Més de 80 extreballadores i extreballadors de l’Espai Industrial Pujulà d’Agullana, coneguda com la «fàbrica dels jerseis», s’han reunit en una primera trobada a la Societat La Concòrdia. Anna Batlle, impulsora d’aquest esdeveniment i filla d’una extreballadora, destaca l’esperit emotiu de la jornada. «Feia molts anys que intentàvem retrobar-nos. A Agullana sempre s’ha parlat del suro, però d’aquesta part de la història del tèxtil ningú deia res. Finalment, ho hem aconseguit i s’han reunit 84 persones, la gent va estar molt agraïda perquè això ens ha permès treure uns sentiments que tothom tenia dins», confessa.
En aquest sentit, la trobada ha estat més que una celebració; s'ha convertit en un viatge al passat que ha posat de manifest la importància de la fàbrica com a impulsora de l’empoderament femení a mitjans i finals del segle XX. Una de les dones que hi va treballar, Margarita Brugat, destaca la contribució de la fàbrica a la conciliació laboral i familiar. «Hi havia moltes dones que com jo teníem la màquina a casa i cobraven per peça. La part positiva d’això és que et permetia conciliar la vida laboral amb la familiar», explica.
La fàbrica, construïda a finals del segle XIX es dedicava al suro i posteriorment va ser convertida en un espai dedicat a la confecció de gènere de punt per a la mainada. Va ser un pilar econòmic des de 1963 fins al seu tancament el 1993 a causa de la crisi econòmica. Segons Batlle, «moltes de les persones que hi van treballar no s’havien vist en trenta anys».
La història comença amb Jaume Pujulà i Cardoner d’Agullana, qui va dirigir la fàbrica els anys en què va estar dedicada al suro. Uns anys després es convertiria en Téxtiles Alto Ampurdan S.A. «Nosaltres estàvem a Barcelona i teníem una oficina al Voló, ens dedicàvem a fer roba per a mainada. Fèiem viatges a França i vam considerar que Agullana, en ser un lloc fronterer seria un punt estratègic per complementar la nostra activitat», explica l’antic cap, Antoni Raurich. La seva mare, Joana Montasell, juntament amb un altre dels seus fills, Lluís Raurich, i Josep Jovell Pérez van venir a Agullana i van obrir un petit taller tèxtil a Agullana. Més tard van arribar a un tracte amb Jaume Pujulà per llogar la seva fàbrica. Els germans Raurich van deixar el negoci l’any 91 i Josep Jovell Pérez, pare de l’actual alcalde, va quedar al càrrec.
Josep Jovell destaca l’èxit del negoci, que va començar amb dues màquines i es va fer cada cop més gran en un edifici de tres pisos de més de 100 metres quadrats. «A cada planta es feia tot el procés: la roba que s’hi feia era per mainada, nadons acabats de néixer fins als setze anys. Es venia a tot Espanya a Europa i l’Orient Mitjà fins que el 1985 vam entrar al mercat comú. Ja llavors es fabricaven 250.000 peces», explica Jovell.
Treballadors d’arreu
Els treballadors, la majoria dones, com ja s’ha dit, eren d’Agullana i dels pobles del voltant com Boadella, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Cantallops, la Jonquera i Biure. Alhora, però, n'hi havia d'altres pobles com Vilafant, on les dones tenien la màquina a casa seva per guanyar-se un sobresou. «Als anys 70 treballaven molt poques dones i la majoria eren dependents dels homes essent una sortida brutal per a elles. Temes com la conciliació que ara estan a l’ordre del dia, fa 50 anys que ja la practicàvem», assenyala l’alcalde. «Tot plegat ha estat una satisfacció per la família. Amb la crisi econòmica del 1993 ens vam haver de reinventar», afegeix.
La trobada, concebuda com una immersió en la història tèxtil del poble, ha posat especial èmfasi en la gran oportunitat que la fàbrica va oferir a les dones en aquell moment específic. L’exposició a La Concòrdia aquest gener destaca la història amb fotos antigues, afegint imatges de la trobada i una representació dels jerseis de l’època. L’actual alcalde d’Agullana, Josep Jovell, destaca la importància de l’acte: «És una satisfacció per la família veure com aquesta història continua viva». Per la seva part, Antoni Raurich es mostra sorprès i agraït a la vegada.
Treure de l’oblit
Els participants volen repetir la trobada, que ha marcat un abans i un després per a Agullana. «Ho tornaria a celebrar l’any que ve amb molta il·lusió i emoció», assegura una de les extreballadores més antigues de la fàbrica, Anita Cabretosa, que actualment té 93 anys. Cabretosa va poder gaudir també del retrobament amb una de les seves companyes més veteranes, Raimunda Oliva, de 95 anys.
Els participants expressen el desig de mantenir viva aquesta memòria. Amb aquesta trobada i exposició s’ha aconseguit posar llum a una història que poca gent coneix, amb la finalitat de treure-la de l’oblit.
