L'esquelet de l'antic càmping Ampurias manté viu el record de quan es va convertir en zoo

En ple segle XXI, dos municipis de l’Alt Empordà destaquen en el mercat europeu per la qualitat de la seva oferta d’allotjament en el sector del càmping. Són Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, a ple cor de la badia de Roses. Entorn del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, diverses instal·lacions ofereixen un servei turístic que ha evolucionat cap a la sostenibilitat. Pel camí, però, també hi ha hagut establiments que han acabat desapareixent, malgrat que en el seu moment van ser molt populars i van tenir molta tirada. Aquest seria el cas del càmping Ampurias de Castelló.

La història d’aquest recinte per a turistes s’emmarca en el boom turístic dels anys seixanta i principi dels setanta. Els seus promotors van obrir-lo a la riba dreta de la Muga, entre els dos ponts d’accés a Castelló. Com tots els altres, la seva principal oferta eren les places d’acampada amb tenda i l’espai per a rulots. Amb el temps, el seu problema principal va ser que estava situat en una zona clarament inundable i l’evolució de les normatives i dels planejaments urbanístics va acabar per fer-lo inviable. Als anys noranta, el càmping Ampurias de Castelló, juntament amb el parc del riu de Sant Pere Pescador, va acollir la Fira Agrícola de l’Alt Empordà.

Anys més tard, a l’entrada del segle XXI, la família Faggioni, vinculada al món del circ amb noms tan coneguts com l’Europa o l’Americano, va acabar reconvertint el càmping Ampurias en un zoològic amb els animals dels seus espectacles, un fet que va aixecar polèmica, social i administrativa. En aquest zoo hi havia hagut elefants, ossos, zebres, girafes, estruços, ximpanzés, dromedaris, tigres i rèptils.

Vint anys després, les instal·lacions de l’antic càmping són una ruïna. Han estat l’objectiu de moltes bretolades, la tanca d’entrada ha desaparegut, s’hi han fet abocaments descontrolats de brossa, però encara són visibles parts dels equipaments. El més sorprenent és la gàbia de ferro dels felins i la barraca que acollia les girafes, amb la menjadora a l’altura del seu cap.

«És una propietat privada i, des de l’Ajuntament, hem fet nombrosos requeriments demanant que es netegi», explica l’alcalde, Salvi Güell. La degradació del vell càmping és més que evident, només la natura ha jugat a favor d’aquesta mala imatge que ofereix el recinte per a tota la gent que passa diàriament per la C-260, i és que l’abandonament ha afavorit el creixement d’una vegetació que amaga l’esquelet d’allò que va ser, i ja no és.