Condemnat a 5 anys de presó l'acusat de violar una dona en un apartament d'Empuriabrava

L'Audiència de Girona ha condemnat a 5 anys de presó l'acusat de violar una dona en un apartament d'Empuriabrava el 10 de maig del 2018. La sentència recull que la víctima va traçar una "línia vermella" que el processat havia de respectar quan li va dir que no volia tenia relacions: "No podem atribuir a les persones amb una història afectiva o sexual compartida una mena de carta blanca de consentiment". Segons la sentència, l'acusat va tornar al pis després de passejar el gos i, quan va veure la dona al sofà, s'hi va asseure al costat i li va començar a fer tocaments. Va fer cas omís a la seva negativa i la va violar. Com a conseqüència de l'atac, la dona pateix una afectació psicològica compatible amb estrès posttraumàtic.

La fiscalia i l'acusació particular, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demanaven 12 anys de presó per a l'acusat. La defensa sostenia que havien estat relacions sexuals consentides i sol·licitava l'absolució.

La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, exposa que víctima i acusat van anar a passar uns dies plegats a Empuriabrava. Cap a les dues de la tarda del 10 de maig del 2018, el processat va tornar a l'apartament després de passejar el gos i va veure la dona asseguda al sofà. "S'hi va asseure al costat, la va estirar sobre el sofà i, amb la voluntat de satisfer els seus desitjos sexuals, li va posar la mà a la vagina", exposa la sentència.

La víctima li va dir que no volia mantenir relacions sexuals amb ell. L'acusat, Raphaël Poulille, no va fer cas a la negativa, es va estriar damunt d'ella, la va immobilitzar i la va violar contra la seva voluntat.

Al judici, el processat va reconèixer que la víctima li va dir que no volia i que allò era una violació però va argumentar que era una mena de joc sexual perquè era una fantasia que ella tenia. El tribunal, però, no es creu aquestes explicacions i sosté que la víctima va traçar clarament una "línia vermella" que el condemnat no hauria d'haver creuat en cap moment: "Aquesta negativa, que cap de les parts posa en dubte, és una línia vermella que l'acusat no podia traspassar de cap manera. No li resulten necessàries més explicacions".

A més, la sala també remarca que el fet d'haver mantingut relacions sexuals prèvies o una "història afectiva compartida" no pot ser "una carta blanca de consentiment per al manteniment de relacions sexuals".

Afectació psicològica

L'Audiència també argumenta que l'atac ha tingut conseqüències psicològiques per a la víctima que pateix ansietat, depressió i un trastorn per estrès posttraumàtic pels que encara rep atracament en l'actualitat.

"La sala considera que el relat de la denunciant reuneix les característiques per accedir a la categoria de fets provats, atès que no s'ha detectat cap circumstància que posi en dubte la seva credibilitat subjectiva, no s'aprecien contradiccions ni llacunes que afectin de forma rellevant a la persistència del seu relat i la seva declaració es troba corroborada per elements objectius i subjectius, sense que el relat aportat per l'acusat permeti justificar racionalment el quatre emocional i psiquiàtric que va presentar i presenta la víctima", conclou la secció quarta.

Per això, l'Audiència de Girona condemna Raphaël Poulille com a autor d'un delicte d'agressió sexual amb penetració i li imposa 5 anys de presó i 5 de llibertat vigilada. No es podrà apropar a menys de 300 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 10 anys, ni treballar amb persones menors d'edat durant el mateix temps. En concepte de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar la dona amb 10.000 euros.

El judici es va fer finalment el 7 de novembre. Tres setmanes abans, s'havia hagut de suspendre perquè l'intèrpret no traduïa les declaracions de forma literal.

Vot particular

La sentència inclou un vot particular del magistrat Daniel Varona que, tal com ha fet en altres resolucions, defensa que l'aplicació de la llei del "només sí és sí", que es tradueix en condemnes més baixes, es basa en una "interpretació inadequada" del principi de retroactivitat.