A partir de 2015, quan el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure que el glifosat era una substància probablement cancerígena, molts ajuntaments van decidir que les brigades municipals deixessin d’utilitzar-lo per a combatre les anomenades «males herbes». 

A principis de novembre, Figueres es convertia en una de les primeres grans ciutats que tornava a apostar pel glisofat, un decisió que justificava pel fet que «no s’han trobat alternatives efectives per a combatre el creixement descontrolat de vegetació a la via pública». L’alcalde, Jordi Masquef, va assegurar que l’ús dels herbicides serà «moderat» i que en cap cas s’utilitzaran en espais sensibles, com poden ser les zones escolars. Unes setmanes abans, l’ajuntament d’El Vendrell havia adoptat una decisió similar, i municipis com Cerdanyola o Cunit ja ho van fer anteriorment.

L’acord del ple de Figueres va generar el rebuig de l’entitat ecologista Iaeden, que en un comunicat apunta que «si des del propi Ajuntament s’ha decidit que aquesta substància no s’emprarà en zones sensibles és perquè se’n coneix la seva perillositat. I tot i així, es decideix fer-lo servir en altres àrees de la ciutat». Iaeden afegeix que «cal millorar la perspectiva social que hi ha a l’entorn de les ‘males herbes’, aprenent a conviure amb elles, i cal que optem per mitjans saludables per la seva eliminació».

L’opinió de l’entitat ecologista és similar a l’adoptada per l’Ajuntament de Girona, ja en l’anterior mandat, on van apostar per un model que ja s’aplica ciutats en ciutats europees de renom com Nantes, París, Gant o Amsterdam.. Recentment, Sergi Cot, regidor d’Acció Climàtica de Girona, reiterava que l’ús del terme «males herbes» no és correcte a nivell ecològic i que «aquestes herbes són importants en la transformació urbana». Afegia que el «verd urbà aporta més humitat a l’atmosfera gràcies a la seva transpiració. Evidentment, els arbres hi tenen el paper molt més clau, però les herbes i arbusts també són importants». Això no obstant, destacava que «cal gestionar i tallar les herbes silvestres quan impedeixen que es desenvolupin algunes activitats a Girona, dificultin l’accessibilitat, o fomentin les plagues».

Tot i que l’ajuntament de Girona va aprovar una moció per prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat a la ciutat l’any 2014, des d’aleshores s’ha seguit usant de manera puntual. 

L’agost passat, Girona en Comú Podem denunciava el seu ús per part del consistori, per eliminar vegetació en una carretera. L’Ajuntament de Girona va explicar que només fa servir el Glifosat per les herbes de la C-65, ja que «és un espai molt complicat i molt perillós per treballar» a causa de la velocitat dels vehicles. i Afegeia que, «en aquesta zona no hi ha gent passejant, només vehicles i entenem que l’afectació a les persones és realment baixa».