Crisi hídrica

La fiscalia avala el cabal d'emergència de la Muga durant la fase d'emergència per sequera

L'ACA defensa que les mesures es van prendre per evitar arribar al desabastiment

Un riu la Muga en una imatge d'arxiu.

Un riu la Muga en una imatge d'arxiu. / Victor Perxés

ACN

La fiscalia ha avalat els cabals d'emergència que va decretar el Govern a la Muga, el Ter i el Llobregat durant la fase d'emergència per sequera. Segons ha informat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el ministeri públic no ha apreciat l'existència d'un delicte contra el medi ambient després de la investigació realitzada arran de la denúncia interposada per entitats ecologistes. La fiscalia considera que l'ACA ha donat compliment a la normativa aplicable en les situacions d'emergència per sequera. L'ACA ha defensat que els cabals es van establir amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes per evitar arribar al desabastiment de la població en el pitjor moment de la sequera.

L'acord de Govern 17/2024 establia uns nous cabals d’emergència en tres trams dels rius: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposava un cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i a la Muga, des de Pont de Molins fins el mar, 40 litres per segon.

Durant el temps que durava aquesta reducció de cabals es van fixar també uns increments de cabal controlats per al manteniment d'unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l'estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera així com un "acurat" programa de vigilància i seguiment amb preses de mostres i controls analítics setmanals en els trams implicats.

Dos cops per setmana

L'agència ha defensat que aquestes hidropuntes s'han estat fent dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s'alliberaven 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.

D'altra banda, ha assegurat que aquesta proposta de cabals es va analitzar amb profunditat des del vessant tècnica pel que fa a l'optimització de la gestió de l'aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l'entorn. En aquest sentit, ha assegurat que no només s'assegurava la disponibilitat d'aigua pels embassaments, sinó que permetien garantir la reversibilitat de l'impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams afectats.

La proposta dels cabals permetia endarrerir en 136 dies l'esgotament del sistema Ter Llobregat, que passaria a produir-se el 5 de març del 2025, incrementant les opcions de noves aportacions a la primavera i tardor del 2024. Pel que fa a Darnius-Boadella l'esgotament de l'embasament s'endarreria en 240 dies, passant a produir-se el desembre de 2025.

La recuperació de les reserves durant els mesos de maig i juny ha permès revertir aquesta mesura excepcional i normalitzar els cabals ambientals a les tres conques afectades, segons ha detallat l'ACA.