Mari Expósito

«En l’àmbit social, manquen més espais de suport a la criança»

L’associació MaRoNes va crear-se fa cinc anys per omplir un buit que existia al municipi

Reclamen més recursos perquè les mares i les famílies rebin atenció de forma continuada

Mari Expósito i l’antiga presidenta de MaRones, Laura Casas, a la dreta, al teatre de Roses. | ARTURO LÓPEZ

Mari Expósito i l’antiga presidenta de MaRones, Laura Casas, a la dreta, al teatre de Roses. | ARTURO LÓPEZ / SÒNIA FUENTES. roses

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

L’Associació MaRoNes va celebrar, dissabte passat al teatre de Roses, una gran festa per commemorar els primers cinc anys de vida. Diferents professionals que han format part del projecte van ser-hi presents.

Quin balanç fa dels primers cinc anys de vida, al poble de Roses.

Estem molt satisfetes, per això fer la festa per celebrar cinc anys, amb ajuda de les nostres col·laboradores, ha estat genial. Nosaltres, al principi, no pensàvem durar tants anys. Hi ha hagut entrebancs pel mig, el més gran el de la pandèmia. Necessitem molt la presencialitat i acompanyem des de prop. En fer-ho a través d’una pantalla, costava molt veure si aquella mare tenia una dificultat o ho estava passant malament. Poder tornar-nos a trobar va ser meravellós.

En tot aquest temps, de quina manera s’ha evolucionat dins el món de lactància materna?

Encara queda molt camí. Crec que tenim uns permisos de maternitat que són penosos. Tenim un permís de setze setmanes, mentre que l’OMS recomana una lactància materna exclusiva del nadó fins als sis mesos. Hi ha dos mesos que queden descoberts. Aquí ja no estem cuidant ni a la lactància ni al nadó. Manca un suport més continu a la mare que surt de l’hospital i se’n va a casa amb malestar o amb un baix pas dels nens, perquè això fa que les mares estiguem molt neguitoses. Manca més suport en l’àmbit social.

Quina classe de recursos troba a faltar?

Som un grup de suport a la maternitat, però el nostre àmbit, sobretot, és social. Nosaltres fem un grup cada 15 dies, però hauria de ser diari, i ho fem de manera voluntària. És per això que dic que, en l’àmbit social, sí que es necessita més suport a les famílies, no només a les mares, pel que fa al tema de la criança. Quan per exemple hi ha dificultats amb la son del nadó, amb l’alimentació complementària o el tema del control d’esfínters, les rebequeries o el fet de posar límits, hi ha famílies que no saben com afrontar-ho i no tenen un exemple a seguir. Jo com a mare i com a mestra i la meva companya que és pedagoga, tenim moltes eines per oferir a les famílies. Però des de les diferents administracions públiques es podrien crear espais i contractar persones que estiguin especialitzades en aquests temes, hi hauria d’haver espais diaris on les mares poguessin anar i compartir les seves inquietuds.

Creu que també manquen recursos en l’àmbit sanitari?

Des dels grups de suport de l’associació, podem de ben a prop saber si alguna cosa surt de la normalitat i derivar i recomanar les mares que ho necessitin anar al metge, a la llevadora o a la psicòloga perinatal, un recurs aquest que ens manca molt en l’àmbit de l’àmbit sanitari. Hi ha mares que venen amb un perineu totalment destrossat pel part, perquè hi ha hagut molta intervenció i després no hi ha una físio del sòl pelvià que les pugui ajudar a fer la recuperació.

Sentiu haver acomplert els propòsits inicials?

L’associació va néixer perquè després de la maternitat et planteges moltes coses, és com una transformació brutal i quan ets mare veus coses a les quals abans no li donaves importància. En trobar-me amb dificultats a la lactància, sobretot, va sorgir la idea de fer aquest grup. El fet que a la nostra vila no hi hagués un grup on les mares poguessin anar i simplement plorar, preguntar: per què m’està passant això i com ho puc solucionar?, ens va fer veure que falta un grup de suport a la maternitat i el vam crear. Després això s’ha anat ampliant, perquè els serveis que oferim ja no només són de suport a la lactància, sinó també a la criança i oferim atenció a la dona quan està embarassada. Volem que les mares vinguin i sàpiguen que les coses que passen amb el nadó són normals.

Quins objectius us marqueu en els pròxims anys?

Fem dos grups, el primer i tercer dijous de cada mes, però no és suficient, necessitaríem fer un grup mínim un cop a la setmana, però ja no disposem de més temps. Ens reunim a Ca l’Anita i cal destacar que l’Ajuntament sempre ha vetllat perquè ens puguem reunir i ens ha facilitat les coses. Continuarem oferint com sempre el servei principal de grup d’acompanyament a la maternitat, també fem tallers i xerrades. Ara el mes de juny farem dues conferències sobre osteopatia pediàtrica, ja que a molts nadons els costa posicionar-se al pit per la manera com han nascut. També programem actes per la setmana mundial de la lactància materna, dia de la dona, pel 25N i sempre que tenim oportunitat.