La lluita contra les violències sexuals «és un dels reptes més urgents entre el col·lectiu de joves a l’Alt Empordà i allà on s’han de posar més recursos», recalca Oriol Alonso, coordinador de projectes de La Fundació Ferrer i Guàrdia després de presentar els resultats de l’estudi sobre Joves i salut a l’Alt Empordà impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Segons les dades obtingudes, el 12% de les dones declara que les han forçat a tenir relacions sexuals. A més, es detecta un augment de les violències sexuals en l’oci nocturn i una incidència més gran entre persones amb risc de vulnerabilitat social.
L’estudi revela també altres reptes prioritaris relacionats amb les addiccions a les pantalles, la salut mental i emocional, l’educació sexual i els hàbits saludables. Destaca una problemàtica que cada vegada és més palpable a la nostra societat. És l’anomenada Síndrome d’Hikikomori o aïllament social sever que afecta els joves i en una proporció més elevada a les dones.
Grups de treball
A partir d’aquesta diagnosi, es faran grups de treball segons les prioritats detectades per tal d’abordar les problemàtiques dels joves de la comarca. La violència sexual és un dels temes que actualment més preocupa els diferents professionals de joventut i també en l’àmbit social. Una de les dades més alarmants indica que el 12% de les dones declara que les han forçat a tenir relacions sexuals. Segons el mateix estudi, un 13% dels joves manifesten sentir pressió per tenir relacions sexuals, i un 33% no sempre ha tingut relacions sexuals satisfactòries. Prop del 50% de les persones joves de la comarca, no utilitza sempre mètodes anticonceptius.
Prop del 50% de les persones joves de la comarca, no utilitza sempre mètodes anticonceptius.
Els motius principals són la mandra o per raons sensitives. Al 24%, els costa rebutjar una relació sexual sense preservatiu. Gairebé el 50% de les dones afirmen que ha tingut poc en compte el seu dolor menstrual. Un 60% assegura no consumir pornografia, consum que augmenta més entre els homes de més edat i un 36% coneix persones del seu entorn que han pagat per sexe. Finalment, les principals fonts d’informació sobre sexualitat són les formacions, les amistats, la família, les xarxes socials i, finalment, la pornografia.
Els resultats d’aquest estudi sorgeixen d’una enquesta amb la participació de 1.642 joves de 12 a 29 anys de l’Alt Empordà. També es van realitzar grups de discussió amb adolescents i joves de més de 18 anys i menys de 18 una sessió de treball amb referents tècnics comarcals que treballen amb polítiques juvenils i qüestionari a agents per conèixer els projectes que desenvolupen. La presentació dels resultats es va dur a terme a la Sala de Plens del Consell Comarcal, i amb la presència de professionals de diferents àmbits presents a la Taula Interinstitucional de Salut Juvenil de l’Alt Empordà, el mes d’abril passat. Es preveu que la publicació i presentació definitiva d’aquest estudi es faci abans de finals d’aquest mes de maig.
Síndrome d’Hikikomori
Un dels factors de risc que ha posat de manifest el recent estudi fa referència a «una problemàtica que ha anat emergint sobretot després de la Covid». Es tracta de la Síndrome d’Hikikomori, o aïllament social sever. Les xifres revelen que entre el 10 i el 15% de les persones joves es troben en aquesta situació. Una proporció que s’eleva fins al 20% en el cas de les dones. Són joves que no se senten còmodes sortint de casa o de la seva habitació, que prefereixen relacionar-se a través de pantalles que de forma presencial. «Culturalment, s’associa molt als homes, però hem vist amb els resultats d’aquest treball i d’altres que hem fet en altres territoris que es dona més entre les noies. Lligat a la salut emocional d’aquest col·lectiu, un 10% dels joves diu que no compta amb ningú per compartir els seus problemes i intimitats».
«Culturalment, s’associa molt als homes, però hem vist amb els resultats d’aquest treball i d’altres que hem fet en altres territoris que es dona més entre les noies»
Pel que fa a aquest estudi recent, a més i com a dades significatives, també s’extreu que el consum de vàpers, aerosols i begudes energètiques, la falta de descans, els sentiments com la frustració, l’angoixa, episodis de pànic o la pressió social i acadèmica són alguns dels temes que els afecten més directament.
