De l’arquetip grec a la deessa femenina actual: una manera d’entendre el cicle de la dona

Entendre el cicle vital de les dones a través de la dansa oriental i de la mitologia grega és una manera diferent de connectar amb el funcionament del cos femení. La fertilitat i el cicle lunar no s’allunyen d’aquesta ciclicitat de les dones. En aquest sentit, explica Noèlia Costa, «la meva feina com a guia turística a Empúries sobre mitologia grega i romana, el treball amb l’Agenda Naturalesa Femenina durant sis anys i la carrera de Filologia àrab», entre altres fonts d’inspiració, el seu coneixement aporta en els seus tallers al Casal Cívic de Figueres, el bagatge cultural sobre la mitologia grega i les tradicions de l’antic orient com a eina d’autoconeixement.

Així mateix, consisteix en «tallers setmanals que cada sessió treballem patrons de les deesses i com es reflecteix en nosaltres mateixes», explica Costa. Es tracta d’arquetips femenins relacionats amb el cicle de la lluna, «Hèstia, per exemple, representa la lluna nova i cada deessa té una energia amb el cicle lunar», defineix la professional. D’aquesta manera, Costa –inspirada en Inanna de Sumèria, «la font de moltes deesses gregues i deessa de l’amor, fertilitat, cel, guerra i l’inframon»– apunta que amb ella «comencem el viatge dels tallers».

Un recorregut que a través d’aquests models grecs que explicaven la nostra humanitat, cada dona, en funció del seu cicle vital, «li recorda un moment de la seva vida» sosté; és a dir, s’identifica amb uns atributs. Partint de la mitologia grega, «el nostre substrat» decreta Costa, es prenen de referents les deesses gregues, els atributs de les quals determinen l’arquetip femení actual que pot identificar les dones, segons el moment del cicle que es trobin. Per això, en consonància amb el cicle lunar, es treballa una deessa o una altra. Per exemple, una persona que s’enamora del que fa és una Afrodita «aquella que transmet l’amor a tot» detalla, a més de relacionar-la amb aspectes de la fertilitat és algú que fa brillar l’altra persona, el vincle que estableix. No es tracta d’identificar-te sempre amb una deessa en concret, sinó de «quina deessa ets a la feina, amb les amistats, a casa», qüestiona Noèlia Costa. A través d’aquests models femenins de la història grega i, per extensió, de la nostra, els tallers obren un espai on compartir experiències entre un grup de dones i «recordar com ens comportem en entorns i moments determinats» decreta l’entesa en el tema. A més, el moviment de la dansa oriental permet tonificar el sòl pelvià, part fonamental de la ciclicitat femenina i que «connecta amb el cos de la dona», expressa.

Així mateix, es fa un treball d’introspecció d’una mateixa, en què els atributs de les deesses es tradueixen en un patró que les dones poden manifestar en moments i entorns determinats del seu dia a dia. D’acord amb Costa, «tens diversos arquetips vius a la vegada i això depèn del cicle vital de la dona que també es relaciona amb la menstruació». Més enllà de la teoria, la pràctica de recordar «ajuda a conèixer-nos més a nosaltres mateixes», declara una participant dels tallers. Atribuir la realitat de cada dona i com actua en certes circumstàncies vincula el fil cultural que ens uneix amb la mitologia grega, generant una nova mirada de l’arquetip femení.