L’activació del nou POUM de Figueres reobre el repte de l’encaix amb Vilafant

El veïnatge entre Figueres i Vilafant va molt més enllà d’una simple delimitació de termes administratius. Ambdós municipis han treballat aquests darrers anys per avançar en la renovació dels seus plans urbanístics, amb diferent desenllaç. Mentre que Figueres ha pogut aprovar provisionalment el seu POUM, Vilafant té el seu encallat, malgrat que l’Ajuntament ha complert tots els tràmits necessaris fins ara.

La relació entre Figueres i Vilafant està condicionada per molts aspectes que acaben tenint una implicació directa en el dia a dia d’aquest epicentre de l’àrea urbana, entre ells els serveis, l’estació ferroviària, el transport públic i l’habitatge. Aquest va ser un dels eixos present en les intervencions que va generar la taula rodona El model de creixement, la situació de l’habitatge i les infraestructures clau de la ciutat, organitzada dijous passat per Finques Company-Ceigrup, al Cercle Sport, amb motiu del seu seixantè aniversari.

Els ponents van ser Jaume Torrent, arquitecte i excap del servei territorial d’Urbanisme; Laura Corsunsky, advocada urbanista; Camil Cofan, director d’Urbanisme i Mobilitat de Figueres; Anna Albó, arquitecta i representant de la Iaeden-Salvem l’Empordà, i Josep Company, soci i director comercial de Finques Company. Els va introduir Joan Company, director de l’empresa. «Figueres pateix una crisi d’identitat i ara és el moment de deixar de banda el derrotisme i recuperar l’autoestima», va dir abans d’apostar per «un pacte de ciutat» que superi «no haver de pensar en les eleccions de cada quatre anys».

Només de començar, Jaume Torrent va deixar clar que «el POUM de 1983 va envellir, però era un pla magnífic» i «que preveia un òrgan de gestió supramunicipal» que mai va existir perquè tots els municipis que en formaven part, excepte Figueres, se’n van sortir i ara és troba a faltar. Laura Corsunsky va demanar «més participació» en el seu desplegament després de considerar que en el procés d’exposició «hi havia hagut poques al·legacions. Hi ha 73 àmbits i caldrà que la participació pública i privada sigui molt important». Per a Camil Cofan, «l’urbanisme ha d’estar al servei de la societat, però és un ingredient més dels molts que calen per fer ciutat».

Tant Anna Albó com Josep Company van posar el focus de les seves intervencions en el camp de l’habitatge. Per a l’arquitecta, «a més de resoldre els problemes de les mancances actuals, cal insistir en la rehabilitació del nucli antic amb l’Ajuntament fent un paper actiu per convèncer els propietaris, a més de treballar contra la crisi climàtica i a favor de la sostenibilitat». «Les administracions hi han de participar amb ajuts», va afegir Corsunsky referint-se al barri vell.

Josep Company considera que «des de la crisi de 2008 no hem aixecat el cap i la figura del petit promotor ha desaparegut», la qual cosa «ha perjudicat» l’evolució immobiliària. Torrent va afegir que «falta oferta de qualitat a Figueres» i que, en relació amb tots els temes urbanístics que afecten Figueres i Vilafant «fa falta un acord més important». Albó va reblar el clau afirmant que «la renda per càpita de Figueres no pot ser més baixa que la dels pobles del costat».

Aniversari. Una empresa de referència

Finques Company va ser fundada a Llançà el 1963 per Josep Company Molar. Ell i la seva esposa, Antònia Agustí Bug, van ser homenatjats al Cercle Sport. L’acte va comptar amb la benvinguda del president del Cercle Sport, Pere Padrosa, el director de l’empresa, Joan Company i l’alcaldessa, Agnès Lladó. Entre molta altra gent, hi eren presents els exalcaldes Marià Lorca, Joan Armangué i Marta Felip; l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter; el vicepresident del Consell, Josep Maria Bernils, diversos regidors i representants de sectors empresarials, d’entitats i clients.