Fauna

Un llop que ronda per l'Alt Empordà ja ha atacat dos ramats a Cabanelles i Cistella

Segons tècnics de la Generalitat, a Catalunya hi hauria un total de cinc llops mascles solitaris

Imatge d'un llop que es va albirar a l'Albera el 2022.

Imatge d'un llop que es va albirar a l'Albera el 2022. / ACCIÓ CLIMÀTICA

Guillem Costa

Els agents rurals i els tècnics de fauna i flora de la Generalitat de Catalunya afirmen que s'ha detectat un llop que deambula per l'oest de l'Alt Empordà i que ja ha atacat dos ramats, un a Cabanelles i l’altre a Cistella. No és pas l'únic llop que ronda per terres catalanes, ja que se n'han comptabilitzat quatre exemplars més, tots ells mascles solitaris.

Incursions des de França

De moment, els llops continuen entrant a Catalunya només de manera tímida i procedents de França. "Però això no significa que en un futur no es formin bandades, en cas que aparegui una femella", assenyala Ricard Casanovas, cap del servei de fauna i flora d’Acció Climàtica. Tampoc es descarta que penetrin a Catalunya individus de la població ibèrica, que per ara no han passat d’Aragó.

Ara com ara, s’ha acreditat la presència de cinc mascles solitaris relativament actius, tot i que no es descarta que hi hagi altres llops establerts a la zona no controlats. D’aquests cinc, un és un nou exemplar d’Osona. Un altre, un llop que es va rastrejar és el de l’Alt Empordà i de què no s’havia informat fins ara. Aquest segon cànid, durant el que portem del 2024 i segons confirmen a El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, fonts encarregades del seguiment de l’espècie, ha atacat dos ramats, un a Cabanelles i l’altre a Cistella.

A aquests dos s’afegeixen els tres que ja s’havien donat a conèixer: un a l’Alta Ribagorça, un altre es mou amunt i avall per l’Albera (a la zona de l’Alt Empordà fronterera entre Espanya i França) i l’últim fa anys que viu als voltants del Port del Comte.

El llop del Ripollès, que s’havia vist a la Vall de Núria, ja es dona per mort, mentre que un animal descobert el 2021 al parc natural de l’Alt Pirineu no apareix des de fa dos anys.

Imatge d'un llop a Rupit que va atacar ramats al Collsacabra.

Imatge d'un llop a Rupit que va atacar ramats al Collsacabra. / AGENTS RURALS

El nou d'exemplar d'Osona

A finals de maig, un llop va aparèixer a la comarca d’Osona i va atacar un ramat d’ovelles. Els agents rurals van obrir una investigació per determinar si es tractava d’un nou individu o si era un dels que ja estava establert a Catalunya. Una possibilitat era que aquest llop detectat a la zona de Collsacabra fos el mateix que es va movent pel Moianès.

Els agents rurals i els tècnics de fauna i flora de la Generalitat donen per fet que el llop que es va fotografiar a prop de Rupit és un exemplar del qual no es tenia constància fins ara. En canvi, el llop que rondava pel Moianès s’ha localitzat ara a Cinco Villas (al nord de la província de Saragossa). Aquest animal, que va causar danys a tres explotacions ramaderes pròximes a Moià i que, possiblement (no hi ha proves genètiques que ho certifiquin al 100%) va fer una incursió fins a la Serralada de Marina, al terme municipal de Santa Coloma, va aparèixer al Moianès a principis del 2023. "El fet que ara es trobi a l’Aragó posa de manifest la capacitat de dispersió d’aquests carnívors", detalla Ricard Casanovas.

Canvis a França

Han passat ja dues dècades des que es van localitzar els primers llops a Catalunya, gairebé un segle després de la seva extinció en aquesta comunitat. En aquests 20 anys, s’han identificat genèticament una vintena d’individus diferents. Però les poblacions d’aquesta espècie protegida, que la Unió Europea obliga a preservar, encara no s’han consolidat i els protagonistes continuen sent els exemplars solitaris que venen de França, després de l’expansió de la població itàlica.

No obstant això, Casanovas assenyala que els últims tres anys alguna cosa ha canviat: "Sempre teníem actius, a tot estirar, tres exemplars per any. En canvi, ara, ja fa temps que estem monitorant uns cinc individus anuals, i alguns són nous".

Aquest fet implica que la població de llops creixerà aviat? Cap expert s’atreveix a afirmar-ho amb rotunditat. En aquest sentit, Víctor Sazatornil, investigador del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya) especialitzat en grans carnívors, avisa que la gestió de l’espècie a França, on l’estat de conservació del llop es considera ara favorable, pot tenint conseqüències de cara a una possible reducció del degoteig d’exemplars que acaben arribant a Catalunya.

Tècnics d'Acció Climàtica instal·len una malla elèctrica en una finca de Rupit.

Tècnics d'Acció Climàtica instal·len una malla elèctrica en una finca de Rupit. / ACN

Però què està passant exactament a França i què implica aquesta modificació de l’estatus? La població de llops de tot França, ara com ara, es considera que gaudeix d’un estat "favorable", és a dir, no corre perill d’extingir-se del territori. "Això no equival que es pugui caçar, continua sent una espècie protegida", aclareix Sazatornil. "Però sí que facilita, de manera excepcional, matar llops que, repetidament, hagin causat danys, sempre conforme a la normativa europea", precisa.

En total, els francesos han calculat que és viable eliminar un 19% de la població, sempre d’acord amb les circumstàncies descrites pel biòleg, sense que aquesta s’hagi de posar en risc. En concret, el 2023, aquest plantejament es va traduir en la mort de 207 llops, gairebé tots en zones pròximes als Alps.

Prudència

En aquest escenari, l’últim any algunes fonts assenyalen que el creixement de la població de llops sembla que s’ha alentit o fins i tot estancat a França. "Encara és aviat per dir si això és realment així, i de ser-ho, predir com repercutirà això en la seva expansió cap a Catalunya, a través del Pirineu. Però és evident que la gestió que es faci a França pot tenir efectes sobre l’arribada d’individus", defensa l’investigador. De tota manera, avisa Sazatornil que cal ser prudent, ja que les morts puntuals autoritzades a França s’han produït als Alps i no al massís central ni al Pirineu, que són les zones més pròximes a la frontera espanyola.

Algunes veus a Europa, sobretot per part de governs de dretes, demanen rebaixar la protecció de l’animal. Però mentre això no es produeixi, l’eliminació d’exemplars només es pot executar si la població es troba en estat favorable i sempre quan altres mesures de prevenció no hagin sigut eficaces.