«Si no instal·lem renovables, l’alternativa són 13 línies MAT procedents de l’Aragó»

Jaume Morron és expert en energies renovables i fundador de dialEc – Comunicació per a la Sostenibilitat, empresa de comunicació que dona suport als projectes d’aquest tipus que s’impulsen a Catalunya.

Per què a l’Alt Empordà estan arribant tots aquests projectes d’energia eòlica?

Evidentment perquè hi ha el recurs i s’ha d’aprofitar. És el mateix que si et preguntessis, per què al Pirineu hi ha la hidroelèctrica. A Barcelona no n’hi ha, i per això no hi ha cap aerogenerador. Un altre punt de Catalunya on hi ha vent és a la Terra Alta i, per tant, hi ha molts molins i encara n’hi haurà més. Després de veure si hi ha recurs, s’ha de saber si és compatible amb la legislació que regula la instal·lació d’aquests artefactes en sòl no urbanitzable, que és el cas de la comarca, i després ens hem de preguntar si els projectes són compatibles amb la regulació. També s’ha de tenir en compte l’aspecte ambiental. S’ha de saber si és compatible. Això inclou tot el que té a veure amb impacte i compatibilitat ambiental: avifauna, fauna terrestre, marina, els connectors biològics, vegetació, entre altres. Finalment, si és compatible urbanísticament. Si l’autoritat urbanística catalana, que són les comissions territorials d’urbanisme i en el cas de l’Empordà és la de Girona, està d’acord amb la implantació eòlica, incloent-hi l’impacte paisatgístic.

Una de les preocupacions és el canvi en el paisatge.

Una de les qüestions que ens suposen les renovables és que el paisatge canviarà i tenim dues opcions fer la transició o no fer-la. Si la fem, hem d’assumir que els paratges es modificaran. Haurem d’incloure en la nostra visió uns artefactes aerogeneradors, instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny o teulades, centrals hidroelèctriques reversibles, instal·lacions de geotèrmia. Si no la volem fer, té unes conseqüències econòmiques, sobretot, i de caràcter de dependència de països tercers que són molt importants. Podem mantenir el paisatge com el tenim o ser més pobres del que som. Són decisions que un país ha d’anar prenent. Haurem d’assumir en el paisatge els aerogeneradors, però hem de mirar la funció que fan no tant com un artefacte estrany i invasiu. Els aerogeneradors proporcionen energia autòctona pròpia del país, que ens ajudaran a guanyar independència energètica neta, renovable i inesgotable. Si fóssim capaços de tenir-ne la propietat, ja seria matrícula d’honor, però a vegades no és possible i s’ha d’encarregar que ho facin uns tercers.

S’ha de fer la transició energètica?

Ens ho hem de plantejar. Si la resposta és que sí, no n’hi ha prou en absolut en cobrir les teulades i els vorals de les autopistes, unes propostes exòtiques que a vegades van sortir, que són una excusa per no fer la feina. Perquè queda molt malament dir que no vols fer la transició energètica i es busquen excuses per allargar-ho. S’ha de tenir en compte que són màquines grosses i n’hi haurà moltes. Posant plaques fotovoltaiques a les teulades no produirem, sent molt optimista, ni una quarta part de l’energia que necessitarem.

«Al final és qüestió d’escollir si a Catalunya preferim comprar l’energia elèctrica a l’Estat espanyol, a països estrangers o, en canvi, comprar la nostra pròpia energia, i crear negoci i ocupació a partir d’aquesta generació elèctrica autòctona»

Quina quantitat d’energia necessitarem en un futur?

La demarcació de Girona ara té una demanda energètica quant a electricitat de 4,7 TWh per any. Però l’objectiu de la transició energètica és electrificar l’energia perquè actualment només cobreix una quarta part de la demanda energètica que tenim. Moltes cases s’escalfen amb combustibles fòssils, com el gasoil, sobretot en entorns rurals. La mobilitat, majoritàriament, funciona amb energia no renovable, les empreses funcionen amb gas, tot això s’ha de traspassar a consum elèctric. Per tant, la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) ja indica que, com a mínim, s’electrificarà quasi el 80% del consum que ara és d’energies fòssils. Això vol dir que a la demarcació de Girona el 2050 n’utilitzarà 11,7 TWh per any. Avui la demarcació produeix el 0,3% de l’energia renovable que utilitza. És un repte excepcional i és hora de posar-s’hi. Si no ho fem, l’alternativa són 13 línies elèctriques de molt alta tensió procedents des de l’Aragó. Al final s’ha d’escollir, preferim comprar-la a fora o comprar la nostra pròpia energia, i crear un negoci i ocupació a partir d’aquesta generació elèctrica autòctona? Totes aquestes preguntes són les que s’han de contestar.

