Salvador Fàbrega, el «Garbo» figuerenc

Figuerenc, molt desconegut a casa i a fora, la seva vida va repartir-se entre la capital empordanesa, la Catalunya Nord, Alemanya, Argentina, Barcelona i recorrent el món com a intèrpret en vaixells mercants. Combatent en la Guerra Civil i després en la II Guerra Mundial, va passar cap a dos anys a Algèria i a Itàlia. Finalment, va viure la resta de la seva vida als Estats Units, el país que el va acollir i reconèixer.

Salvador Fàbrega Llauradó (Figueres, 01/06/1910 – Houston, EUA, 24/12/1993) va néixer al número 22 del carrer de Peralada, a la casa que fa cantonada amb St. Domènec. Era fill de Pere Fàbrega Valls, ordinari de professió nascut a França, i de Carolina Llauradó Ruscalleda, filla de Vallgorguina (Vallès Oriental). L’origen del pare va fer que el petit Fàbrega fes la infància i adolescència entre el Vallespir i l’Empordà. Aviat va passar uns anys a Alemanya on va aprendre un idioma més –el quart després del català, castellà i el francès–, que anaven conformant el que havia de ser el seu ofici. Parteix cap a l’Argentina, comença a fer d’intèrpret i, a la manera d’un Mn. Cinto modern i laic, acaba llogant-se el 1933 en un vaixell de la Companyia Transatlàntica, llavors presidida pel tercer marquès de Comillas, l’erudit Joan Antoni de Güell i López; va fer la línia Barcelona, Nova York, Veracruz i l’Havana. Sent el 1935 a Barcelona i passant uns dies a Sitges, va conèixer Clotilde Solé i Minguella, de Gràcia (Barcelona), que hi estiuejava amb la família; es van enamorar i es van casar el desembre 1936.

Va navegar fins a Houston i, abans d’amarrar, va saltar del vaixell i va nadar fins al moll per esquivar el control duaner

El juliol de 1936 el cop d’estat franquista el va atrapar al port de Barcelona perquè una vaga d’estibadors havia endarrerit la sortida del vaixell; acaba matriculant-se a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat i apuntant-se al Comitè de Milícies Antifeixistes. Combat amb l’exèrcit de la República, el 1937 és ascendit a tinent, viu la batalla de l’Ebre i la seva unitat es dedica a la voladura de ponts i carreteres per endarrerir l’avanç feixista. El gener de 1939, com tants d’altres milers, passa la frontera i és internat a la platja d’Argelers on acaba de passar l’hivern. Accepta l’oferta de l’Estat Francès d’enrolar-se a la Legió Estrangera per tal de poder sortir de l’infern del camp de concentració; l’alternativa explícita de l’administració francesa era el retorn a Espanya per ser probablement afusellat. Deserta del nou destí, fuig de França enrolant-se en un vaixell grec i el 10 juny de 1940 arriba a Houston, un dels principals ports dels Estats Units d’Amèrica. Abans d’amarrar, salta del vaixell i nada fins al moll per –no porta cap paper– esquivar el control duaner.

Als Estats Units

Al cap de quatre dies, el mateix 14 de juny que els nazis entren a París, arriba de polissó en tren a Nova York. Dorm als bancs dels parcs i, sense documentació, acaba detingut. Miquel Garriga, sindicalista exiliat a NY, l’ajuda i, malgrat no tenir papers, li troba feina al cabaret Copacabana; avui el club de nit és cèlebre per haver-s’hi rodat escenes de Tootsie, The Purple Rose of Cairo o The French Connection. La situació, legalment inestable, empeny Fàbrega a tornar-se a embarcar el 1942 en un mercant que fa la volta al món –Ciutat del Cap, golf Pèrsic, Austràlia, Nova Zelanda, el Pacífic...– fins a arribar a San Diego (Califòrnia, EUA). Tornat, arriba a NY en tren i és acceptat a l’exèrcit americà, la qual cosa li facilita d’obtenir els tan desitjats papers i la residència.

Miquel Garriga, sindicalista exiliat a NY, l’ajuda i, malgrat no tenir papers, li troba feina al cabaret Copacabana de Nova York

Soldat d’elit

Va rebre entrenament d’infanteria a Texas i, al cap d’un temps, va apuntar-se a una recluta destinada als OG (Operationals Groups). De seguida va ser-hi acceptat perquè era un militar amb experiència de guerra; de decisions ràpides, intel·ligent, amb carisma i bon humor; antinazi i intèrpret valuós, ja que llavors coneixia les llengües següents: català, francès, castellà, alemany, anglès, italià i àrab. És així que el 1943 ingressa com a agent a l’OSS (Office of Strategic Services), precursora de la CIA. L’entrenament a partir d’aquell moment va ser sever. El lema era que no hi hauria joc net i que l’única norma era matar per no ser mort; a més dels exercicis amb les armes convencionals, va aprendre arts marcials per a la lluita cos a cos, conegudes llavors com a Defendu.

