Jordi Jover, un il·lustrador seduït pel món animal

De petit, a Jordi Jover (Barcelona, 1983) li agradaven molt els animals. Un setembre, passejant amb el seu pare pel parc natural de Collserola, va coincidir amb una campanya de migració d’ocells i allò el va captivar. Tant que, fa deu anys, per iniciativa pròpia, hi va tornar, es va trobar amb el mateix col·lectiu i s’hi va «enganxar». La seva afició va fer un pas més i es va traduir amb la il·lustració naturalista. El 2017 ja va fer la seva primera exposició al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i ara té una altra mostra en marxa a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries, Jordi Jover: la natura il·lustrada, de l’individu a l’espècie.

Jordi Jover es va formar com a dissenyador gràfic a l’Escola La Llotja de Barcelona, però, sens dubte, la seva passió, que ja ha fet ofici, és la il·lustració naturalista, un art que ha conreat tot sol. «Soc cent per cent autodidacte, no he anat mai a cap acadèmia ni m’han donat mai cap classe de dibuix o il·lustració o res semblant», confirma. En contemplar els brillants resultats, Jover assenyala que el seu secret resideix a «anar mirant com ho fan les persones que m’agraden».

Als inicis, Jover es volia concentrar en el retrat a llapis de mascotes, seguint un corrent artístic molt consolidat al Regne Unit. Aquí, això no funcionava i va acabar evolucionant cap a la il·lustració arran d’un encàrrec, el 2017, del tècnic en educació ambiental, Josep Espigulé, del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: una guia-tríptic dels 108 ocells més comuns i significatius dels tres parcs naturals de l’Empordà. Aleshores, Jover també va abandonar el dibuix a llapis «perquè no era factible ni per temps ni per pressupost» i va passar a treballar amb eines digitals a les quals, de fet, ja estava avesat gràcies al seu ofici de dissenyador gràfic. Aquest canvi d’eines li va requerir molta dedicació i més encara «trobar el propi estil».

L’artista explica que el retrat d’animals li permet enfocar-se en un animal concret amb les seves particularitats úniques mentre que amb la il·lustració naturalista, pensada per una guia o un plafó amb voluntat de divulgació, es concentra en «l’exemplar ideal que pots reconèixer sigui on sigui». Per fer aquestes creacions, Jover parteix de l’observació in situ, sobretot en el cas de les espècies presents a casa nostra. El creador explica que una il·lustració naturalista té molts avantatges respecte a una fotografia, ja que «aquesta dependrà de molts factors com ara quin tipus de llum, com està el cel de tapat o quins elements li poden fer ombra». Jover, fins i tot, visita sovint el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, entre altres, per observar certes espècies al detall, ja que «amb fotografia és molt difícil veure-les correctament». L’exigència de Jover és alta. Explica que en un retrat a llapis ha pogut bolcar-hi fins a cinquanta hores. D’aquests retrats, el creador ha fet una selecció que ara es poden veure a l’Ecomuseu-Farinera. També, en aquesta mostra, que resta oberta fins aquest diumenge, s’inclouen il·lustracions digitals i estudis d’animals.

A hores d’ara, el vincle de Jordi Jover amb el parc natural dels Aiguamolls segueix ben viu i d’això n’està molt agraït. En aquest sentit, l’il·lustrador està acabant dos plafons: un sobre botànica i un altre sobre empremtes animals. L’artista ja té, dins el seu catàleg, 353 espècies il·lustrades. En aquest sentit, és autor d’una guia desplegable i introductòria per reconèixer nius d’ocells de la península Ibèrica, Balears i Canàries, publicada per Tundra i, properament, en farà una altra sobre pollets. Amb cada projecte, assegura, «descobreixes coses noves» i cada il·lustració té les seves dificultats.