Històries de vida
MARGARITA BRUGAT · EXTREBALLADORA
«Van ser molts anys i no se n’ha parlat massa, va ser una gran trobada»
Margarita Brugat de Cantallops va treballar a la fàbrica dels jerseis d’Agullana des de 1967 fins que es va casar. Després ho va fer des de casa per conciliar la vida laboral i familiar.
Què va significar per a vostè treballar a la fàbrica dels jerseis?
Vaig treballar a la fàbrica fins que em vaig casar, del 67 al 73. Soc de Cantallops i em venien a buscar a casa en una furgoneta i ens portaven fins allà. En un poble petit i sense gaire opció de treball, ens donaven les màximes facilitats. Va ser realment una oportunitat per les dones en aquell moment. Un cop casada em van posar la màquina a casa, una màquina overlock, que et permetia cosir i tallar en un sol pas. Durant força anys vaig treballar des de casa i m’anava molt bé perquè portava la casa i cuidar la meva filla. En aquells anys moltes dones treballàvem així i contribuíem a l’economia familiar. Era economia submergida, però era el pa de cada dia aquells anys.
Com va ser la trobada?
Érem molta gent de diferents pobles, de Maçanet, de Boadella, de Darnius. Trobo que van ser molts anys i no se n’ha parlat massa, la trobada va ser important i fabulosa. Hi havia gent que no s’havia vist més, després de 50 anys retrobar-se va ser molt maco. Tot i l’èxit vam trobar a faltar molta gent, alguna que malauradament ja no hi és.
ANITA CABRETOSA · EXTREBALLADORA
«M’encantava l’experiència de gaudir de la feina en companyia»
La veïna d’Agullana Anita Cabretosa està a punt de celebrar els 93 anys i forma part de la memòria viva de la fàbrica dels jerseis d’Agullana, on resideix. Hi va treballar com a encarregada del 1970 i fins al seu tancament el 1993.
Com recorda trenta anys després la seva feina a la fàbrica?
Tota la vida d’ençà que em vaig casar feia jerseis a casa per la gent del poble i pobles del voltant, però no cotitzava i no tenia possibilitat de jubilació. Quan em van venir a buscar al cap d’un any d’haver obert la fàbrica al principi vaig dir que no perquè ja em sentia realitzada amb el que feia, però tenia l’oportunitat que m’asseguressin i així tenir una jubilació com tinc ara. Una de les coses que més m’agradava de la feina era poder-la compartir amb altres persones. Vaig continuar fent una feina que m’encantava amb el suport i l’experiència d’estar en companyia.
Què ha significat per a vostè poder retrobar-se amb antics companys i companyes de feina?
La trobada em va fer moltíssima il·lusió. Retrobar els caps, l’Antonio i en Lluís -perquè feia 30 anys que no els veia- i tornar a veure moltes dones que van ser companyes meves va ser una oportunitat que m’agradaria repetir l’any que ve si hi soc. Ho tornaria a viure amb molta il·lusió i molta emoció.
De fàbrica de taps a estudi d'art
L’edifici de l’antiga fàbrica de taps, després reconvertida en fàbrica tèxtil, és des de fa uns anys i fins a l’actualitat l’estudi d’art de l’artista Antoni Federico. Escultor i pintor del poble, ha donat vida al que havia sigut l’antiga i coneguda com a «fàbrica dels jerseis» amb obres i escultures de grans i petites dimensions que omplen de colors i formes l’espai esmentat. També serveix com a sala d’exposicions de la seva obra en petit format que realitza diverses vegades a l’any coincidint amb les festes de Nadal, Setmana Santa i l’estiu. L’artista viu a Agullana des de 1961, i des de 1998 disposa també d’un taller-estudi a l’Estrada.
Antoni Federico treballa tot l’any al seu estudi al Mas Vinyes de l’Estrada, tot i que també ho fa en aquest antic espai industrial d’Agullana. Allà, l’artista pot envestir amb més comoditat alguns projectes de gran format.
Com en altres casos de construccions d’aquesta mena destaquen les motllures de les portes i finestres fetes amb maó vermell vist. L’estil de les obertures i finestrals recorda l’estil Manchester, i busca la llum i la ventilació del local. L’artista ocupa el que era la segona planta de la fàbrica.
En la trobada que es va fer a finals de l’any passat a Agullana, els extreballadors i extreballadores de l’antiga fàbrica tèxtil es van desplaçar fins a l’edifici per rememorar els vells temps. Anna Maria Batlle, organitzadora de l’acte, remarca que «va ser una festa particular, però a partir d’aquí hem pogut difondre que hi havia hagut una fàbrica de jerseis a Agullana, fet que ens ha permès recuperar la memòria tèxtil del poble, el significat del que va passar en aquell moment i el sentiment de les persones que hi eren».
Del suro al tèxtil
Cal destacar que Agullana fou un important centre de la indústria del suro; sembla que va ser la primera població, pels volts de 1750, on es va començar a treballar el suro, i a principis del segle XX hi havia fins a quaranta fàbriques dedicades. Agullana es considera bressol dels taps a la península Ibèrica, amb gairebé 2000 habitants, i 600 treballadors del suro i 45 empreses. Ara, però, també es coneix la importància que va tenir la indústria tèxtil al poble.