Per l'exèrcit era un intèrpret valuós, ja que llavors coneixia les llengües següents: català, francès, castellà, alemany, anglès, italià i àrab

A mitjans de 1944, el grup de Fàbrega, després d’una temporada al nord d’Àfrica, actuà a Itàlia, prop de Siena, rere el front del riu Po. Era la coneguda com a línia gòtica que protegia les principals infraestructures econòmiques italianes en poder de la feixista República de Salo, presidida per Mussolini després que els alemanys l’haguessin alliberat. Fàbrega, amb el seu capità i un teleoperador, surten de Brindisi per llençar-se en paracaigudes, juntament amb el material militar –armes, explosius, aliments, ràdio, medicines–, en un punt nevat dels Alps, prop de Cortina d’Ampezzo, controlat per les SS. L’operació és coneguda com a Tacoma. Tenen dificultats per trobar el grup local que els esperava; dos desertors de l’exèrcit alemany acaben traint-los i els han d’executar i amagar en una cova. En el temps d’espera, Fàbrega entrena –era un dels objectius dels OG– partisans italians en les tècniques apreses a l’OSS: lluita amb les mans, armes blanques, pistoles, ús d’explosius, orientació, desplegament, formes de resposta i resistència en cas de detenció... Aquests homes van arribar a produir grans danys i desconcert als exèrcits alemanys i italià. El grup de Fàbrega també dona dades de punts estratègics alemanys per facilitar l’atac dels aliats; preparen atemptats contra comandaments nazis i, amb l’ajut de partisans, ataquen per sorpresa amb coets de bazuca una caserna nazi que preparava el rastrellamento de la zona, que probablement hauria significat la seva fi. Rescaten aviadors abatuts i els evacuen; s’enfronten a l’exèrcit italià amb eficàcia seguint tècniques de guerrilla i, una vegada que estaven envoltats, Fàbrega, amb una metralleta i amb gran risc de la seva vida, es va moure fent disparar l’enemic per tal que els seus companys en descobrissin els amagatalls; aquesta acció va ser molt lloada pels seus comandaments.

Detingut i torturat

Un dia que van ser detinguts per les SS, Fàbrega, torturat amb electricitat, els va dir, sense abandonar mai l’anglès, que era un pilot britànic assolat. Amagar que sabia alemany va servir-li per conèixer d’avançada les intencions dels nazis. Molts presoners del grup van ser executats; Fàbrega se’n va lliurar perquè cap dels homes que anaven sent penjats el van delatar. Va ser conduït lligat a Bozen (avui Bolzano, del Trentino o Tirol del Sud) on comptava que el matarien; llavors el xofer del vehicle, que era un dels seus informadors, va proposar-li d’escapar a la zona partisana, però Fàbrega ho va refusar perquè va intuir que, si sobrevivia, podia fer un bon servei d’espionatge des de dins de la caserna de les SS i la Gestapo.

Va rebre més tortures, perquè els alemanys ja sabien la seva identitat i volien detenir el seu cap; finalment, va ser internat en un camp amb el triangle blau de presoner de guerra. Empitjorava la guerra per a nazis i feixistes i Fàbrega és enviat al camp proper de Meran (avui Merano). Aquí el figuerenc, veient que el conflicte arribava al final, pressiona els vigilants alemanys perquè cedeixin el control del camp a la Creu Roja acabada d’arribar. I així, amb fets consumats, va acabar de fet governant la ciutat; amb l’ajuda de soldats francesos presoners, desarmant la part d’exèrcit italià que encara els vigilava. Assegura l’ordre públic, impedeix el saqueig, subordina els metges alemanys i salvaguarda el gran dipòsit de medicaments que hi ha a la vila.

Detingut i torturat per les SS, Fàbrega va fingir que era un pilot britànic assolat; amagar que sabia alemany va servir-li per conèixer d’avançada les intencions dels nazis

Llibertat i honors

Finalment alliberat, Fàbrega torna als EUA el juny de 1945 i, quan es dissol l’OSS, per primera vegada pot viure al país com un civil més. Havia resistit les tortures i havia estat hàbil en les respostes dels interrogatoris; amb tot, després va saber que la fortuna de no haver estat executat pels nazis potser en part es devia a les pressions a favor seu que, agraït pels seus serveis, l’exèrcit americà havia fet a l’alemany estant encara en guerra. A finals del mateix any, Fàbrega i d’altres vint-i-sis homes són condecorats amb la Distinguished Service Cross, la segona distinció en importància que concedeixen els EUA als militars. El seu cap havia dit en els seus informes que hauria respost de tots els seus homes, però que a Fàbrega, a més, li hauria confiat la vida. Vet ací com acaba aquell gest de l’empordanès d’apuntar-se dos anys abans a l’exèrcit per tal de resoldre el problema de residència... Escriu a Clotilde, la jove amb qui s’havia casat a Barcelona; ella ja havia acudit al consolat americà de Barcelona on la van informar puntualment sobre Fàbrega. Mantenen una considerable relació epistolar en la qual ell li demana que es trobin per viure als EUA, però ella és partidària que sigui ell qui s’acosti i busquin la manera de viure aquí. Fàbregas, exiliat del franquisme i resident a un país que li reconeix els serveis, no devia veure-ho clar; i ella, influïda per la família, no s’atreveix a fer el gran pas que, llavors més que no pas avui, significava en els anys foscos de la postguerra. La relació per carta s’interromp i no se sap res més de l’heroi, llevat que va morir i va ser enterrat amb altres combatents condecorats al Houston National Cemetery.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