Consums i addiccions
Entre les addiccions més majoritàries entre el col·lectiu jove de l’Alt Empordà hi ha augment en el consum dels vàpers i la normalització de consum d’altres substàncies. També es detecta un alt consum de begudes energètiques. El 28% dels i les joves de la mostra diuen que consumeixen habitualment aquest tipus d’estimulants, cosa que pot tenir efectes nocius per a la salut. Entre els joves en risc de vulnerabilitat, aquest consum és una mica més alt.
L’ús abusiu de pantalles es considera una problemàtica estesa, on les xarxes socials exerceixen una gran influència. Aquestes plataformes es relacionen amb conseqüències negatives respecte a la sociabilitat, la violència i la salut emocional. És el cas de la pressió estètica, les conductes violentes, l’aïllament o la frustració.
Salut emocional
Un 42% afirma haver patit atacs d’ansietat o pànic el darrer any, xifra que en les dones augmenta fins al 60%. A més, un 30% dels joves empordanesos ha rebut atenció mèdica o psicològica des de l’inici de la pandèmia, un 20% més que l’any passat. Sens dubte, apunta Alonso, un dels aspectes que s’ha estudiat més des de la pandèmia és l’àmbit de la salut emocional. «El deteriorament de la salut mental de les persones joves és una realitat».
«El deteriorament de la salut mental de les persones joves és una realitat»
Just fa un any, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Ferrer Guàrdia va presentar un estudi sobre com la pandèmia havia afectat els joves de l’Alt Empordà. L’estudi assegurava llavors que les receptes de substàncies o medicacions vinculades a la salut mental havia augmentat de forma continuada des del 2016, ocasionant un pic històric durant el 2021. D’entre 9.900 casos estudiats, un 60 % va afirmar que des de l’inici de la pandèmia havia patit atacs d’ansietat o pànic. «La pandèmia ha tingut un efecte en la salut mental dels joves que ja venia d’abans i, tot haver passat la pandèmia, es fa evident que aquesta afectació continua».
Un 80% dels joves tenen una bona relació amb el seu cos i el 20% de les noies tenen una mala imatge del seu propi cos, preocupa molt les conductes alimentàries i la seva relació amb la salut emocional. Començar a menjar en excés o perdre la gana. Els trastorns alimentaris són, també, un símptoma de malaltia mental. N’hi ha que de sobte comencen a menjar sense control, sense importar-los la deterioració del seu cos i de la seva salut. Per contra, hi ha els qui deixen de menjar perquè tenen una imatge distorsionada de si mateixos que els fa pensar que tenen sobrepès. Així és com comencen els problemes relacionats amb la distorsió de la realitat.
Hàbits saludables
Sobre els hàbits saludables, l’estudi detecta que prop de la meitat de les persones joves de l’Alt Empordà tenen problemes o incomoditats amb l’alimentació. Nois o noies que mengen per ansietat o tristesa, que se senten culpables després de menjar o que se senten incòmodes quan algú altre els veu menjar.
També es vinculen els mals hàbits de descans amb el sobre consum de pantalles, els horaris escolars i l’exigència acadèmica. De forma general, la cultura de la bona alimentació existeix i, tot i això, entre un 40 i 45% tenen problemes o incomoditats amb l’alimentació.
En l’àmbit esportiu, la pràctica esportiva no es considera una problemàtica important, tot i que pot haver-hi sedentarisme i abandonament esportiu especialment per part de dones i joves amb vulnerabilitat, es conclou en el mateix estudi.
XIFRES
15% dels i les joves, en risc de patir aïllament social extrem
- S'ha estès l'anomenada síndrome d'Hikikomori, que en les dones afecta un 20%.
50% dels i les joves no utilitza sempre mètodes anticonceptius
- Els motius principals són la mandra o per raons sensitives.
28% dels i les joves consumeixen begudes energètiques
- Aquest consum, el qual pot tenir efectes nocius sobre la salut, augmenta entre la població més vulnerable.