Quina importància té l’estació elèctrica de Santa Llogaia en els projectes de renovables de la comarca?

És una peça clau que té el potencial de connectar la futura generació de renovables de la demarcació de Girona, inclòs el parc eòlic marí situat a LEBA-2, a la xarxa de transport d’energia per evacuar l’electricitat que es generi. Evidentment, caldrà arribar-hi i per fer-ho es coneix que els punts de les sis empreses que opten a construir el parc eòlic marí faran una línia soterrada. De promotors, n’hi haurà més perquè encara s’ha de fer una subhasta i les empreses més grans del sector no han aparegut encara. Probablement, hi haurà el doble de candidats dels sis que són ara. És molt important que els municipis de Girona, des dels moviments socials que ara per ara són contraris a la construcció dels parcs, facin una reflexió i reclamin que aquestes instal·lacions, que sense cap mena de dubte s’implantaran, tinguin sistemes d’evacuació conjunts. La legislació catalana demana que cada parc tingui la seva pròpia infraestructura, però això no pot ser, per mi és un defecte que té. Ara coneixem el projecte del Parc Galatea, que abans que s’acabi aquest mes s’aprovarà definitivament. Després n’hi haurà més i penso que aquests s’han de posar d’acord per fer una única evacuació per minimitzar l’impacte sobre el terreny. Això és feina de l’Administració catalana, però també dels ajuntaments que pressionin en aquest sentit. Els parcs es necessiten perquè, si no, no hi hauran empreses que es vulguin instal·lar a la comarca i hi haurà risc en el subministrament d’electricitat, a les llars i als serveis.

"La demarcació de Girona produeix només el 0'3% de l'energia renovable que consumeix"

Com afectarà l’eòlica a la biodiversitat marina?

El parc eòlic marí està en una fase molt inicial, hi ha hagut uns científics reunits pel ministeri que han estudiat durant cinc anys el litoral de l’estat espanyol per determinar on era ambientalment viable instal·lar aquests parcs eòlics. Per tant, consideren que la LEBA-2 és adequada. Un cop fet això, els promotors del parc eòlic marí han de demostrar amb uns estudis d’impacte ambiental extensíssims que analitzaran l’impacte sobre la fauna, l’avifauna, i el subsol marí. També sobre la làmina d’aigua, els peixos i mamífers de la Mediterrània i la influència que pot tenir sobre el litoral, el soroll i les ones electromagnètiques. Aquests estudis seran avaluats per l’autoritat ambiental de l’estat espanyol perquè és competència seva, però l’autoritat catalana també donarà la seva opinió, que serà tinguda en compte i això no sabem quin resultat tindrà. Ara s’ha d’esperar a veure què diuen els estudis i l’avaluació de l’impacte ambiental del ministeri. I hi ha parcs que són declarats viables i molts altres que no.

"Si s'ha de fer la transició energètica, no n'hi ha prou en el fet de cobrir les teulades de plaques fotovoltaiques"

Quins beneficis tenen aquests parcs per a la gent de la comarca?

Canviarà el sistema de fixació de preus. No hi haurà un preu únic per a la península, sinó que es crearan uns elements, nusos, i cada un tindrà un preu diferent. Els nusos que estiguin a prop de la generació seran més barats, que és la renovable, el cost serà a preu de planta. Per cada quilòmetre que hagi de recórrer, el preu augmentarà. Aleshores les empreses aniran on l’energia sigui més barata. Hi ha companyies d’aquí que han anat a l’Aragó i Galícia perquè tenen la renovable molt a prop i fan contractes amb els productors per tenir l’energia a millor cost.

Com arriba l’electricitat a casa nostra?

L’electricitat que es fabriqui aquí anirà a la xarxa elèctrica i anirà on hi hagi demana. Ens hem d’imaginar la xarxa elèctrica com una canonada plena de boles metàl·liques i totes es toquen les unes amb les altres. Des dels centres de producció, es van injectant boles en aquesta canonada enorme que té moltes canalitzacions que van a parar a totes les cases i a totes les empreses. Llavors, si tu entres a Santa Llogaia i a dos quilòmetres hi ha una empresa que agafa boles, l’electricitat es queda aquí. Si on es fabrica l’energia fos un desert i no hi ha cap mena de demanada, aquestes boles aniran a la primera sortida que trobin. Si és a Girona, sortirà allà, per exemple.