Entrevista | Cristina Bech Segona tinent d'alcalde de Castelló d'Empúries

"El 2008 vam tenir un avís de sequera i no es va fer res, no repetim l’error"

"En el moment dur de la sequera, amb el sector de la pagesia manteníem una reunió, com a mínim, cada quinze dies per veure què fèiem i com ho fèiem"

Cristina Bech a l’entrada del pati dels Palaus dels Comtes, seu de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Cristina Bech a l’entrada del pati dels Palaus dels Comtes, seu de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. / SANTI COLL

Santi Coll

Santi Coll

Orgullosa de ser pagesa, mare de dues nenes i regidora del seu poble, Cristina Bech Paola (Castelló d'Empúries) és la segona tinent d'alcalde i té a càrrec seu les àrees de Medi Ambient, Sostenibilitat, Agricultura, Festes, Platges i Relació amb el PNAE.

Ara ha fet un any que va ser escollida regidora en representació de Democràtes. Forma part del govern que presideix Anna Massot amb els grups d’ERC i PSC. Quin balanç en fa?

La valoració del pacte de govern és positiva. Des que ens vam reunir per primer cop, tot ha anat rodat. Vam encaixar els coneixements de cada persona a les àrees del cartipàs i ens hem entès bé fins ara. Pel que fa a les meves atribucions, sempre s’han respectat, la qual cosa m’ha permès anar desenvolupant l’acció de govern que tocava.

En el moment de començar l’entrevista, vostè ve d’una reunió important relacionada amb temes de medi ambient, l’endemà d’haver rebut la Bandera Blava.

Hem començat a treballar amb les àrees verdes marines. Es tracta de desenvolupar un projecte dins dels dos-cents metres de les platges que estan abalisades, fer-hi divulgació per tal que la gent conegui què hi ha: el prat de gram, la fauna marina... i, si cal, reintroduir espècies que hagin desaparegut d’aquests espais. En l’àmbit pressupostari, les accions començaran l’any vinent i, dins d’aquest programa, també començarem a treballar per a divulgar la biodiversitat dels canals d’Empuriabrava, un tema molt desconegut. Es farà a través de ciència ciutadana, amb la voluntat de fer participar la gent. Així també posarem en valor els canals.

"La valoració del pacte de govern és positiva. Des que ens vam reunir per primer cop, tot ha anat rodat. Vam encaixar els coneixements de cada persona a les àrees del cartipàs i ens hem entès bé fins ara"

Fa anys que l’Estat té pendent d’execució la rehabilitació de la Rubina. La veurem algun dia?

Sembla que ara es podria desencallar. El BOE ha publicat recentment la resolució de l’estudi d’impacte ambiental del projecte. Preveiem que en un termini màxim de dos anys, el projecte estigui executat. Això és el que ens han dit.

Vostè té una vinculació familiar i professional plena amb el món agrícola i ha coincidit el seu primer any com a regidora amb una etapa molt calenta de mobilitzacions del sector. Com porta haver de lluitar des dels dos costats?

Ha estat un any molt calent. Realment, per a mi, és una situació complexa. M’he de situar en els dos llocs i entendre la situació des de les dues perspectives. En el moment dur de la sequera, manteníem una reunió, com a mínim, cada quinze dies per veure què fèiem i com ho fèiem. Si havíem d’implementar una mesura més o si calia ser més estrictes. I en l’àmbit personal, per exemple, he hagut de rostir prèviament les flors de les pomeres perquè no tinc aigua per a regar. Molta despesa i ingressos zero. Sort de la diversificació de l’explotació que ens permet anar tirant. Hi ha hagut també tot el tema dels pous. Per un costat, com a pagesa, penses que no hi ha dret que s’extregui aquesta aigua del subsol i, per l’altre, com a administració, has de garantir l’aigua de boca a la gent. He hagut d’atendre bé que tocava en cada moment. La sequera ens ha posat a prova i demostra que hem de treballar molt per a planificar bé el futur immediat.

"Hi ha molts aspectes ambientals que si no els tenim en compte, no anirem bé"

Sobretot perquè les darreres pluges semblen més un pedaç que una solució. Estem avisats que la situació pot anar a pitjor.

D’ençà que vaig entrar a l’Ajuntament, la paraula dessaladora ja la tenia molt present abans de l’accentuació de la crisi. També és cert que a causa d’aquesta situació derivada de la sequera queden frenats altres projectes perquè cal prioritzar. Salvant les distàncies, és com quan va arribar la covid. Hem d’apostar molt per aigua regenerada. Quan parlem de dessaladores també hem de pensar en el consum d’energia i la generació de sal. Hi ha molts aspectes ambientals que si no els tenim en compte, no anirem bé. Dessaladores n’hi ha d’haver per casos d’emergència. El 2008 ja vam tenir un gran avís de sequera i no es va fer res, no caiguem en el mateix error. Tenir el Pantà al 26% no vol dir res. Hem de continuar estalviant aigua i promovent mesures alternatives, el reaprofitament de la depuradora n’és una.

La relació amb el Parc Natural dels Aiguamolls és bona?

Com a regidora, des d’un primer moment vaig procurar tenir contacte directe amb la direcció del Parc per a generar sinergies i anar a una en aquells temes que ens són comuns. Castelló és el municipi amb més territori dins del Parc, no hem d’oblidar-ho. Ara hem estat atents a la mortaldat de peixos que hi ha hagut a la Muga i el Fluvià per actuar en conseqüència si és necessari.

"Ens estem plantejant seriosament tenir una planta de biogàs al municipi"

Què ha passat?

Ha costat una mica trobar la causa. Segons les analítiques fetes per l’ACA, es va tractar d’una infecció sistèmica aguda d’origen bacterià. Segons ens han explicat, aquest tipus d’infeccions són habituals en peixos salvatges quan s’associen a condicions ambientals extremes, com ha estat la sequera.

Han estat pioners a voler provar un tractor per a la neteja de platges que funciona amb biogàs. És el camí?

Hem estat estudiant millores en aquest sentit. El setembre hi ha d’haver la licitació del servei de platges i de neteja i la nostra intenció és que l’ús de vehicles que funcionen amb energia més sostenible s‘implantin a la nova concessió. I vaig més enllà, ens estem plantejant seriosament tenir una planta de biogàs al municipi. N’hem començat a parlar amb el Consell per veure si podria tenir abast comarcal. Sobre el paper ja tenim possibles ubicacions. Si la fem, serà beneficiosa per a diversos sectors, perquè tant és per a matèria orgànica, com per a dejeccions ramaderes o els fangs de depuradora, dels quals no se’n parla gaire. És un projecte que pot aportar moltes solucions a problemes que tenim ara. I, en paral·lel, el gas verd genera energia i elimina el nitrogen, un dels grans problemes que tenim.

És mare de dues nenes, la més petita té només vuit mesos i va néixer sent vostè regidora. La porta als plens, a les reunions i als actes diürns: un exemple de conciliació familiar. Exerceix de pagesa, de mare i de regidora al mateix temps.

Amb la família al costat, això sempre. Amb la gran vam ser un pack, me l’enduia per tot arreu abans de ser regidora, i amb la petita, faig el mateix. Hi ha hagut gent que se sorprèn, però la petita Joana es porta molt bé, me la puc endur on calgui. L’efecte de la seva presència és positiu, així m’ho fan saber. Si creiem en la conciliació familiar ho hem de demostrar, sempre dins els límits necessaris de prudència i seny.