La presentació del documental «Un silenci blau» mobilitza la societat del golf de Roses

La Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG va omplir el Teatre Municipal de Roses amb la presentació del documental Un silenci blau, en el qual científics exposen els impactes potencials de la instal·lació de parcs eòlics al golf de Roses i cap de Creus. Aquesta és una peça de divulgació científica i va dirigida a un públic general, però també a professionals de la gestió del medi marí, parcs naturals i representants polítics. Segons la càtedra, l’audiovisual és un dels primers d’Europa realitzats des d’aquesta perspectiva. La peça aborda una temàtica complexa: el paper dels parcs eòlics marins en un context de canvi climàtic, on cal apostar per les energies renovables i, alhora, en un context de crisi de la biodiversitat, on s’ha de garantir la protecció dels ecosistemes marins. En aquest sentit, el director de la càtedra, Josep Lloret, va fer una analogia amb els antibiòtics: «Si la dosi d’antibiòtic és massa, en comptes de curar el pacient, el perjudiques més. El mateix passa amb l’eòlica marina. Si es fa sense mesura, farem mal als ecosistemes».

Durant la presentació, Lloret va reclamar que a l’hora de dur a terme els projectes de renovables «es tinguin en compte els estudis i la ciència independents» i va assegurar «que calen els parcs eòlics marins, però no la mateixa proporció a tot arreu. El vent és un criteri per implantar l’eòlica, però no pot ser l’únic». Per altra banda, va recordar que aquesta «industrialització de la costa no està feta i res garanteix que es pugui fer». El procediment per decidir si s’implanta o no acaba de començar. També va assegurar que han parlat amb els diferents organismes implicats i va subratllar que «sempre ens han escoltat». En aquest sentit, el comissari europeu d’Oceans i Pesca es va dirigir a ells en una carta on afirmava que: «D’acord amb la Directiva Hàbitats, si els projectes individuals d’energia eòlica, situats dins o fora d’un espai Natura 2000, poden tenir un efecte significatiu(...) s’han de sotmetre a una Avaluació Apropiada».

Per part de la Càtedra d’Oceans s’ha creat el projecte de Biopaís que pretén avaluar els potencials impactes ecològics i socials dels grans parcs eòlics marins flotants al Mediterrani espanyol, prenent com a cas d’estudi els projectes plantejats en la zona del cap de Creus i golf de Roses. L’objectiu és que els resultats permetin als gestors marins planificar millor l’eòlica marina a Espanya, perquè així es prenguin decisions basades en coneixements científics. Una altra de les fites és contribuir al fet que l’eòlica marina sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat marina, el paisatge i la sostenibilitat ambiental en el Mediterrani espanyol. La recerca està duta a terme per experts en biologia marina i geografia, en col·laboració amb experts en oceanografia física, dret ambiental, d’enginyeria i tècnics en sistemes d’informació geogràfica.

Al final de l’acte, es va fer la lectura del Manifest del Golf de Roses sobre els projectes d’energia eòlica marina a la zona signat per una vuitantena de representants de diversos ajuntaments, dels municipis afectats, a títol individual. En aquest document, mostren la seva preocupació «pels impactes ambientals i socioeconòmics potencials que poden tenir aquests parcs eòlics marins en una zona de gran fragilitat ecològica». També deixen clar que donen suport a la ciència i els estudis independents «perquè aquesta pugui aportar el millor coneixement possible dels potencials impactes de l’eòlica marina sobre la biodiversitat i el paisatge i sobre les activitats econòmiques locals».

Per altra banda, també demanen a la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya i a la Comissió Europea que no permetin la construcció de cap parc eòlic marí «fins que no es tinguin els resultats dels estudis científics independents» i que no només es fixin en els estudis que elaborin les mateixes empreses. També exigeixen que no es permeti que «ningú confongui la societat» donant per fet que els parcs eòlics marins es construiran o afirmant que «aquests tindran un impacte nul o mínim fins que no s’hagin valorat els estudis científics independents i també examinat les avaluacions d’impacte ambiental que es deriven de la legislació nacional i europea».