Espolla renova el cementiri municipal on hi ha enterrats els maquis morts el 1949

La història de tots els pobles és enterrada en els seus cementiris. És llei de vida. En terra històrica de pas i de frontera, com és el cas de l’Alt Empordà, hi ha hagut sovint enterraments que sobrepassen les defuncions locals i esdevenen espais de memòria per a recordar persones i fets que van tenir un final tràgic. El cementiri d’Espolla n’és un d’ells.

Al marge de consideracions històriques, però sense obviar-les, l’Ajuntament ha dut a terme aquests darrers mesos uns treballs de remodelació del seu cementiri per a millorar-ne l’accessibilitat, substituir l’esplanada interior de gespa per grava i fer més sostenible el seu manteniment a més de renovar l’ossera. Aquests treballs formen part de la tercera fase del projecte, valorada en 47.017 euros, bona part dels quals els ha aportat la Diputació de Girona. «Era una obra necessària, calia fer aquestes millores, posar ordre a la instal·lació i, de passada, consolidar algunes estructures que amb el pas del temps havien quedat malmeses», explica l’alcalde Carles Lagresa.

Aquest cementiri forma part del catàleg d’espais vinculats al Memorial Democràtic, ja que aquí, entre altres persones que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola, hi ha enterrats dos membres dels maquis que van morir a Espolla el 1949 durant un enfrontament amb la Guàrdia Civil. Es tracta d’Enrique Martínez Marín, Quique, i Celedonio Garcia Casinos, Cele, els quals formaven part d’un actiu grup de guerrillers anarquistes liderat per Josep Lluís Facerias, Face. Juntament amb altres efectius, van actuar durant la postguerra contra el franquisme a l’àrea metropolitana de Barcelona fins que el 26 d’agost de 1949, cinc guerrillers van caure en una emboscada de la Guàrdia Civil al pla de Collans d’Espolla quan pretenien travessar la frontera cap a França.

De resultes de l’enfrontament, prop del coll de la Dona Morta, van perdre la vida Quique i Cele. També va resultar ferit un tercer maqui, Antoni Franquesa. L’escamot del cos armat estava comandat pel caporal Marcelo Barguilla i els guàrdies Vicente Alonso i Juan Blanco, segons relaten Enric Bassegoda i Eduard Puig Vayreda en la monografia Espolla.

Un cop identificats, els cossos dels dos guerrillers van ser enterrats a la part civil del cementiri, en el més estricte anonimat. Oficialment, es va dir que els finats eren dos lladres. En el poble tothom sabia què havia passat. El silenci va durar força temps.

Aquesta foto figura en el panell del Memorial Democràtic, a la façana del cementiri d’Espolla, que recorda els fets de 1949. Són tres dels cinc maquis que van enfrontar-se a la Guàrdia Civil: Enrique Martínez Marín, Quique, Celedonio Garcia Casinos, Cele i Josep Lluís Facerias, Face. Tots tres pertanyien a l’agrupació de les Joventuts Llibertàries del barri del Carmel de Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint