Entrevista | Marc Bouzas Sabater Doctor en Història i arqueòleg

«La vila medieval de la Ciutadella és un cas curiós i interessant»

Des del mes de febrer passat, ocupa el càrrec de director de la Càtedra d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de Roses substituint Gemma Domènech. Ho compagina actualment amb la tasca de conservador substitut al MAC-Empúries, participant en projectes i dirigint excavacions.

Marc Bouzas es pren la direcció de la Càtedra d’Arqueologia amb entusiasme. | ARXIU BOUZAS

Marc Bouzas es pren la direcció de la Càtedra d’Arqueologia amb entusiasme. | ARXIU BOUZAS / cristina vilà bartis. roses

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Marc Bouzas va dedicar la tesi doctoral a l’època baiximperial romana i tardoantiguitat, un període molt ben representat a Roses.

Què significa per a vostè el nomenament?

Una oportunitat molt positiva, evidentment per a mi, i també la capacitat de fer una sèrie de coses finançades per l’Ajuntament de Roses, perquè la Càtedra la finança aquesta institució. També permetre donar a conèixer Roses de moltes maneres. M’ho prenc amb entusiasme.

Quines funcions té la Càtedra?

La Universitat de Girona té moltes Càtedres diferents pel territori i totes fan coses una mica diferents, però les uneix la transferència de coneixement. En el cas de Roses, es vehicula de diverses maneres. D’entrada, la Càtedra articula unes excavacions dins la Ciutadella, a la part de la vila medieval. També organitza un cicle de xerrades de caràcter científic divulgatiu a Ca l’Anita de gent experta en temes perquè els no experts ho puguin entendre.

Les xerrades abracen temes d’arreu del país, no només de Roses.

Exacte, tenim en compte que, dins el cicle, dues o tres xerrades parlin de Roses, de novetats o temes que encara no hàgim parlat i que interessin a la gent d’aquí, i també de coses que no siguin de Roses, però que tinguin una connexió i puguin generar un interès.

També fan el curs d’arqueologia.

Sí. Va néixer inspirant-se en altres cursos com el d’Empúries, que fa molts anys que es duen a terme. De fet, molts s’inspiren en ell. El de Roses també, però amb alguna modificació com ara encarar-lo en la temàtica medieval i moderna de la Ciutadella. Hi participen restauradores fent tasques de restauració en diferents espais del jaciment.

«La seva gràcia és que va ser abandonada, enterrada i moltes parts van quedar segellades; les excavacions la van descobrint»

Què més impulsa la Càtedra?

Pel que fa a publicacions, portem la revista Rodis, és acadèmica tot i que d’accés obert a través del web, i també té una línia de publicacions, que estan en línia i es venen a la mateixa Ciutadella. Es tracta de guies de caràcter divulgatiu, però que volien, en el seu moment, complementar la visita. Aquest any estem preparant-ne una dels objectes metàl·lics exposats en el museu. La intenció és que la gent conegui més dades d’algunes peces.

La Càtedra té bona recepció entre el públic?

Tot i que fa poc que hi soc, crec que sí. Dins l’àmbit arqueològic, el jaciment de la vila medieval està canviant molt i cada cop s’entén més i ara ja s’ha de treballar conjuntament amb l’Ajuntament de Roses perquè, un cop està excavat, fer-lo entenedor, però això no és una cosa que es pugui fer a curt o mitjà termini. Amb una excavació potent com la que s’està fent, la gent hi podria passar. Això no li toca decidir-ho només a la Càtedra, però sí que és una cosa que repercutirà en gran part. Anar-ho explicant en les xerrades, també dona visibilitat i sol venir gent, entre quaranta i cinquanta persones. Hi ha temes més o menys llaminers.

És un jaciment molt viu.

Sí, s’hi treballa constantment i en diferents parts. És molt ampli i a partir del treball de tots es podrà entendre globalment un jaciment que és complex, amb diferents fases i superposicions estructurals, com molts altres jaciments.

Què el fa atractiu als visitants?

El paratge amb una ruta d’adequació fantàstica, molt ben feta. Es pot pujar amb molta seguretat, i està en un lloc de platja agradable. I un cop dins, la majoria d’estructures s’entenen, estan tancades, ben restaurades i diferents espais ja museïtzats que ajuden a la comprensió.

"Les eines virtuals ajuden a apropar, sobretot, el públic jove, que li costa més anar a aquests museus"

I dins l’àmbit acadèmic?

És molt interessant. No estem explorant tot el que es pot i queda molt per fer: des de l’establiment de la colònia grega, una espècie de vicus d’època romana i molta presència de material i estructures tardoantiga, algunes per explorar. Després ja va passant cap a la vila medieval que la seva gràcia és que va ser abandonada, enterrada i moltes parts van quedar segellades. És un cas curiós i especialment interessant.

Roses ha introduït les eines virtuals a les visites. Què en pensa?

Que cada cop ajuden més per apropar, sobretot, un públic jove, que li costa anar a aquests museus, és molt més fàcil fer-se a la idea i cada cop anirà a més, perquè es fan veritables filigranes.

Quins projectes tenen a curt termini?

S’han previst unes excavacions a mitjans maig a la vila medieval que seguiran la línia de destapar-la i cada cop fer-la més accessible, descobrir alguns carrers i la possibilitat que l’itinerari passi pel mig on es veuen les façanes de les cases. També a finals de juny farem el curs d’arqueologia i a l’octubre un seminari internacional centrat en la tardoantiguitat. Ja ens estan arribant propostes des de diferents països. És l’exemple d’on volem que Roses arribi. I no cal ser acadèmic o investigador per assistir-hi.