Silvia Breuer, una apassionada alemanya pel paisatge i la gent de l’Empordà, va decidir establir-se a Roses durant l’època de la dictadura franquista. Va ser el 1970 quan va inaugurar l’icònic bar musical Barbarossa, just el dia en què Franco visitava Roses amb el seu iot, el famosíssim AZOR. Silvia va portar sempre la batuta del local, destacant-se com una dona molt forta i amb molta personalitat, desafiant les normes socials de l’època i obrint les ments masculines més conservadores per brindar un espai de llibertat per a les dones. Malgrat les dificultats inicials, va convertir el seu local en un punt de trobada per a persones de totes les edats, des de joves que gaudien del seu primer combinat fins a figures destacades del món del futbol, la música i l’art i sobretot la gent de Roses.
Thomas Spieker, empresari alemany vinculat a Roses i amic de Silvia des de jove, explica: «El Barbarrossa era una icona a Roses i a tot Catalunya i a nivell nacional dins el món del jazz». En aquells temps una dona rossa era catalogada com una ‘femme fatal’, una prostituta o una hippie. No obstant això, «Silvia sempre ha estat molt transgressora i oberta». D’entrada, les dones no tenien permès l’accés als bars de nit, però ella es va convertir en consellera de moltes dones que necessitaven ajuda i van trobar en ella un alliberament llargament desitjat.
Des de l’inici, el Barbarossa va esdevenir un lloc emblemàtic conegut per la seva atmosfera acollidora, mobiliari antic i l’absència de televisió. La Sílvia va escollir el nom en homenatge al pirata Barbarossa, que havia navegat per aquestes costes molt abans de la seva arribada, però també en honor a Friedrich Barbarossa, un antic emperador de l’Imperi Sacre Romanogermànic.
Implicada en la vida del poble, amb una gran consciència social i apassionada del jazz, Silvia va crear un ambient bohemi en el pub, on fins i tot organitzava concerts íntims amb músics amics. El seu fill Uwe Christian Jansen recorda: «La meva mare tenia més de 3.500 discs, no tots de jazz. Sempre deia que era música de qualitat, samba, bossa nova i fins i tot alguna peça de música clàssica que reservava per a certs clients. També tenia una bona col·lecció de rock, incloent-hi els Sex Pistols. Tot i això, ella sempre destacava el jazz, el blues i la bona música en general».
Viva història dels 80
La seva devoció musical era compartida amb el director artístic del festival de jazz de Terrassa, Valentí Grau, que va portar al local grans noms internacionals del jazz. «Vaig quedar enlluernat pel local, era acollidor, hi podies trobar gent de Roses, alemanys, gent molt diferent. Vam establir una amistat que va perdurar fins al final dels seus dies». La Silvia i el seu fill vivien a dalt del bar, al primer pis i el pintor Jaume Turró tenia el seu estudi a l’àtic. De fet, la signatura del contracte de lloguer del local es va fer el segon diumenge d’octubre de 1969 amb el germà del pintor de Roses.
Grau recorda també els concerts de jazz que van organitzar a Roses durant els anys vuitanta, al Picasso i al Chic, conegut com a Sala El Cid, on solien actuar artistes com Julio Iglesias o Lola Flores. Grau era amic íntim de Silvia i també de Juli Soler; «de fet, tots dos van ser precursors d’El Bulli». Quan Juli Soler va venir a Roses amb la intenció de convertir-se en promotor de concerts de jazz, Silvia Breuer li va desaconsellar la idea i el va convèncer que anés a veure el Doctor Hans Schilling i la seva Marketta, propietari del Restaurant El Bulli a Cala Montjoi que acabava de guanyar una estrella Michelin. Estaven buscant un professional per ajudar-lo a continuar pujant esglaons en un món que en Juli coneixia com pocs, ja que amb 14 anys va començar a treballar al restaurant Reno de Barcelona. Després seria Soler qui descobriria el potencial de Ferran Adrià.
Sílvia Breuer va morir el setembre de 2020, però el seu llegat perdura en la història de Roses, com a pionera del feminisme i l’oci nocturn, deixant empremta en la comunitat local i en tots aquells que van tenir el privilegi de conèixer-la. «Va fer molt per l’expansió de Roses» remarca Valentí Grau.
El fill de la Sílvia, que havia passat llargues hores al costat de la seva mare al bar, recorda que «allà on hi era ella, hi havia els clients». Remarca que va ser el primer local on es van servir mojitos, després que la seva mare fes un viatge a Cuba i portés aquesta beguda cap aquí.
De Kirk Douglas a Joan Carles
Al llarg dels anys, el pub Barbarossa va rebre la visita de nombroses figures famoses com Yul Brunner, Kirk Douglas, Anthony Quinn, el Príncep Joan Carles, Oscar Nebreda, així com del món del Jazz: Joe Henderson, Tete Montoliu, Champion Jack Dupree, Luki Guri, Pony Poindexter, Gene Connors i molts altres artistes, actors i actrius, celebritats, comptes, polítics. També era freqüentat per la gent de Roses, pescadors, secretàries, escombriaires, cuiners i cambrers que hi anaven quan tancaven els restaurants a l’estiu. Tots hi van ser presents menys en Dalí (de fet, la Sílvia sempre va pensar que seria una bona idea utilitzar aquest fet a la publicitat: ‘Dalí mai no ha estat aquí’).
Els companys de l’amfitriona del Barbarossa, de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la comarca, van decidir retre homenatge a la seva trajectòria i lliurar-li un dels seus Premis Tramuntana un any després de jubilar-se, el 2010. Així que aquella nit, ella, que no entenia de pompes ni de parlaments, va pujar a dalt d’un escenari per rebre un guardó que li pertocava per dret propi.
Des del tancament del mític Barbarossa, tots els seus elements distintius s’han anat perdent, així com l’essència del mític local. El Barbarossa es pot visitar a l’estiu i veure’s tancat a l’hivern, «una problemàtica que afecta molts locals comercials de Roses», remarca Félix Llorens, regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament de Roses. «Els preus dels traspassos són inaccessibles per a la gent local», quedant en mans d’arrendataris, la majoria francesos, que impulsen el negoci durant els mesos d’estiu per a després tancar-lo a l’hivern, sol·licitant cada vegada traspassos més costosos. Ningú sap quina sort acabarà tenint el local.
