assenyala la psicòloga Verònica Mestre.

Per la seva part, la terapeuta ocupacional Alba Pérez indica que «per acompanyar el final de vida d’una persona, no estem preparats, la mort és un tema tabú i això tira enrere molta gent que podria fer voluntariat a les residències, per a aquestes persones podria ser una nova experiència i els més grans precisen aquest tipus d’ajuda».

Igualment, la veu dels joves que van participar en les jornades mostra com n’és de positiva l’experiència: «És gent que té molt de què parlar i com a joves tenim molt a aprendre d’ells», explica la Verònica, una de les voluntàries. «Són part de la nostra història amb molts records per explicar i per compartir amb tothom» parla la jove sobre una experiència que, assegura, ha aportat també molta il·lusió a la seva vida.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